Abraham Lacalle i Paula Rego exposen a la Galeria Marlborough

La Galeria Marlborough Barcelona del carrer València 284, 1r., 2a. de Barcelona presenta de l’11 d’abril al 12 de juny El túnel del temps d’Abraham Lacalle i l'obra gràfica de Paula Rego de l'11 d'abril al 10 de maig del 2013.

Abraham Lacalle (Almeria, 1962) és un artista destacat per produir un dels discursos plàstics millor articulats del panorama de l'Estat  espanyol. La seva pintura sol impactar als espectadors per la força que transmet. Els seus quadres impressionen d'una banda per mitjà de la seva singular juxtaposició de formes diferents i per altra pel característic ús de la multiplicitat dels colors de l'artista. De fet, en els quadres de la mostra, el bosc que apareix és més fosc de l'habitual però també més viu.

L'obra de Lacalle està nodrida de referències als grans moviments artístics i literaris del segle XX a l'hora de quedar impregnada de la seva vital ironia. Des dels seus inicis l'artista conviu amb l'obsessió de dotar de contingut a la seva obra, però a més de tota aquesta vessant conceptual, el pintor també té cura i treballa molt el costat pictòric.

A El túnel del temps, s'exposen nou obres en les que l'artista fa un paral·lelisme entre el context present i les dificultats que es vivien durant la seva infantesa, d'aquí el títol. No es tracta d'un acostament a la nostàlgia sinó del fet que Lacalle intenta dotar aquests quadres del que ell anomena humor enemic. "La situació que estem vivint em transporta al passat i em porta imatges que havien desaparegut del meu imaginari i que poden conviure amb la nostra realitat. La de la meva infantesa era una altra situació, per a mi no va ser difícil sinó injusta. L'ensenyament, la castració, la imposició... Així el nen amb el braç aixecat, el poltre amb arcs, la càmera de roda de camió com a flotador o els troncs que flanquegen les carreteres pintats de blanc em transporten a un passat que es fa present de una manera més cruel". Aquest treball ens apropa a temes com l'absència de memòria, la inconsciència i sobretot, una assumpte que Lacalle ja havia tractat anteriorment, els paradisos artificials.

A la sala petita de la galeria es mostraran una selecció de 5 gravats i una litografia de Paula Rego (Lisboa, 1935). Les narracions de Rego retraten des del costums locals fins a les situacions més oníriques. En la seva obra es pot apreciar clarament l'empremta del catolicisme del seu Portugal natal, així com el sentiment de ser part d'una societat masclista i retrògrada. En totes les obres d'aquesta mostra hi ha una protagonista indiscutible, la dona, presentada com un ésser fort concebut brillantment alhora amb tendresa i amb duresa. L'obra de Paula Rego és inquietant. Aviat hi percebem la seva arrel com a il·lustradora. No podem oblidar que la seva font d'inspiració prové de molts contes clàssics com els d'Andersen. La infància de Rego va transcórrer entre històries. La seva família (en concret els seus pares i una de les seves tietes) rivalitzaven per explicar els contes més gràfics, treballats i truculents. Els personatges d'aquestes eren una barreja de criatures, entre elles per descomptat nenes, que en absolut estaven fora de perill. Rego va guardar en el seu imaginari a aquestes criatures d'història variada que recupera i enalteix en les seves obres. L’exposició es podrà visitar de l’11 d’abril al 10 de maig del 2013.

A les imatges, a dalt "La Tormenta" d’Abraham Lacalle i a sota, "Straw Burning", 1996 de Paula Rego.