TOTS SOM “COLLAGE”

albert mercadé

           «To deal with parts in the absence of wholes…».

Donald Kuspit.


L’exposició del fons de collages de l’IVAM, produïda arran del centenari del naixement de la disciplina a les mans de Pablo Picasso, és un bon pretext per fer balanç d’una de les tècniques artístiques més representatives de la modernitat. La naturalesa subversiva i mal·leable del collage ha possibilitat la seva presència en l’obra dels principals artistes del segle XX i XXI, i ha sobreviscut –o fins i tot ha liderat– als grans litigis artístics i socials de la nostra història recent. Així, hem de considerar el collage un fenomen d’època, comparable a la irrupció de la perspectiva o de l’autoretrat en el quatre-cents italià, símbol condensador d’uns valors encara vigents, de fragmentació, fragilitat, experimentació, apropiació i simulacre. La col·lecció de l’IVAM conserva mostres representatives de les diferents formes plantejades pels artistes en algunes de les èpoques més convulses de la nostra era: la Rússia bolxevic, l’Alemanya de la república de Weimar, la París surrealista d’entreguerres, els Estats Units de l’expansió capitalista, l’Espanya contestatària, la contemporaneïtat –tota ella– hiperreal i globalitzada.

El collage va jugar un paper cardinal en el moment que l’avantguarda russa va voler formular un art nou, estendard de la revolució. Collage va ser sinònim d’alliberament, però també d’incursió a la realitat, de transformació de l’entorn circumdant. Així, a Rússia la difusió del collage va contribuir a la formació de dues tendències decisives del segle XX: la independència del pla artístic –representada a l’IVAM per artistes seguidors de Malevic: Nathan Altman o Ilyá Chashnik–, i la construcció d’objectes en espai –el constructivisme: Lisstiski, Gustav Kluzis o Olga Rozanova–.

Contràriament, a Alemanya el collage es va erigir com a vehicle de negació d’un món esquinçat per la I Guerra Mundial. En una Alemanya ofegada per les dures represàlies del Tractat de Versalles va arrelar el punyent esperit dadaista sorgit a Zuric durant el conflicte bèl·lic. A Berlín i Colònia van sorgir alguns dels millors collagistes del segle XX, representats a l’IVAM per Kurt Shwitters, que va trobar entre la runa postbèl·lica la seva més preuada font d’inspiració plàstica; George Grosz, un dels inventors al costat de Heartfield de la tècnica del fotomuntatge al voltant de la I Guerra Mundial, i Max Ernst, que es va servir del collage com a instrument subversiu per a les seves primeres accions dadaistes a la ciutat.

Pel que fa al collage espanyol, l’IVAM disposa d’una de les col·leccions més representatives del collage contemporani a l’Estat espanyol. A part de les obres de Julio González i Josep Renau –principals símbols del museu–, hi trobem una nodrida col·lecció de collages d’artistes de postguerra, per als quals la tècnica va suposar un gran estímul per a l’experimentació artística i objectual: Mathias Goeritz, Gerardo Rueda, Esteve Vicente; i representants del grup Dau al Set de Barcelona (Tàpies, Joan Brossa), El Paso de Madrid (Antonio Saura) o Parpalló de València (Manolo Gil –amb una sensible sèrie de més de 30 collages–, Sempere o Michavila). El collage també va ser present en tots els moviments artístics espanyols que durant la dictadura franquista es van servir de l’art com a instrument de contestació social: l’Equip Crònica, Estampa Popular, la Nova Figuració espanyola (Gordillo, Canelo, Pérez Minuets, Arroyo). I finalment el collage en el fotomuntatge, que té artistes com ara Ciuco Gutiérrez, Darío Villalba i, sobretot, Carmen Calvo, de qui l’IVAM conserva una extraordinària col·lecció de més de vint collages amb les tècniques de la pintura i la fotografia.

L’art del collage inicia un nou cicle després de l’adveniment de la societat de consum, a mitjan anys seixanta. Esdevé llavors una realitat, en paraules de Baudrillard, hiperreal: realitat ficcionada i fraccionada per l’omnipresència de la imatge, accelerada per la tecnologia, dictada pels media i consumida per la societat de masses. El collage va ser un recurs artístic molt emprat pels artistes nord-americans de finals dels anys cinquanta que van decidir optar per la ironia i l’experimentació amb objectes de consum en la seva obra, i que van reaccionar contra els paradigmes pictòrics vigents de transcendència i puresa. A l’IVAM en trobem interessants exemples en l’obra de Jasper Johns, Claes Oldenburg, Robert Smithson, i també en dos dels grans artífexs del collage postmodern: Richard Hamilton i John Baldessari. Tots dos creadors van saber seleccionar imatges entre la voràgine icònica de la societat de masses, i atorgar-los una dimensió simbòlica, sense prejudicis estètics, entrecreuant pintura, gravat, collage, literatura o fotografia. Amb una ambició crítica abans que estètica, les obres de Hamilton i Baldessari han passat a ser icones supervivents d’un dels períodes de més agitació social de la història contemporània


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>


Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies