LA BIENNAL DE L’OPTIMISME

eduald camps

Josep Canals ho ha repetit com si es tractés d’un mantra: aquesta ha de ser la biennal de l’optimisme. I la qüestió és que, certament, ho ha de ser. A banda del director de l’invent, la resta del jurat també ho va tenir clar: “Ara cal que tot el que fem ho fem bé i amb sentit. Són temps difícils i d’incertesa per a tothom. El sector cultural és un dels més fràgils i afectats davant aquesta conjuntura. Però hem de fer entendre a la societat que no només la cultura no és part del problema sinó que, al contrari, és una de les solucions, una autèntica i indefugible necessitat del país per poder afrontar el futur amb perspectives millors”. Justament per això, és important subratllar que el to escollit per la XVIII Biennal d’Art Contemporani Català no és tant el d’una recepta (prescriptiu) com el d’una exigència (imperatiu) dirigida al conjunt de la societat: donar l’esquena a la creació és la millor drecera cap a una realitat empobrida en tots els sentits; negar la possibilitat d’un art jove compromès amb la contemporaneïtat (que no sigui adotzenat; és a dir, que no s’emmotlli als dictats del gust majoritari) és negar els mecanismes profunds que fan de la crítica i del diàleg permanents els motors d’una societat raonablement lliure i igualitària.

Per això podem parlar d’aquesta XVIII Biennal com d’una edició marcada per l’optimisme: la seva mateixa possibilitat implica un acte de resistència davant les dinàmiques catastrofistes que, ocultes rere un determinisme pretesament objectiu, neguen que hi hagi vida més enllà dels mercats. I no només això: els nou artistes seleccionats enguany (d’entre un total de 115 propostes) certifiquen amb escreix que no només hi ha vida més enllà de la dictadura del capital, sinó que aquesta mateixa vida està amatent per materialitzar-se a través d’una multitud de formats i canals insospitadament diversos.

Amb tot, i per finalitzar les valoracions de caràcter més general, hom no pot evitar destacar un parell de característiques de la darrera edició de la Biennal d’Art Contemporani Català (que vol dir made in Catalonia, per si algú encara no havia tingut ganes d’entendre-ho), que, sense ser excepcionals, sí que suposen un bon baròmetre a l’hora d’entreveure el paisatge que el futur immediat ens ofereix. Ens referim, en primer lloc, al fet que més de la meitat dels artistes seleccionats són dones (concretament les dues terceres parts) i, en segon lloc, que més de la meitat de les propostes d’aquests artistes són pintures (o de marcat caràcter pictòric): dones i pintura, un binomi per instal·lar-nos, de nou, en l’optimisme.

I ja que parlem de pintura, podem començar subratllant el tàndem integrat per Loretta Firmani (Xile, 1978) i Ayuko Hoshino (Japó, 1978): les dues artistes reinventen el paisatge des d’una òptica que ha assumit tots els filtres de la modernitat, començant per la fotografia i el cinema, i finalitzant pels diversos dispositius d’enregistrament digitals. El resultat són pintures que reivindiquen la seva forma de temporalitat específica contraposant-la, en darrera instància, a la freda contingència del píxel. O, portat a l’extrem, Laura López (Cantàbria, 1984): l’artista d’Arenas de Iguña proposa un replegament emotiu vers una plàstica immediata que, rere una enganyosa aparença naïf (o infantil), ens retorna al perenne territori dels paradisos artificials i la seva relació amb les utopies polítiques. Tema a part és l’expressió descarnada de Francesc Ruiz (Palamós, 1990): aquest jove palamosí obre el calaix de les monstruositats subconscients per recordar-nos que, al final, torna a ser la pintura el millor mitjà per enregistrar una gestualitat d’origen pulsional que no admet filtratges de cap mena… I, si no, que li ho demanin a Joan Saló (Igualada, 1983): a les seves mans, un bolígraf esdevé un sismògraf capaç d’enregistrar els moviments de l’ànima humana.

Deixant de banda la pintura, destaca la subtil apropiació d’imatges portada a terme per Lua Coderch (Perú, 1982) i la seva posterior (re)semantització mitjançant una estètica volgudament ambigua feta de filtres i d’ajornaments: l’objectiu sembla que és el de plantejar una forma de compromís polític sense caure en els paranys del pamflet alliçonador o de l’autoreferencialitat estèril. Si, a tot plegat, hi sumem un afinat sentit de la ironia, aleshores trobem els concerts impossibles i les performances domèstiques de Clàudia Pagès (Capellades, 1990) o la particularíssima versió del mail art portada a terme per Sergi Serra (Barcelona, 1986): dues maneres d’entendre l’indefugible necessitat que l’art té d’un còmplice espectador (fins i tot, malgrat ell).

Tanca la selecció Mireia Terrado (Barcelona, 1985): el seu bisturí aposta per una formalització extremadament asèptica a l’hora de disseccionar els mecanismes d’una cultura segrestada per un mercat que, com dèiem, ha eclipsat el conjunt de les activitats humanes. La biennal de l’optimisme parla de tot això: caldrà repetir-ho com un mantra si no volem que aquesta convocatòria degana també passi a millor vida esclafada per la desídia culpable dels que, tenint totes les eines, són incapaços d’utilitzar-les.

(*)  Crític d’art i membre del jurat de la XXVIII Biennal d’Art Contemporani Català 2012


……………………………………………………………..

Itinerari de la XVIII Biennal


En un principi, la XVIII Biennal d’Art Contemporani Català 2012 es podrà veure a:


– Museu del Tapís de Sant Cugat del Vallès, del 19 d’abril al 9 de juny del 2012

– Sala Àgora de Cambrils, del 6 de juliol al 24 d’agost del 2012

– Claustre Hemeroteca de Lleida, del 6 al 30 de setembre del 2012

– Museu de l’Ebre de Tortosa, del 2 de novembre al 2 de desembre del 2012

– L’Amistat de Cadaqués, del 5 de desembre del 2012 al 6 de gener del 2013

– Centre de Lectura de Reus, de l’11 de gener al 24 de febrer del 2013

– Antiga Estació de Rubí, de l’1 al 31 de març del 2013

– Espai d’Art La Passió d’Olesa de Montserrat, del 7 d’abril a l’1 de maig del 2013

– Tinglado 4 de Tarragona, del 3 de maig al 2 de juny del 2013

– Espai Macià de les Borges Blanques, del 6 al 30 de juny del 2013

– Museu Abeló de Mollet del Vallès, del 5 de setembre al 20 d’octubre del 2013

– Can Castells de Sant Boi de Llobregat, del 4 de desembre del 2013 al 26 de gener del 2014


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>


Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies