TONY CRAGG, ART I CIÈNCIA A LA LLOTJA DE PALMA

sílvia muñoz d’imbert

A partir del 13 de juliol i fins a finals de novembre, l’excepcional espai gòtic de la Llotja de Palma és la seu d’una mostra de l’obra escultòrica de Tony Cragg (Liverpool, 1949), Tony Cragg, escultures, un dels màxims exponents de l’escultura contemporània.
Format a Anglaterra, a través d’altres escultors com ara Roger Ackling, Richard Long i Bill Woodrow, completa la seva primera formació al Royal College of Art durant la dècada dels anys setanta, en una etapa en què predominava l’estètica del minimal, l’art conceptual i l’art povera, que desembocarà a Anglaterra amb l’assumpció de la New Bristish Sculpture, representada pel mateix Cragg, Richard Deacon i Antony Gornley, a principis dels vuitanta.
Cragg s’instal·la a Alemanya a partir del 1977, concretament a Wuppertal, però continua vinculat al seu país natal, com en aquella obra del 1981 Britain Seen from the North, en què una silueta, potser la del mateix autor, observa l’illa des de l’exterior. En aquells primers anys, Cragg emprava per realitzar les seves obres material trobat i residus, tant naturals com artificials, per elaborar una sèrie de relleus de color aplicats a la paret.
La seva trajectòria durant la dècada dels anys vuitanta i el reconeixement obtingut a partir del premi Turner (1988), la seva participació a la setena Documenta de Kassel i la representació del Regne Unit a la Biennal de Venècia del mateix any, el catapulten com una de les figures essencials de l’art escultòric d’aquests darrers trenta anys.
Cragg crea el seu llenguatge únic i inconfusible, en què a partir del diàleg i l’observació de tot tipus de material (fusta, bronze o marbre) genera unes formes, respostes d’aquest diàleg amb la matèria, que traspuen l’essència i el batec de cada bloc, de cada peça, des dels seus fragments i racons més amagats fins a la seva totalitat. Com expressa el mateix artista: “Cada cosa amaga geometries i estructures que condueixen a ens o objectes que no tenen aspecte geomètric; al contrari, donen lloc a noves i sorprenents formes orgàniques.”
Es tracta d’una estètica que s’origina a partir de l’estudi i l’anàlisi de la geometria orgànica o d’una natura estructurada, en paraules del professor Francisco Jarauta, en el text de presentació de l’exposició de Palma: “Amb freqüència, Tony Cragg fa referència en les seves notes i escrits al seu interès per la forma en relació amb la geometria, a la necesitat de fer emergir figures amagades en la mateixa estructura de la matèria o en l’ordre natural de les coses, formes que restitueix en els seus dibuixos i escultures”. És a dir, conclou Jarauta, es tracta fonamentalment de “l’interès per una nova reflexió sobre el concepte de natura”. Una relació art-natura que es repensa des dels paràmetres actuals que la ciència i la tecnologia ens plantegen: “Per Cragg, l’art ha de proposar aquelles imatges que fan visibles els conceptes que la ciència planteja, i assenyalar fins i tot una poètica que art i ciència comparteixen.”
L’anàlisi minuciós de cada material permetrà que Cragg conegui les particularitats úniques que el constitueixen, la seva densitat i porositat, el pes o la lleugeresa, la seva ductilitat o resistència, l’opacitat o la transparència, l’autor persegueix la singularitat de cada bocí de matèria. Una matèria que obeirà a una idea d’organicisme en què les formes són fruit d’un procés o evolució de principi intern: forma i matèria que contenen i transmeten força i energia natural. Però no parlem de formes aïllades i autosuficients, sinó de peces que responen a la relació que s’estableix entre objecte, entorn i figura humana, un entorn i una figura humana entesos des d’un punt de vista profund i ampli, que respon a l’observació del present i de les seves característiques històriques, socials i filosòfiques.
Sens dubte, aquesta exposició de les obres de Tony Cragg a la Llotja de Palma permet descobrir o redescobrir el treball d’un autor fonamental de l’art contemporani en un espai immillorable. Podrem observar obres característiques, com ara Boy (1996), Congregation (1999) i les més recents Points of View (2010), Red Figure o False Idols (2011). Metamorfosis i distorsions d’una matèria duta fins a les últimes conseqüències expressives immersa en la relació amb l’entorn que la circumda i l’espectador que la interpel·la.


A la imatge, vista parcial de l’exposició a la Llotja. (Foto Michael Richter).


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>


Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies