L’ESCLETXA COL·LABORATIVA: WIKI

ricard planas camps

Una de les experiències contemporànies que més clarament han provocat transformacions en el context social, polític i cultural és el conjunt de pràctiques que construeixen eines i tecnologies informàtiques fonamentades en el codi obert. Un mecanisme basat en el fet de compartir els resultats i els processos, i on les fites assolides per un grup o un individu són alhora punts de partida per a uns altres. Una successió encadenada d’elements en què es barreja la creativitat, l’habilitat i la producció material, construïda i consumida des de l’experiència compartida.

QUAM 2011. Wikpolis. Cartografies i construccions col·lectives de l’espai social


La ciutat, en tant que espai públic, és lloc d’acollida i de refugi, de negociació i de conflicte, d’integració i d’expulsió, espai per compartir i espai per conquerir, de qualitat de vida i de segregació, de creativitat i de destrucció, de pacte i de revolució, de trànsit i de residència, de soledat i de col·lectivitat. És, sobretot, el lloc perquè tots els que l’habiten hi exerceixin com a ciutadans.

QUAM 2010. Entre escletxes: ciutadanies i pràctiques artístiques en codi obert


Amb aquestes dues reflexions compartides i en codi obert es podrien resumir els dos eixos essencials que empenyen molts ciutadans i ciutadanes d’arreu del globus a treballar en projectes, en què el bé comú esdevingui quelcom més que un valor afegit. Tota aquesta revolució del mitjà, que va paral·lela a la del contingut i a un canvi de la dinàmica del fer i de la recepció del fet artisticosocial, sempre m’ha captivat. La primera vegada que vaig prendre consciència de la “magnitud de la tragèdia” fou per temes de drets d’autor. Llavors és quan vaig poder aprofundir en les llicències copyleft –l’altra cara de les copyright–. Una d’aquestes llicències copyleft és la creatives commons, que la revista va implementar fa temps. Cal dir que sota els bons consells d’Eva Sòria i Òscar Abril. Posteriorment, la QUAM de Montesquiu, ara ja des de fa anys a Vic i sota la tutela del centre d’art ACVIC, ha reflexionat i aprofundit sobre les escletxes que l’art, la ciència i la tecnologia proporcionen en els projectes col·laboratius. I enmig de tota aquesta dinàmica va aparèixer la Maite Oliva amb el seu projecte de la Wikiartmap –que centra el monogràfic de la nostra publicació– i que esdevé un bon exemple del que la comunió de tots aquests vectors pot arribar a desencadenar. El seu projecte estava en procés de construcció i humilment tota la gent de bonart vam poder-li donar un primer cop de mà, que ha estat continuat i que ara totes dues parts volem potenciar. I és que esdevé un projecte titànic que cada dia agafa més cos! I, per què no, convertir un diari digital d’art estàndard, en una interfície en què la informació estigui estructurada de manera visual i informativa com un mapa, i sigui geolocalitzada, tot trencant els codis establerts fins avui? Per cert! Entre les primeres accions d’aquesta segona fase, Wikiartmap ha estat convidada al Fòrum d’emprenedoria Impulsa de Girona dins un programa d’iniciatives col·laboratives.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>


Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies