“PER A FENOSA, EL SEU PARE, PAUL ÉLUARD”

josep miquel garcia

Si es pogués mesurar el valor d’un escultor per l’interès que la seva obra va despertar en els poetes majors del seu temps, Apel·les Fenosa seria un dels escultors més ben considerats del segle XX. En la seva joventut, a Barcelona, va inspirar poemes de Carles Riba o Tomàs Garcés; al París dels anys 20, Jules Supervieille el protegia i Jean Cocteau l’apreciava fins al punt que l’acollí a casa seva fins que els alemanys entraren a París. Riba, Supervieille, Cocteau… semblaria suficient, però els seguiren Paul Éluard, Francis Ponge, Tristan Tzara, Josep Carner, Salvador Espriu, Roger Caillois, Neruda… L’estol és tan considerable que justifica una aproximació de poesia i escultura. Segurament el poeta que millors versos va escriure sobre Fenosa va ser Espriu, però Paul Éluard en fou l’amic més proper, per haver congriat l’amistat en circumstàncies històricament greus.

D’entrada, Fenosa no s’estimava gens els surrealistes, malgrat que alguns van ser bons amics seus. Principalment Paul Éluard. Quan es van conèixer, aquest espai poètic l’ocupava Jean Cocteau. Cocteau havia fet molt per Fenosa i havia escrit molts poemes dedicats a l’escultor. Les seves vides estaven agermanades per moltes circumstàncies… Coco Chanel, Picasso o Jean Marais. Éluard, però, d’ençà del 1935 s’havia aproximat a Picasso i tots dos establiren una amistat profitosa. Picasso s’interessava per la poesia i escrivia textos automàtics entusiastes. Va ser llavors quan, amb motiu de l’exposició de la Sala Esteva de Barcelona, de l’any 1936, Picasso envia Paul Éluard a explicar la seva obra i la seva poesia. Éluard va passar quasi un mes a Barcelona, i, a més d’impulsar el projecte dels Logicofobistes, connectà amb poetes com ara Riba i Garcés. Aquest darrer publicà els seus poemes a la revista Quaderns de Poesia, que incloïa un dibuix de Montserrat Fargas, llavors companya de Fenosa, que representava la plaça Reial vista des del taller de l’escultor. Fenosa ja coneixia, doncs, Éluard abans del temps en què el poeta abandonà a poc a poc el surrealisme per lliurar-se al món picassià. Picasso deixa de veure Cocteau i freqüenta cada vegada més Éluard –som en el temps de l’ocupació alemanya i Fenosa visita gairebé cada dia Picasso–. Fenosa fa el mateix. Cada vegada és menys present Cocteau i manté una solida amistat amb Paul i Nusch Éluard. Picasso i Éluard van més enllà de l’amistat amb l’escultor exiliat. Picasso s’autoanomena pare de Fenosa: “El meu fill, de mare desconeguda”, diu. Éluard el considera “el meu fill”. Així ho escriu sempre que en té ocasió. Éluard s’ha lliurat a defensar la causa republicana. Escriu el poema Victòria de Gernika i Vencer Juntos, que dedica “à mon fils Apelles”. Dóna suport a Fenosa quan aquest realitza el Monument als màrtirs d’Oradour, i li dedica tots els llibres que publica i un poema, Retrat d’un escultor, l’any 1946. “Fenosa, aquest amic/Al qual anomeno fill/ Tremolós com una balança/Quiet com una estàtua…”. Fenosa també el retrata, dues vegades. La primera, l’any 1942, un retrat d’ell i un altre de Nusch, de petites dimensions. Els tiratges en bronze els compren Picasso, Georges Hugnet i el mateix Éluard, que el dóna finalment al Museu de Saint Denis. L’any 1946 fa un segon retrat, de majors dimensions. Éluard li presenta els seus amics i li encarrega retrats, com ara el de Jacqueline Trutat i el de Man Ray i la seva companya, Juliette. A la mort de Nusch, Éluard es casa amb Dominique, i fan excursions amb Fenosa i la seva dona, Nicole. El triangle Picasso-Éluard-Fenosa es mantindrà viu fins que el 1952 mor el poeta.

Llavors torna a la vida de Picasso i de Fenosa Jean Cocteau, però la petjada d’Éluard continua viva. Fenosa compra l’any 1957 la casa del Vendrell, i els estius els seus amics fidels el visiten. No deixa de fer-ho Cécile Éluard, la filla del poeta i de Gala Dalí, que simbòlicament esdevé germana de l’escultor “gran pel seu cor i per la seva obra –com deia Éluard– petit perquè fou estimat”.


……………………………………………………..

Museu Apel·les Fenosa


“Per a Fenosa, el seu pare, Paul Éluard”

Fins al 30 de setembre del 2012


Paul Éluard i Apel·les Fenosa establiren una amistat intensa a través d’un Picasso sempre paternal. Tot va esdevenir-se a París, a partir dels anys de l’ocupació alemanya i fins a la mort del poeta.

Com a testimoni d’aquests vincles ens resten els retrats que l’escultor va fer de Paul i Nusch Éluard, i els poemes i els llibres dedicats que s’han conservat fidelment a la biblioteca de l’artista.

L’exposició presenta tots els retrats que Fenosa va fer a Paul i Nusch Éluard, i també tots els llibres dedicats, a més d’obres de Picasso i Man Ray, i el retrat de Mme. Trutat, que Fenosa va fer per indicacions de Paul Éluard. La mostra es clou amb documents sobre la continuïtat de l’amistat amb Eluard a través de la seva filla, Cécile, fruit del matrimoni amb Gala, que sovint visitava el Vendrell i s’estava a la casa dels Fenosa, on ara hi ha el seu museu.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>


Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies