Galeria Balaguer: “Lluís Vilà-Absolut II”

Exposició: ”Lluis Vilà-Absolut II”
Dates: Del 12 de desembre del 2013 al 15 de febrer del 2014
Lloc: Galeria Balaguer, Consell de Cent, 315, ent. 2a. de Barcelona
Organitza: Galeria Fidel Balaguer i Fundació Lluís Coromina
Curadoria: Ricard Planas-bonart cultural
Col·laboració: Galeria Balaguer, Fundació Lluís Coromina, Bonart i Estrella Damm.

“Lluís Vilà – Absolut II”

Les sèries Absolut (2009) i Nautes (2006-2009) composen la mostra Absolut II que aplega algunes de les peces més representatives de les darreres creacions de Lluís Vilà (Banyoles, Girona 1952 – Banyoles, Girona 2010). El concepte de l’Absolut va marcar la darrera creació de Vilà. Entès com a concepte bicèfal: principi i fi, construcció i destrucció, l’absolut suposa el marc referencial i l’horitzó d’expectatives de tota creació. La manera de procedir seria la de construir a partir d’allò que no es pot definir i que roman ocult. El seu és un absolut que apareix després de desconstruir la pròpia obra, és un espai blanc (suma de colors de llum) que, en el seu silenci perfecte, en la seva latència prenyada, conté totes les pintures possibles. Amb aquest plantejament la sèrie Absolut de Lluís Vilà funciona com a contraposició d’aquella història de l’art reconeguda per la tradició cultural i la memòria visual. Per exemplificar aquest procés, Lluís Vilà posava el cas de Jackson Pollock i el dripping –tècnica pictòrica característica de l’Action Painting nord-americana basada en el goteig de pintura–: “Si ell feia dripping – explicava l’artista de Banyoles–, jo faig undripping, despinto les meves pròpies obres amb aire a pressió o amb aigua fins que pràcticament han desaparegut. Si no m’aturo, el resultat seria el blanc inicial…”.

El concepte de l’absolut funciona com a símbol transversal i element abstracte, dues qualitats de l’obra de Vilà presents també a Nautes.
Els Nautes o navegants de Lluís Vilà són personatges enfrontats al desconegut, llençats a una barreja de consciència i inconsciència per la seva curiositat sense límits. Els nautes de Lluís Vilà no tenen rostre, són anònims i és que és amb el misteri quan també comença l’art i les preguntes. Com assenyala el món de la crítica d’art, “A Lluís Vilà li interessaven molt aquests símbols transversals i de significat perfectament obert: els seus nautes, el seu pa, el seu absolut… Tot plegat són cristalls d’un univers calidoscòpic que caldrà continuar revisant, conscients, però, que cada nou gir del tub de miralls implicarà noves solucions en aquesta geometria canviant que era el seu art.” 

Lluís Vilà (Banyoles, 1952-Girona, 2010)

Inicia l’activitat artística a principis del anys 70 participant en la Mostra Col·lectiva del Grup Tint- 1, a la llotja del Tint de Banyoles. Des dels seus inicis fins a mitjans dels anys 80 treballa en el camp de la investigació i la instal·lació dins les corrents conceptuals de l'”eat art” i l’art fungible. Realitza treballs com Les sabates comestibles (1979), participa a Art 14’83 CIAC a Basilea, Entre pa enlluït (1984) a la Fundació Miró de Barcelona, Fagocotosi (1985) a la Sala Montcada de la Fundació “la Caixa” de Barcelona i Cambio de Piel (1985) als festivals de Navarra.

A poc a poc, anirà deixant les referències directes als elements comestibles per referir-s’hi indirectament des de nous materials com ara el ferro i la pintura sobre paper. En aquesta nova etapa s’interessa per l’embolcall del menjar en conserva, és a dir, les llaunes, i treballa escultures en ferro sense volum, que presenta a la Sala Vinçon de Barcelona (1990) i a la Sala Tránsito de Madrid (1991).

És present a diverses fires internacionals, participa en el pavelló d’Espanya per a la Expo de Sevilla (1992). Realitza Clàstics, intervenció en la remodelació del volcà Croscat a la zona volcànica de la Garrotxa, premi FAD amb Martirià Figueras(1994), i exposa a Capitals del Disseny en el Centre George Pompidou de París, i a l’exposició El moble català des del segle XV, al Palau Robert.

Una constant en la seva obra és la utilització de materials fungibles i la seva crítica dirigida a la societat de consum, que dóna per acabada amb l’exposició Àlef (1996), treball caracteritzat en el fet d’utilitzar com a pintura la seva pròpia sang, a la galeria Alter Ego de Barcelona. A partir d’aquest moment integra el llenguatge pictòric i escultòric en una sola línia, creant la sèrie Navegants 1995-1997, la sèrie Contraris(1995) que continua amb Logos (2001) i fins a la sèrie El Congrés de l’Absolut (2010) en homenatge a J.L. Borges. 



Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies