MUSEU DEL DISSENY DE BARCELONA

arnau puig

No cal dir que em sento, ens sentim tots, favorables a la creació d’aquest museu o centre de disseny a Barcelona, i no precisament per tenir un museu més, sinó per emplaçar a Barcelona el nucli hub (recepció, esclat i interacció) del disseny –la raó de la nostra modernitat, la modernitat catalana–, en el món que li escau. M’explicaré: ja d’abans, però durant tot el segle XIX, les lleres tant del Llobregat com del Ter –per citar només les més significatives– foren la base de la modernització de la Catalunya fabril i industrial. Es féu, també, assistida pels centres agraris i ramaders de Figueres, Vic i Balaguer, i amb una barreja de tot plegat a Tortosa i Lleida. Amb alguns contrapunts, com ara el de Girona, cap i casal del militars i del clero, sortosament només fins a l’adveniment de la República a Catalunya, l’any 1931.
Ja sé que aquests mots no responen estrictament a la realitat, però sí a la tendència general dels fets de què volen parlar i als quals es volen referir; però perquè ningú se senti ofès o menystingut per la realitat històrica, que recorri el nostre país cercant les fàbriques i instal·lacions de producció avançada i verificant que les que no siguin de sòlida construcció de mestre d’obres ho són, a partir d’un determinat moment, del més estricte i avançat estil plàstic modernista, expressió de l’esperit individual, de l’empenta col·lectiva i del desig expansiu de la capacitat inventiva i productiva catalana.
Amb un afegitó, encara, i que diguin el que vulguin els historiadors d’arxiu i de via estreta: les guerres entre liberals i carlins i les lluites del republicanisme cantonal del dinou, els successos revolucionaris i sagnants entre amos, patrons i burgesos, sindicalistes i anarquistes obrers del vint [el fang dels teus carrers –diu el poeta– és pastat amb sang], tot plegat, és la carta de presentació, el hub, d’aquesta Catalunya que ha fabricat els instruments que li calien per sentir-se modernitzada i per la necessitat d’emplaçar-se com cal en la natura i en les societats cultes d’avançada. És així com entenem la noció d’edifici de Disseny Hub Barcelona: les formes i les causes.
Tot això per explicar que no es tracta de muntar un museu, magatzem dels productes del disseny industrial de les nostres contrades, sinó de mostrar quina ha estat la nostra via vers la modernitat. De disseny sempre n’hi ha hagut; és la idea per crear una forma que respongui i reculli la realitat de la necessitat o del desig. Però en la modernitat no és aquest el disseny que ens interessa i ens preocupa, sinó aquell que no només respon a la necessitat i al desig, sinó que, a més, inclou i incorpora la funcionalitat, la producció seriada, eficient i socialment globalitzant amb uns costos abaratidors del producte perquè pugui trobar-se a l’abast de tothom al mercat. I això és el que es féu a Catalunya des de finals del XVIII fins a l’actualitat.     
No cal dir que tot aquest procés es féu present sota formes ben concretes, cada cop més funcionals i cada vegada més a prop de les fonts energètiques que ho facilitessin; el disseny es desenvolupava pertot i en totes direccions: els estris d’ús immediat, les eines més adequades i adients per assolir formes més eficients, pràctiques i/o innovadores d’hàbits i de costums ancestrals, arcaics, maldestres o esdevinguts impropis per a una modernitat. Que la realitat de cada objecte és o implica una invenció que respongui a una funció real social o particular; que té un procés de producció i unes necessitats d’adaptació a la realitat de l’usuari i del mercat i que tot això l’objecte mostrat ho ha de fer palès i patent. És obvi que no estic parlant d’un museu antropològic ni etnogràfic, sinó del museu on es mostra la història de l’esforç vers la modernitat, i hi són presents les successives formes que han revestit els mitjans, els instruments per crear el món nou en el qual estem.
És clar que volem saber com ha evolucionat la moda, també és cert que ens interessa saber la varietat i la pluralitat del seure, de les cadires i seients que han recollit el nostre cos productiu, actiu o cansat. I també l’evolució d’atuells i  recipients del nostre aixovar i de la nostra cuina, a més dels nostres instruments de tall, ganivets i els seus variants. Així mateix, cal ser informat de la tipografia amb la qual hem plasmat el nostre esperit i de com llegim o llegirem el que se’ns explicarà gràficament amb lletres i dibuixos; també ens cal estar informats de com els interiors dels nostres fogars i dels nostres llocs de treball han estat ordenats i/o decorats, cal pensar que sempre a benefici de la comoditat i del benestar corporal i visual, a més de la satisfacció estètica. I també és curiós verificar que no hem arribat a la que creiem sofisticació moderna dels elements il·luminadors sense abans haver travessat tota mena de proves i assaigs per reeixir en les acomodacions lluminoses adients.
Tot ens interessa, però ens interessa relacionat –concentrar-ho és una molt bona via–, encaixat, engalzat, disposat en la història i en el present. No voldríem trobar-nos amb un nou dipòsit de documents que guarden la realitat en si mateixos, però que no ens fan vibrar ni ens il·lustren de com el fet de viure és una lluita constant, i que l’ajut de l’entorn material i social ens ha fet el que ara som: inquiets i constants innovadors.  
No voldríem que en les successives activitats es perdés la noció integradora i interactuant de Hub Barcelona; aquest és i hauria de ser el sentit del centre, no el de magatzem de productes; en aquests es guarden les coses, però el patrimoni social és per fer lluir la realitat de les comunitats que l’han creat.        


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>


Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies