MAPES DE L’ART EN CODI OBERT

maite oliva alsina, fundadora i directora de wikiartmap

Vaig començar a pensar el Wikiartmap ara fa uns anys, quan vaig adonar-me que la difusió de l’art i el patrimoni és un àmbit atomitzat a la xarxa, fet d’un conglomerat de petits mapes i portals que donen informacions referides a temàtiques i espais concrets. Em va sorprendre molt que un sector tan al dia en l’àmbit tecnològic i tan important en l’aspecte del desenvolupament del territori no tingués el seu propi mapa global per facilitar a l’usuari l’accés al coneixement del patrimoni del món.
En altres sectors, el mapejat de continguts a escala mundial gaudeix d’una tradició relativament llarga: avui dia podem trobar mapes de pràcticament qualsevol tema que puguem imaginar, des del transport aeri i naval en temps real fins a catàstrofes naturals, passant per la climatologia, les protestes, els temes del dia o les piulades. Però, paradoxalment, aquest no és el cas del sector cultural, ja que l’art i el patrimoni no estan articulats a internet, ni en un àmbit nacional ni mundial.
Així és com neix Wikiartmap, una eina vertebradora de continguts, específicament pensada per a la difusió artística i patrimonial a escala global i alineada amb les darreres tendències, funcions i formats. Ja en l’àmbit del projecte, i després en el de plataforma, Wikiartmap  es desenvolupa a partir de conceptes, com ara l’abast mundial, la georeferenciació, el contingut lliure, el lliure ús, la participació, la funcionalitat, la transversalitat, la compartibilitat, la practicitat, el disseny, la claredat i l’ergonomia, però també rigor, vertebració, arxiu i continguts de qualitat, conceptes sense els quals, avui dia, una plataforma així no podria esdevenir plenament global.
El contingut lliure és un dels principals pilars de Wikiartmap. Els continguts són introduïts a la plataforma sota llicència Creative Commons: qualsevol usuari pot reutilitzar-los i modificar-los –fins i tot amb finalitats comercials– sempre que en mantingui el reconeixement d’autoria i la mateixa llicència.
L’atribució d’aquest tipus de llicències als continguts en multiplica exponencialment la seva difusió i visibilitat: els continguts lliures són la font de la qual beuen una gran quantitat de plataformes, webs i aplicacions, tant ja existents com futures. De la mateixa manera, Wikiartmap beu també i principalment de plataformes com ara Wikipedia i Viquipèdia. A casa nostra, el contingut lliure té una llarga tradició i prestigi, i està avalat per una comunitat de 165.000 viquipedistes que han aconseguit que Viquipèdia, l’edició catalana de la Wikipedia, sigui reconeguda com la més perfecta del món, juntament amb la russa.
La georeferenciació dels continguts obre un munt de noves possibilitats especialment orientades als dispositius mòbils. Però el format de mapa també té, a Wikiartmap, altres funcions: és un nou sistema d’ordenació de continguts, una forma de navegació visual i intuïtiva i una manera de localitzar continguts mitjançant l’única dada que sovint té l’usuari: la ubicació geogràfica.
El mapa de Wikiartmap mostra sempre els 150 continguts més populars de l’àrea que l’usuari està consultant; Wikiartmap no intervé en l’ordenació dels continguts, sinó que els ordena un algoritme mitjançant la participació dels mateixos usuaris. Així, i a poc a poc, es va creant un mapa inèdit i viu dels interessos reals dels usuaris, que, amb la seva participació, donen forma a Wikiartmap.
El tercer gran eix de Wikiartmap es dirigeix als continguts i al seu tractament. En primer lloc, es vertebren mitjançant l’atribució de categoria [arquitectura, escultura, entitats, equipaments, esdeveniments, etc.] i de paraules clau. Seguidament, els continguts es relacionen per vincle directe; és a dir, i per exemple, es relaciona un autor amb les seves obres. D’aquesta manera, Wikiartmap inclou al seu interior una infinitat de petits mapes que, alhora, són incrustables en altres webs i compartibles per a xarxes socials.
Wikiartmap és una plataforma de lliure ús, qualsevol usuari pot introduir i modificar continguts il·limitats a Wikiartmap i utilitzar les seves funcionalitats, i això no es refereix únicament a l’usuari individual, sinó també al professional del sector. Creadors, organitzadors d’esdeveniments, administració, empreses i entitats poden introduir lliurement els seus propis continguts, obtenir els seus mapes i incrustar-los a les seves pròpies pàgines web, i obtenir així un mapa de qualitat sense necessitat de mantenir-lo. L’equip de continguts de Wikiartmap revisa i aprova, un per un, tots els continguts introduïts pels usuaris, i també les seves modificacions posteriors, per garantir la seva correcció general i l’adequació a la plataforma.
Llançat en línia i presentat públicament el 28 de març del 2012 a l’Arts Santa Mònica amb 8.000 continguts, Wikiartmap  [www.wikiartmap.com] és avui el major mapa d’art i patrimoni del món existent a la xarxa, amb prop de 30.000 continguts. Té el suport, de Bonart Cultural, del Ministeri de Cultura, l’Euroregió Pirineus Mediterrània, el Patronat de Turisme Girona Costa Brava, la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Figueres, així com la complicitat de nombroses entitats i projectes que, com ara GuideMeUp [www.guidemeup.com] enriqueixen Wikiartmap des dels seus propis sectors.
(*) Fundadora i directora de Wikiartmap


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>


Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies