SANT CUGAT A JOSEP GUINOVART

contxita oliver

En complir-se sis anys del traspàs de Josep Guinovart (Barcelona, 1927-2007), Sant Cugat del Vallès ha volgut retre un càlid homenatge a una de les figures cabdals de l’art català de la segona meitat del segle XX. I ho fa gràcies a la complicitat del sector públic i del privat amb una esplèndida selecció d’obres que abasta tota la seva trajectòria; un recorregut amb el qual deixa constància de la seva plenitud expressiva i del seu llenguatge vital del tot inconfusible. El Museu de Sant Cugat i La Galeria, a través dels comissaris Jordi i Helena Batlle, han produït conjuntament una exposició que es pot veure simultàniament a la Sala Capitular del Museu de Sant Cugat i a La Galeria des de l’11 d’octubre fins al 8 de desembre.
Artista que trenca els límits entre art i vida, Guinovart pertany al col·lectiu d’artistes marcat profundament pels anys difícils de la postguerra que els deixà en herència una personalitat lluitadora i tenaç. La seva fèrtil trajectòria, de més de seixanta anys de treball creatiu ininterromput i intens, l’ha convertit en un creador amb una obra àmplia i rica, a més d’un home compromès amb el seu temps i amb el seu entorn. El seu treball primerenc sorgeix amb afinitats pròximes al realisme expressionista per denunciar la problemàtica social del moment. L’impuls gestual dels inicis esdevé el fil conductor de tot un itinerari que se centra en una actitud arrauxada i temperamental. Entre el 1956 i el 1958 s’introdueix en la valoració de la matèria a partir dels corrents abstractes informalistes, que tant caracteritzaran la seva creació posterior. D’ençà dels anys seixanta, incorpora, mitjançant el collage i l’acoblament, tota mena d’objectes i materials diversos que transforma i manipula, sovint amb connotacions politicosocials. Durant els anys setanta va a la recerca de la tridimensionalitat, amb unes investigacions que acaben en grans muntatges i amb la pràctica de l’environament. Progressivament, la seva obra adquireix un caràcter monumental, mentre que l’espai artístic va envaint l’espai real; una obra palpitant que s’integra en el context, amb el qual estableix una transformació mútua. Aquesta posició existencialista per la percepció de l’immediat, aquest goig pel tàctil i per la matèria –que des dels seus inicis l’ha acompanyat– es rellegeix durant els anys noranta i els dos mil. La seva obra, que ha sofert una evolució plàstica constant, connecta la natura –amb la terra i el mar com a constant motiu d’inspiració– amb l’experimentació de tècniques i de materials. No podem oblidar que la seva potència plàstica neix, bàsicament, d’aquest apropar-se als fenòmens i a les sensacions naturals, tot intentant transmetre la impressió de la seva presència. Tampoc deixa de banda el drama humà, present a través dels provocats accidents de la matèria –incisions, clivelles o talls– i també dels diferents materials destruïts, trencats, cremats o agredits, a més dels grafits espontanis i dels gargots gestuals que accentuen la duresa argumental. Unes composicions, les seves, carregades de tensions contraposades tant pel que fa a la confrontació dels materials com pel seu tractament que, en certs moments, resulta d’una provocadora brutalitat, i que estableix una lluita agressiva, directa i violenta amb la pròpia obra. Amb tot, a través de la densa trajectòria de Guinovart es palesa que el seu llenguatge es forneix sempre d’un doble vessant: per una banda, l’arrel primitivista procedent de la cultura popular i, per l’altra, la transmutació d’aquests elements més primigenis a partir de la profunda preocupació intel·lectual. Aquesta connexió tan profunda entre experiència i coneixement, entre sensació i raó, entre forma i contingut és la clau interpretativa del seu treball, un treball lligat directament a l’esperit de les avantguardes i a una consciència plenament contemporània. L’univers de Guinovart, tant si es construeix en l’espai en intervencions i muntatges com si se circumscriu en el marc bidimensional, es carrega constantment d’aquest caràcter de denúncia i de transgressió tan característic del seu quefer. Les seves creacions, però –que són un crit a la llibertat–, estan impregnades tant de contingut ideològic i reflexiu com de discurs estètic, a cavall entre figuració i abstracció.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>


Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies