LA CASA DE LA PARAULA

anna carreras

La paraula casa és, segons el diccionari, l’edifici destinat a servir d’habitació humana. Hi ha cases barates, cases de pagès, cases bressol, cases de colònies, cases de barrets, cases de bojos, cases de cites i cases de mala nota, cases consistorials, cases de socors i cases de caritat. Totes les cases funcionen amb el diàleg. La paraula és la base de tota llengua i un mitjà de transmissió cultural. La paraula explica la història i l’art. La paraula transmet missatges i sentiments en el teatre, el cinema i la música. La paraula inventaria, critica i divulga el coneixement.

Enric Casasses, en el seu poema UH, parla de la casa de la biblioteca, i Eduardo Galeano té un poema en prosa intitulat La casa de las palabras. Som en un moment en què impera la imatge, i alguns volen que la paraula iniciï un procés de desaparició. Amb el mateix nom que La Casa delle Parole (2004) de Venècia –una iniciativa per fomentar la lectura–, i que un programa de Ràdio Euskadi –que dóna veu als qui no en tenen i protagonitzen històries de solidaritat que no surten a les notícies–, Santa Coloma de Farners ha inaugurat un espai dinàmic a l’edifici històric de Can Gironès: La Casa de la Paraula. El seu equipament cultural té com a seu un edifici projectat per B. Bassegoda a finals del segle XIX per encàrrec de Joan Coll, tractant de fustes i fill de la població, i redissenyat per l’arquitecte Marc Cuixart. S’assoleix un efecte sorpresa en un edifici entre mitgeres. Primer, el visitant recorre la façana des del carrer i, un cop travessada, accedeix a l’atri i la torna a transitar per dins en sentit contrari. És en aquest periple on el visitant es prepara emocionalment i té temps per reflexionar en silenci.

Ideat entre el museu i el centre cultural, i amb la finalitat de revisar i reorganitzar el patrimoni cívic i cultural no només de la metròpoli que li ha donat vida sinó amb una visió transciutadana i oberta al món, La Casa de la Paraula neix com a projecte amb dos objectius segurs: transmetre les contribucions que la ciutat ha realitzat en el camp de les arts al llarg de la història i difondre la paraula des de totes les seves manifestacions.

Centre cultural i centre expositiu: informació i mostra, investigació i resultats. A la planta baixa hi ha una sala d’exposicions temporals i un pati polivalent per dur a terme les activitats internes. A la primera planta, un jardí dóna pas a la sala d’exposicions permanents. La segona planta hostatja la biblioteca, la sala de consulta i l’arxiu, a més d’una altra sala d’exposició temporal i els despatxos de gestió i administració del centre. Però el que destaca d’aquest segon pis és l’Espai Vinyoli, una dependència destinada a la conservació i consulta del fons documental que la família del poeta va cedir a l’Ajuntament de Santa Coloma. Finalment, a les golfes s’ha situat una tercera sala d’exposicions temporals. L’existència de les sales per a mostres temporals és necessària per donar una oportunitat als joves creadors rebutjats per les grans sales i pels circuits comercials. L’aposta per l’experimentació, enllà i ençà de les noves tecnologies, també farà que el centre explori les relacions entre paraula i oci. Jocs com ara l’scrabble, els mots encreuats o la sopa de lletres tindran un banc de recursos per als visitants més joves. Alhora, el fons permanent de La Casa de la Paraula tindrà obres d’autors colomencs de renom, com ara l’escultor Josep Martí-Sabé o els pintors Josep Beulas o Jesús Vilallonga.

Quant a la literatura i el pensament, Joan Vinyoli (poeta que estiuejà a Santa Coloma en la dècada dels 30), Salvador Espriu (escriptor nascut a Santa Coloma), Ricard Aragó (lingüista fundador de la Lliga del Bon Mot nascut també a la vila), Josep Maria Millàs (estudiós de les llengües semítiques), Frederic Clascar (filòsof i articulista fundador de l’Institut d’Estudis Catalans), Joaquim Jordà (cineasta) i Lluís Rodés (clergue colomenc que operava càlculs astronòmics) es realcen a La Casa de la Paraula i atorguen a l’espai la gran dimensió literària de les paraules. Així, el centre dedicarà una bona part del programa d’activitats a la poesia, amb exposicions temporals o amb recitals i conferències, representacions teatrals i tallers d’escriptura. A La Casa de la Paraula, en definitiva, es pretén obrir les portes a un patrimoni cultural sovint ignorat, d’una dignitat irreprensible, que farà bé de córrer món. Des del mes de juny i fins a finals d’any, Josep Beulas, hi exposa Beulas, la poètica dels paisatges, una mostra formada per 32 obres, incloent-hi olis de gran format, aquarel·les i dibuixos.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>


Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies