LA VERITAT PLÀSTICA DE JOAN REBULL

lluïsa sala

Joan Rebull ha estat un dels escultors catalans més rellevants del segle XX. Va pertànyer a l’anomenada Generació del 17, constituïda per joves artistes que, instruïts en el Noucentisme, es proposaven girar full i provar nous modes expressius d’acord amb el seu sentir emergent. La majoria s’agruparen al voltant de col·lectius més o menys organitzats, que, tot i ser poc homogenis en el quefer artístic, compartien l’afany de promoure’n el canvi. L’escultor es vinculà en concret al grup dels Evolucionistes, amb els quals exposaria a la Sala Dalmau, a les Galeries Laietanes, a Can Parés, als Salons de Barcelona i a l’Ateneu de Madrid.

Els anys vint i trenta foren temps especialment dinàmics per a l’artista. A més de participar activament de la inquietud evolucionista, fou membre de l’Associació d’Escultors, de la Junta de Museus, president del Saló de Montjuïc de l’Exposició de Primavera el 1932 i membre de l’Acadèmia de Sant Jordi a partir del 1934. En el registre polític, el 1931 era elegit diputat per la Diputació Provisional de la Generalitat de Catalunya. Des de les responsabilitats adquirides reivindicaria per als artistes l’organització de les mostres oficials i intervindria en les campanyes de salvament de patrimoni en temps de conflicte. El seu compromís l’obligaria a exiliar-se a França al final de la Guerra Civil espanyola, fins al 1948.

En l’àmbit pedagògic, Rebull exercí un paper rellevant en crear i dirigir amb Ignasi Mallol el Taller Escola de Pintura i Escultura de Tarragona, homòloga de l’Escola Superior de Paisatge d’Olot. Un període curt però intens que va permetre endegar una nova experiència formativa descentralitzada amb destacats mestres al capdavant. L’esclat de la guerra, malauradament, en condicionaria el destí.

Encara adolescent, el 1916 l’artista exposava per primer cop en solitari al Centre de Lectura de Reus i nou anys més tard signava un contracte amb Joan Merli perquè el representés. En el transcurs d’aquest temps i amb posterioritat no deixaria d’exposar regularment, tot i instal·lar-se a França entre el 1927 i el 1929. Freqüentà aleshores l’ambient artístic parisenc i exposà al Salon des Artistes Independants. A través d’Apel·les Fenosa conegué Picasso, que segurament despertà el seu sentiment de modernitat més profund, prova d’aquesta convicció fou la per a molts insòlita conferència performance que oferí el 1929 al seu Reus natal al voltant d’Un bloc de paper, un home i un fonògraf i per la qual Màrius Gifreda el qualificà d’“excèntric”. Conegut ja com a escultor, Rebull descobria ara al públic els seus dibuixos i gravats, alguns dels quals transgredien cànons i festejaven l’abstracció. Per bé i per mal, la novetat no passà desapercebuda per la crítica. Rafael Benet, per exemple, que no veia amb bons ulls la influència de París en l’artista, en parlar d’aquesta obra es referia “a les grans o petites dosis deformadores a la manera pícara de Picasso; és a dir, a la deforma amb premeditació”.

Tot i la voluntat d’innovar, l’artista no pogué eludir el llegat noucentista. Per trencar amb la sensibilitat poètica d’un passat immediat amb el qual no se sentia identificat, executà una escultura pròxima a l’antiguitat més arcaica tant per la solidesa corporal que lluïa com pel sintetisme expressiu que contenia. La poca efusió que mostraven els rostres no amagaven, però, un simbolisme latent, sobretot evident en els infants i les figures femenines. Justament és aquesta combinació, alhora matèrica i etèria, renovadora i clàssica, la que proporciona a l’obra la modernitat que reclamava.

Rebull atorgava molta importància al model, l’eix vertebrador d’una creació tècnicament ben resolta, desvestida d’anècdota però en ocasions tenyida de color i, per tant, de vida. Els cossos que reproduïa anaren recuperant llibertat i mobilitat, tot exhibint-se en actituds inusuals. La seva és una escultura austera però també equilibrada i vital, base d’una personalitat que deixà empremta en el seu temps.

De menció obligada és la recent aparició del catàleg raonat de l’obra rebulliana, premiat fa ben pocs dies per l’ACCA, que posa al nostre abast una imprescindible eina per conèixer més i millor l’artista. Albert Mercadé, autor del catàleg amb José Corredor-Mateos, comissaria la molt oportuna i també recomanable exposició de la Fundació Palau i Fabre entorn dels sorprenents dibuixos, gravats i pintures de l’escultor, composicions que revelen un talent en el traç tan desconegut com estimulant.

Joan Rebull. “Catálogo razonado de esculturas”

Direcció i introducció: José Corredor-Matheos

Autor del catàleg i text històric: Albert Mercadé

Edició: Fundación Arte y Mecenazgo, Madrid, 2011.

El catàleg raonat dedicat a l’escultor Joan Rebull i Torroja (Reus, 1899-Barcelona, 1981) ha estat guardonat per l’ACCA (Associació Catalana de Crítics d’Art) amb el premi al millor llibre d’art 2011.

L’estudi dels crítics d’art José Corredor Matheos –director de la publicació– i Albert Mercadé treu a la llum més de sis-centes escultures de Rebull (en terracota, en bronze, en guix, en pedra calcària o en marbre), la major part de les quals eren inèdites o tan sols es referenciaven en fonts antigues.

El catàleg presenta, d’una manera exhaustiva i documentada, la producció escultòrica sencera del que ha estat considerat un dels grans escultors de la modernitat catalana i peninsular.

Les obres s’acompanyen d’una documentació historiogràfica que revela facetes poc conegudes de l’artista, com ara la seva vinculació al surrealisme i l’avantguarda francesa, l’efervescència del context noucentista reusenc, el compromís polític de l’artista o els importants encàrrecs rebuts a Catalunya, França i Anglaterra per personalitats com ara Nina Ricci o Arpad Elfer.

Una altra aportació del present estudi ha estat la catalogació dels esbossos que Rebull va realitzar per a les escultures, que reforcen la posició de l’artista com un dels grans dibuixants espanyols del seu temps.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>


Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies