8 Agost 2019
Opinió Sant Cugat del Vallès

100 anys de tapís a Catalunya

josep canals (*)

A Sant Cugat, encara es conserva una part de la manufactura tèxtil de la Casa Aymat. A partir dels anys ’20, aquest centre va situar aquesta ciutat mil·lenària entre els pobles de cultura contemporània d’Europa perquè aquell centre, creat per Tomàs Aymat, a partir de la segona dècada del segle XX i fins als anys ’80, havia congregat tots els artistes destacats i intel·lectuals del país, ja que l’artista Aymat, en temps de la Mancomunitat i per encarrec d’aquesta, va introduir de nou l’art del tapís a Catalunya. Ell creà l’única manufactura tèxtil que ha tingut Catalunya, a requeriment de la Mancomunitat. D’això fa cent anys.
Aquesta va ser una etapa d’expansió d’aquesta disciplina artística, ja que la tapiceria entra amb força al país, essen el propi Tomàs Aymat que creà obres emblematiques dins del canons de Noucentisme, obres que avui es troben repartides per molts indrets.
Quan Aymat mor, en Miquel Samaranch, empresari de Terrassa, fa un pas transcedental per al tapís creant l’Escola Catalana de Tapís en la mateixa manufactura, per on hi varen passar els artistes d’avantguarda més destacats d’alshores com Tàpies, Miró, Ràfols-Casamada, Tharrats, Muxart, Subirachs, Grau-Garriga, Fornells-Pla…. i els mitjans informatius de l’època parlaven de la renovació d’aquest art a Catalunya i a tot l’estat.
A principis dels anys ’60 és el tapís que marca les arts a Catalunya, en implicar-s’hi els millors artistes del moment. Actualment, es poden contemplar les creacions de catifes i tapissos en molts indrets oficials, públics i privats, elements que es varen fer a Sant Cugat. L’Antiga Casa Aymat, on s’hi va crear l’Escola Catalana de Tapís, avui, marca la nostra ciutat, ara amb 90.000 habitants, com un indret d’art que, amb el tèxtil, ens transforma i ens projecta a l’exterior.
A més de la Casa Aymat, bressol de l’art tèxtil, avui comptem amb el recentment obert Centre Grau-Garriga, dedicat a aquest artista de Sant Cugat i reconegut a nivell internacional per la seva trajectòria. D’aquesta manera, es fa justícia a la seva persona, creant aquest espai museístic en una bella i molt ben restaurada masia, al bell mig de la ciutat.
Ha estat la Pilar Parcerisas qui ha comissariat la primera exposició del nou centre, Cent anys de tapís a Sant Cugat, amb una excel·lent selecció d’obres de destacats artistes del nostre país. És una primera lectura i interpretació de l’art tèxtil del segle XX, en que l’obra de Grau-Garriga hi té un destacat protagonisme.
Obert el Centre, resten dubtes importants que l’ajuntament haurà de solucionar per a mantenir-lo obert i a ple rendiment, –que no sigui flor d’un dia–. Aquest espai és petit per poder-lo considerar com un espai museístic del país i el què és més important: no hi ha la figura del director i tampoc se sap si es preveu nombrar aquest càrrec tan elemental, necessari i imprescindible per a un centre d’aquestes característiques.
A banda, també caldria considerar, què es pensa fer amb la Casa Aymat, d’on va sorgir tot aquest moviment artístic. No s’hi mostrarà cap obra tèxtil al que fins ara era el Museu del tapís? Josep Canals. Galerista i Director de la Biennal Jove d’Art Contemporani.

(*) Galerista i director de la Biennal Jove d’Art Contemporani.

A la imatge, Grau-Garriga donant instruccions pel teixit d’un dels seus tapissos Arxiu manufactura. Ajuntament de Sant Cugat.

Etiquetes: ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies