SEGONA PRESÈNCIA D’ANDORRA A VENÈCIA

sílvia muñoz d'imbert

Després del seu debut en la passada Biennal de Venècia, l’any 2011, Andorra es presenta per segona vegada en aquesta cita internacional a través del projecte que porta per títol Tempus fugit, comissariat per Henry Périer i sotscomissariat per Ruth Casabella, Ermengol Ruig i Francesc Rodríguez.
Tot deixant de banda l’església de San Samuele de la seva primera participació per traslladar-se a l’Arsenale, concretament a l’espai Nappa90, mostra la proposta de tres artistes seleccionats entre una trentena de propostes: Fixat en la contemporaneïtat, de Javier Balmaseda (Cienfuegos, Cuba, 1971); Dues passejades, de Fiona Morrison (Encamp, 1970), i Memòria oblidada, de Samantha Bosque (1973).
Si un concepte ha volgut destacar el comissari del projecte andorrà, Henry Périer, és el fet que la presència andorrana havia de ser “espectacular”, per cridar l’atenció dels milers de visitants, tant professionals com turístics, que visitaran la mostra durant els mesos en què l’exposició romangui oberta. L’oportunitat de ser presents a Venècia, per tant, es vincula a la voluntat de donar major visibilitat al Principat en l’escena artística internacional i, alhora, mostrar l’obra d’uns artistes i d’un art a Andorra que massa vegades queda tancat i és poc conegut a l’exterior del Principat per manca, entre altres coses, d’una bona xarxa de connexions i contactes internacionals.
D’aquesta manera, Andorra pretén conjurar aquest handicap amb tres propostes diferents, però prou potents visualment per generar l’interès d’un públic saturat d’inputs. Si bé tots tres treballs són independents els uns dels altres, sí que tenen en comú conceptes com ara el temps i el seu pas inexorable, el passat, el present, la fractura interior, la identitat personal o col·lectiva, la memòria i l’oblit.
Javier Balmaseda hi presenta Fixat en la contemporaneïtat, una instal·lació formada per un grup de cavalls. El que en aparença se’ns podria imaginar com una estampa bucòlica d’una natura omnipresent a Andorra, queda del tot sacsejada quan ens adonem que aquests cavalls resten ancorats al terra i immòbils. Les seves potes seccionades han estat substituïdes per amortidors hidràulics, com aquells cotxes sense rodes de la Cuba natal de l’autor que hi ha aparcats als carrers i que resten en espera de ser reparats. Balmaseda fa referència també a la manca de recursos d’una illa en què, en moments de necessitat extrema, s’amputaven les potes dels cavalls amb precipitació per aconseguir carn per poder menjar. L’autor vol mostrar d’aquesta manera la part més fosca de l’ésser humà, i considerar el sistema social una “paradoxa i una impostura” que converteix els humans en “assassins i botxins”.
Fiona Morrison hi presenta Dues passejades”, un treball en vídeo en què reflexiona sobre el pas del temps i les seves inevitables conseqüències a partir de la confrontació i el diàleg entre la imatge d’una dona gran que pateix una malaltia greu i la d’una nena. Dues vides: àvia i néta, dos moments diferents de la vida, el pas del temps, la pell i la terra, els boscos tenyits d’un blau malenconiós, seqüències acompanyades per la música de Roger Illa Prats, que transmet una aura de misteri a aquesta visió intimista i alhora tan compartida, la sensació de vertigen enfront del temps implacable.
Samantha Bosque, per la seva banda, hi presenta Memòria oblidada, una instal·lació en què l’autora ha deixat de treballar exclusivament amb la pintura per experimentar amb una sèrie de “pintures escultòriques”; és a dir, pintures i escultures que conformen un tot únic en constant diàleg, a partir de l’anàlisi d’unes imatges trobades en unes velles capses plenes de plaques de vidre de bromur de gelatina. Bosque hi afegeix també les noves tecnologies en permetre que el visitant pugui tenir la imatge fotogràfica completa convertint els negatius pictòrics i escultòrics en positius a la pantalla del seu dispositiu mòbil.
En definitiva i, com escriuen els sotscomissaris de la mostra andorrana a Venècia, la postmodernitat ha comportat una actitud híbrida, heterogènia, propera i autònoma, allunyada del dirigisme avantguardista, que remarca els aspectes únics de cada creador. Cada autor treballa amb bocins de vivències personals, unes vivències en què temporalitat i memòria, dos aspectes lligats a la identitat personal de cadascú, poden desplegar-se en multitud de propostes diferenciades que responen a les característiques inconfusibles de cada personalitat, propostes com ara les que presenten els artistes que representen  Andorra a la Biennal de Venècia d’enguany.


A la imatge, “Memòria” de Samantha Bosque.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>


Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies