PAU CASALS: EL CIUTADÀ EXEMPLAR

eudald camps

La recomanació que W. Eugene Smith feia, tot just finalitzada la Segona Guerra Mundial, a l’exèrcit de fotoperiodistes àvids d’enregistrar els paisatges de desolació que havia deixat rere seu la barbàrie col·lectiva, era tan elemental –i essencial– que potser per això massa sovint ha passat desapercebuda (abans i ara, s’entén). Escrivia Smith (Photo Notes, juny del 1948): “La fotografia és un mitjà d’expressió poderós. Degudament emprada és un gran poder per a la nostra millora i intel·ligència; mal utilitzada, pot encendre molts focs inoportuns. El fotoperiodisme, a causa de l’enorme públic a l’abast de les publicacions que l’utilitzen, influeix més sobre el pensament i l’opinió que cap altra branca de la fotografia. Per aquestes raons és important que el fotoperiodista posseeixi (a banda del domini essencial de les seves eines) un fort sentit de la integritat i la intel·ligència necessàries per poder entendre i presentar un tema correctament”. Ni més ni menys.

El què Eugene Smith no sabia, en canvi, és que la seva recomanació –una síntesi de rigor i integritat– seria perfectament extrapolable a la ingrata tasca del documentalista que, uns anys més tard, hauria de submergir-se dins l’allau de materials gràfics a la recerca d’allò significatiu; és a dir, a la recerca dels treballs que ens poden ajudar a “entendre i presentar un tema correctament”. I qui diu documentalista, diu comissari: una exposició d’imatges documentals (poden tenir altres valors, més o menys estètics, però el seu ésser document, el seu contingut objectiu, és preponderant) ha de partir d’un principi de discriminació destinat a fer intel·ligible el relat subjacent a les imatges (i això sense que aquestes resultin amputades o eclipsades per l’element textual). Fotògraf i documentalista/comissari o, en el cas que ens ocupa, Jean Ribière (Niort, 1922 – Perpinyà, 1989) i Eric Forcada: el primer, Ribière, és l’autor de les 110 fotografies –la majoria inèdites– que rastregen, entre els anys 1944 i 1956, el món dels exiliats republicans; el segon, Forcada, és l’artífex d’una mostra que contextualitza aquestes mateixes imatges i que, al mateix temps, les articula a partir de la figura singular i paradigmàtica de Pau Casals.

O, en paraules dels responsables de la mostra: “Mobilitzacions multitudinàries al carrer contra el franquisme, festes populars, actes culturals i polítics protagonitzats per personalitats de la rellevància de Josep Irla, Antoni Rovira i Virgili, Joan Alavedra, Pompeu Fabra, Josep Puig Pujades o Josep Carner i el sempre omnipresent Pau Casals, el primer homenatge que els exiliats reten al president Lluís Companys, el tancament de la frontera, són alguns dels fets que va captar l’objectiu de Jean Ribière”. I és que, en definitiva, la figura del ciutadà exemplar, Pau Casals, “actua com a vector per explicar una època irrepetible de la nostra història, quan Perpinyà i Prada actuaven com a capitals de l’exili republicà català”.


L’exposició De Perpinyà a Prada: Pau Casals i el món de l’exili es pot visitar al Museu Memorial de l’Exili (MUME) de la Jonquera fins a l’11 de novembre del 2012.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>


Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies