LA REVOLUCIÓ DIGITAL

narcís planas

Els temps canvien. Estem immersos en plena revolució digital, les noves tecnologies avancen a un ritme vertiginós. I, principalment, en el món de la informació.


Per aquest motiu neix el primer diari d’art on-line en català. És una nova aposta de bonart que d’aquesta manera amplia l’oferta de l’edició de paper. Bonart i bonart on-line han de complementar-se per poder donar des de bonart cultural una més àmplia cobertura a la informació del món de les arts.


En el decurs dels darrers mesos hem treballat de valent per poder presentar un producte informatiu que es converteixi en una eina útil per a totes aquelles persones vinculades al món de les arts plàstiques i visuals. Bonart on-line oferirà a l’instant aquelles notícies que generi el món cultural d’arreu del món. Obrim el ventall informatiu que en la revista de paper abasta els països de parla catalana i que ara, gràcies al diari on-line, cobrirà, informativament, tot el que es generi arreu del planeta.


Bonart on-line oferirà notícies, crítiques d’exposicions, reportatges, informacions de fires i salons, del món de les subhastes, del món editorial relacionat amb l’art, entrevistes… I, a més, hi haurà un ampli apartat dedicat als blocs dels nostres col·laboradors.


A bonart on-line també es podran trobar vídeos relacionats amb l’activitat artística; alguns de producció pròpia i d’altres que anirem incorporant i que es podran visionar al nostre diari digital a conseqüència d’acords puntuals que anem establint. Sies.tv, que des dels seus inicis ha mantingut una estreta relació amb bonart cultural, serà molt present en aquest apartat, així com CCT audiovisió.


El nou diari on-line d’art, que inicia la seva tasca informativa els dies 26 i 27 de gener a les fundacions Vila Casas de Barcelona i Valvi de Girona, estarà acompanyat del web de bonart, que ha tingut presència a la xarxa en els darrers anys però que ara experimenta una profunda renovació. En una paraula, que ha canviat la cara. Marta Vila, cap d’art de bonart, ha realitzat el nou disseny del web i del diari on-line, que ha programat David Gironella, d’Iglésies & Associats.


L’equip de bonart, dirigit per Ricard Planas i amb la col·laboració de la cap de redacció, Beatriz G. Moreno, ha planificat l’estratègia informativa dels nostres productes. Bonart on-line vol presentar una informació viva, en què la immediatesa estigui per davant de tot. Bonart on-line també és present a les xarxes socials: des de Facebook i Twitter es pot conèixer al moment tota la informació que generem. En els pròxims mesos anirem incorporant nous elements, perquè som conscients que estem dins d’una revolucio digital imparable. Bonart on-line ha de ser una eina útil que estigui en consonància amb els temps actuals. Des del primer dia, bonart ha apostat per les noves tecnologies i això és el que continuarem fent. L’edició de paper s’anirà convertint, amb el pas del temps, en un mitjà més de reflexió i opinió, encara que en cap moment deixarà el seu vessant informatiu.


Bonart a la xarxa (www.bonart.cat) presenta des d’avui tres apartats clarament definits. El web, on, com fins ara, trobaran l’índex de la revista de paper i diferents reportatges i informacions i serveis; bonart on-line, el nou diari d’art en línia, i l’apartat dedicat a la gestora cultural. Bonart va obrir aquesta línia fa cinc anys, i avui, a més de dirigir l’Espai Eat Art Lluís Vilà de Banyoles i El Puntal, porta a terme una tasca d’assessorament cultural a diferents institucions públiques i privades, alhora que fa la curadoría d’exposicions, edita llibres i catàlegs, vídeos, i planifica, realitza i desenvolupa projectes culturals.


 


LA NOVA MIRADA DIGITAL


per Pilar Parcerisas. Historiadora i crítica d’art


Canvi de paradigma. La crisi del periodisme va més enllà de ser una crisi econòmica fonamentada en el negoci. No vol deixar de ser el quart poder quan les noves tecnologies digitals han empès un canvi de paradigma en molts nivells de les indústries culturals i que afecta especialment la indústria editorial, discogràfica i cinematogràfica, i, finalment, el model de televisió. Els media estan esgotant les relacions emissor/receptor, producció/consum, informació/veritat i el seu paper dominant en l’esfera pública.


Temps real i flux social. La revolució rau en la substitució del consumidor per l’usuari, en la participació en la interacció i els continguts que els nous mitjans digitals permeten, i indica una necessitat permanent de l’ individu a estar connectat a una comunitat d’interessos, a un flux social en temps real. L’era de la hiperinformació imposa la resposta immediata per sobre dels esdeveniments i demana estendre-la a un ampli sector social. La comunicació entre les persones pot acabar sent més important que la verificació del que es diu, amb la qual cosa entra en crisi l’objectivitat, la credibilitat.


Webs-art. En el camp de l’art, algunes experiències han seguit aquesta via del ciberperiodisme i han obert el territori a la participació social. El projecte Technologies to The People i el web e-barcelona-org amb els seus derivats va ser-ne pioner. Amb un bon però pretensiós eslògan de caràcter tautològic: Democratitzem la democràcia, obrí les portes a la participació col·lectiva, abans de l’esclat de les xarxes socials. Més endavant, A-desk s’erigí en una nova experiència impulsada per un grup de crítics que han derivat el projecte cap a l’àmbit formatiu sense abandonar la crítica. Ara, l’ACCA engega Murcrític, una nova plataforma digital per a l’art. Però notícies i veritat no són la mateixa cosa, com diu Walter Lippman. Les eines digitals faciliten la falta d’ètica, la imposició de la falsedat, la difamació i la vulneració dels drets morals des de la impunitat.


 


BONART. DE GIRONA AL MÓN


per Pere Macias i Arau. Portaveu adjunt del Grup Parlamentari Català (CiU) al Congrés dels Diputats


El país funciona. Si més no, hi ha gent amb ganes de fer-lo funcionar. I no només gent instal·lada a la gran urbs, a la capital, on generalment sembla que tot s’hagi de moure. És l’exemple dels impulsors de revistes d’alta qualitat com la que teniu a les mans, segurament la millor de les que s’editen en el sector artístic arreu dels Països Catalans.


Des de les terres gironines –per altra banda, territori en el qual han crescut molts artistes, tant en l’àmbit vital com en el professional–, la família Planas manté, malgrat la situació complicada que viu el país i que afecta de ple la cultura, la flama encesa d’una modalitat cultural que s’ha convertit en una vocació familiar traspassada de generació en generació, seguint el mateix fil des del seu inici, amb la mateixa essència, però innovant. Un traspàs entre persones de diferents edats, que lliga amb l’aparició aquest 2012 a la xarxa, en format on-line, de la revista bonart. Una nova plataforma que ha de permetre fer arribar a més gent els articles, les imatges i les obres d’art, que fins avui només es podien gaudir passant pàgina a pàgina aquesta revista.


Si internet és la porta a les noves generacions, com diuen alguns entesos, projectes com el diari on-line de la revista bonart poden permetre que l’art arribi també als joves d’una manera més directa. I engrescar-los a consumir art en tots els sentits. Des de visitar una exposició o participar en debats sobre la creació artística, fins a comprar un quadre, una fotografia o una escultura.


Per poc que coneguem la història de Catalunya, podem constatar que l’art hi ha jugat un paper important i cabdal; en molts casos, per a la supervivència de Catalunya com a nació. Només cal pensar en un emocionat Pau Casals interpretant el violoncel a la seu de l’ONU o en l’extraordinària difusió de l’obra gaudiniana arreu del món. És art, és creació i és, inequívocament, made in Catalonia.


Gràcies als nostres creadors hem aconseguit ser una referència arreu dels cinc continents. I fer de Catalunya un atractiu per als milers de persones que han observat, en primera persona, les obres d’aquests molts ambaixadors catalans repartits arreu del món, que, com internet, s’obren diàriament les portes per donar-se a conèixer.


Per això és tan important la difusió cultural. Sense eines com la revista bonart la creativitat de tants artistes correria el risc de quedar inèdita. Ara, gràcies a la xarxa, des de Girona el nostre art s’obre noves finestres al món sencer.


 


LA INFLUÈNCIA DELS MITJANS, UNA REFLEXIÓ NECESSÀRIA


per Lluís Costa. Professor titular de comunicació de la Universitat de Girona


En una època de radicals transformacions en l’àmbit de la comunicació és molt necessari reflexionar sobre la influència dels mitjans i el seus efectes en la societat. A partir d’aquí, estarem en disposició d’estructurar un discurs clar i coherent que ajudi a interpretar el fenomen comunicatiu. En el marc de la docència hem de ser molt curosos a l’hora d’explicar el sentit i el funcionament de la comunicació. Hem de prioritzar la idea que la comunicació acostuma a actuar com un sistema de conformació de consciències i opinions, o sigui que es converteix en un material estratègic de primera categoria, i que el poder, és clar, malda per controlar.


Des d’aquesta perspectiva, és més fàcil entendre el paper fonamental que tota societat –i, sobretot, els seus òrgans de poder– atorga als mitjans de comunicació. Cal, doncs, estar-hi molt atents, ja que és evident que el context històric i social resulta determinant, i no només en règims no democràtics.


Els mitjans de comunicació de masses són mitjans de difusió d’idees que tenen una influència possiblement superior a la que mai hagin pogut tenir altres instruments tradicionals de transmissió d’idees, com ara l’escola, la trona religiosa o l’edició de llibres. I aquests mitjans de comunicació de masses tenen en l’àmbit de la societat l’efecte de la pluja fina, ja que injecten als seus receptors, de forma poc perceptible però molt eficaç, tota mena d’idees, d’actituds i de comportaments passius.


La premsa escrita, la ràdio, la televisió i ara més que mai internet, ens fan arribar a casa, dia a dia, missatges –sovint informacions trufades d’opinió–, que nosaltres rebem –acceptem– potser sense gaire interès, però, ben segur, també sense gaire esforç. Els mitjans de comunicació, doncs, transiten per les nostres vides, esdevenen persuasió constant i prefiguren la nostra manera de pensar i d’entendre el món.


¿Hem d’atribuir, però, als mitjans, l’alta responsabilitat de ser una instància educativa que segurament correspondria amb més legitimitat a l’escola i a la família? I, ¿fins a quina mesura els mitjans determinen l’opinió de la gent i conformen la seva manera de pensar? És evident que en oferir una informació al ciutadà, aquest perfila, matisa i completa una opinió, el fonament de la qual, però, se sustenta en diverses variables. No podem menystenir, és clar, la capacitat i la independència de pensament del receptor.


Amb tot, però, i més enllà de les diverses interpretacions al voltant del poder dels mass media, és indubtable que cal incorporar la lectura dels mitjans de comunicació a les escoles. És a dir, cal ensenyar a descodificar els missatges. Per saber llegir qualsevol mitjà, en qualsevol llenguatge, el primer que hem de saber és qui és el propietari d’aquest mitjà, i a partir d’aquí es pot començar a aprendre a descodificar. Hem de procurar instruir els nostres joves, tant des del punt de vista de receptors com d’emissors del missatge.


 


DEL TABLOIDE AL “TAULOIDE”


per Carles Puigdemont i Casamajó.  Alcalde de Girona


El futur de la premsa entesa a la manera més tradicional (és a dir, la publicació impresa d’edició periòdica destinada a la informació general) és objecte d’un debat intens dins i fora del sector. Seria apassionant si no fos, també, dramàtic: mentre s’està produint aquest debat, la premsa que hem conegut fins als nostres dies pateix una col·lecció de crisis que l’estan amenaçant seriosament, fins al punt que hi comença a haver empreses, que durant dècades han liderat amb prosperitat el sector, convençudes que som al final d’una era. El problema del debat és que arriba tard i forçat. Tard, perquè les raons per afrontar-lo existien de fa anys; forçat, perquè ens hi empeny més la crisi econòmica que no la crisi sorgida del canvi cultural provocat per la revolució digital.


La caiguda dràstica de la facturació publicitària no pot ser l’excusa. Fa anys que les empreses que es dediquen al negoci de la premsa convencional han advertit un canvi de comportament en el seu client lector: li costa més anar al quiosc, li costa més subscriure’s. N’hi ha que creien que es tractava de circumstàncies conjunturals i que, com havia passat sempre, les coses es recuperarien. Al cap i a la fi, es preguntaven, qui pot prescindir del diari? Qui hi pot competir? Tot això passava mentre les mateixes empreses que coneixien aquestes dades no paraven de regalar mitjançant les seves webs aquells mateixos continguts que feien pagar al quiosc. Que el seu client de publicitat s’adonés d’aquesta tendència era qüestió de temps.


La cruïlla és dramàtica. Baixen la venda i baixa el nombre de lectors. I el subscriptor es va envellint. Qui vulgui mantenir-se com fins ara senzillament no podrà. I no hi ha cap garantia que les transformacions que s’emprenguin hagin de tenir èxit o trobin negoci allà on, encara, costa molt d’aixecar-lo.


La premsa continuarà essent negoci, no en tinc cap dubte. Però molt diferent. La funció dels diaris en paper tal com estan concebuts fins ara anirà sent substituïda per productes similars, de disseny i contingut similar, que es distribuiran d’una altra manera i seran més competitius i eficaços. La tauleta electrònica i les seves futures versions –cada cop més primes, més eficients energèticament i més potents– seran el suport habitual de la premsa de pagament. Diaris i revistes migraran de manera seriosa cap a aquest format, que connecta millor amb el nou client-lector i en conseqüència amb les necessitats del client de publicitat. No sé quant temps necessitarà aquest procés, però ja ha començat. És probable que hi hagi una coexistència molt llarga en el temps entre els dos formats, fins al punt que quedi una veta de mercat reservada al paper. Però la metamorfosi del tabloide al tauloide és cada com més perceptible.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>


Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies