Amb el títol “El llibre de l’aigua” Joanpere Massana marca el principi d’una sèrie que inicia el seu periple expositiu al Palazzo delle Arti Napoli, per continuar a la Pinacoteca de Jesi (Itàlia) i seguir a la resta d’Europa en forma d’exposicions individuals, col·lectives, fires i instal·lacions. Abartium presenta en aquesta exposició, una selecció de 7 obres catalogades de petit i mitjà format sobre paper i fusta.
“La quarta dimensió, el temps, pren un rol important en “El llibre de l’aigua” on són innombrables les referències al córrer de l’aigua i per tant del temps: petjades de persones que hi ha passat o pedres desgastades del córrer dels rius. (…) Representa de fet, un viatge per rius i a mar obert. Està dedicat al lligam entre la pàtria de l’artista i el lloc de la –primera- mostra mitjançant la realitat cultural del Mediterrani que conjuga Catalunya a la ciutat de Nàpols. (…) La pintura matèrica de Massana, no obstant els elements figuratius citats anteriorment, desenvolupa gestos i signes generosos que revessen en un abstractisme emotiu clarament derivat de la tradició de l’informe. D’altra part, el vesant narratiu del treball de Massana el lliga a la Transvarguarda original, campanya que desenvolupa un imaginari entre mite i fantasia, sovint fent referència als interessos primaris, com espai, temps i història.” Julia Draganovic, Directora del Palazzo delle Arti Napoli
“El Segre com el Esino, atuells i matolls, canyes i peixos, pedreres i horts, tancats i rodons, lladres d’aigua i assassins de ribes. L’aigua com a expressió i origen mateix de la civilització. Sense un riu o una font no hi ha assentament humà, no hi ha pasturatge o agricultura, no hi ha artesania. Essencial com la llum del sol, indispensable com l’alternança entre el dia i la nit, l’aigua correspon a la necessitat primària de la set (dels homes i dels camps) i el riu constitueix el curs primitiu de connexió entre territoris i civilització . Com una terminació nerviosa posa en relació grups humans que d’una altra manera estarien destinades a quedar aïllades, transporta llavors i pol·len, afegeix cohesió entre poblacions d’una altra manera hostils entre elles. L’aigua transporta idiomes, hàbits alimentaris, imatges sumptuàries, tecnologia, maneres d’expressió.” Loretta Mozzoni, Directora de la Pinacoteca de Jesi.
A la imatge, obra de Joanpere Massana.
Etiquetes: Abartium Galeria · Joanpere Massana
