Simposi Focus Engelhorn i Bonart: Art i patrimoni

Esdeveniment: Simposi Art contemporani i patrimoni cultural i natural
Lloc: Mas del Vent de Palamós
Dates: 23 de novembre del 2017
Organitza: Focus Engelhorn i Bonart Cultural

Simposi Art contemporani i patrimoni cultural i natural

Les relacions entre art contemporani i patrimoni cultural i natural van ser objecte d’anàlisi i debat en el simposi organitzat per la Fundació Focus Engelhorn i Bonart Cultural, amb la complicitat de la direcció general de Patrimoni Cultural de la conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquell dia, el dijous 23 de novembre del 2017, el clima mediterrani ens va canviar la mirada freda matinal al Mas del Vent de Palamós amb  l’alegria del sol de migdia.
Van aparèixer temes eterns, com ara la necessària llei del mecenatge, no cal pensar que tot el patrimoni sigui tutelat pel sector públic. O les ajudes. Ajudes o subvencions? Els ajuts han de ser sempre econòmics? Poden ser legals, de normativa, de facilitar les accions? És clar que els artistes han de cobrar i no pas pagar per exposar.
En el fet que cal ocupar patrimoni arquitectònic en desús per dotar-lo de nous usos i retornar-li l’interès tothom hi va estar d’acord. L’historiador Eduard Carbonell, que va pronunciar la ponència marc, va celebrar que l’art contemporani s’incorpori als temples religiosos. Per això, va defensar la conversió d’esglésies i monestirs en sales d’exposicions, ja que esdevindran patrimoni obsolet que caldrà dedicar a noves funcions.
De fet, la jornada va ser una llista d’èxits en aquest sentit. Partint dels exemples de Sant Nicolau de Girona i del monestir de Vilabertran, la gestora cultural Carme Sais va defensar l’art contemporani en espais patrimonials perquè es produeix una simbiosi en creuar públics, gràcies a l’efecte descoberta, que suma visitants.
Tanmateix, també es van posar de manifest els problemes que sorgeixen: sovint els llocs no estan condicionats o tenen problemes estructurals, com ara humitats, que impedeixen exposar segons quines obres d’art. Calen intervencions per conservar i adequar l’espai, però sent respectuosos, i plans d’usos per preservar els llocs.
La polèmica va arribar quan es va plantejar si totes les obres mereixen l’eternitat de l’absis d’una església romànica. L’artista i la seva obra han de tenir límits? Qui els posa? Fins on i fins quan el dret de l’artista a mantenir la seva obra?
Jùsep Boya, director general de Patrimoni Cultural, va alertar dels límits a l’actuació de l’artista. Entén que l’artista no és lliure en context patrimonial, que cal definir els criteris i que cal pensar que hi ha obres que es poden retirar. Evidentment, tot plegat xoca amb el dret de l’artista i el respecte a la seva obra.
Eduard Carbonell va indicar la necessitat de legislar sobre els usos del patrimoni. I, en el tancament de la jornada, Joaquim Nadal, director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), no es va estar de dir que no pas tothom ha de poder intervenir en una església gòtica, però es va preguntar qui ho ha de decidir. I encara més: pensa que cal deixar fer a l’artista, però que cal tenir la capacitat de revertir la situació. Per això, Nadal entén que el paisatge i la cultura han de ser interpretats com un palimpsest.
Pep Mata, professor del departament d’escultura de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, va fer una definició brillant de paisatge: “No és el mateix territori, que és objecte físic, que paisatge, que és objecte simbòlic, l’experiència del nostre físic respecte del territori.” El paisatge és un estat de consciència i els humans som una espècie que intervé el territori, conscientment o no. “El paisatge és un dels patrimonis més importants del país; depenent de com tinguem el paisatge instal·lat al cap, modificarem el territori i la intervenció virarà cap a un costat o cap a un altre.”
També van participar en aquest simposi del Mas del Vent Gerard Sala, Miquel Martí, Glòria Ñaco, Enric Pladevall, Roser Oduber, Dani Fuentes, Xavier Medina-Campeny, Assumpció Mateu, Jaume Roser, Núria Roser, Clara Garí, Joan Casellas, Maite Oliva i el director de Focus Engelhorn i editor de Bonart, Ricard Planas.



Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies