JOSEP SANTACREU BONJOCH. Conseller Delegat de DKV Seguros

mercè alsina

Com valora la presència de l’art a la societat i al país?
És una assignatura pendent. El país ha tingut i té un nivell de creadors excel·lent i en canvi hi ha com un complex de pensar que l’art és elitista. Està bé tenir Goya, Velázquez, Picasso, però els artistes d’avui no en poden viure i s’han de dedicar a una altra cosa. És un deure de tots que la gent que té vocació i qualitats pugui desenvolupar una carrera. I la sensació és que els que estem fent coses en aquest camp ens sentim estranys.


Creu que educar en creativitat i en art, i la presència d’aquest, repercuteix a l’empresa?
Sí. La presència de l’art al lloc on es treballa estimula una part fonamental del que necessitem les empreses: creativitat i innovació. Som una rara avis, perquè hem creat una col·lecció institucional en el període de la crisi, quan menys suport ha tingut el món cultural, que és estratègic per qualsevol país.


Quins són els vostres projectes a Catalunya, ara mateix?
Estem col·laborant amb una adquisició amb el MNAC, una participació petita en un projecte ciutadà; amb el Circuit d’Art Contemporani de Barcelona. Estem en converses amb el Macba i amb el CCCB… A Catalunya volem ser un actor més per empènyer projectes que estan en procés i fer que siguin possibles. Hem parlat també amb algun col·leccionista per plantejar un diàleg entre col·leccions. Aquesta és una idea que ja hem fet a Valladolid, amb la del Patio Herreriano, i amb col·leccions particulars importants.


Aviat s’inaugurarà la nova seu de DKV a Saragossa
A l’edifici de Saragossa, que serà important, Daniel Canogar hi farà una peça espectacular a l’espai principal, una peça de vídeo continu. També hi haurà obra de Pamen Pereira i altres peces de la col·lecció.


Com sorgeix la iniciativa de promoure una col·lecció d’art?
DKV va entrar en el mercat espanyol com a empresa fa uns 15 anys. A principi, el tema cultural i artístic no va ser una prioritat, ens vam dedicar a fer més forta l’empresa. Vam fer, això sí, una aposta forta per programes d’acció social, de sostenibilitat, de medi ambient… Adquiríem alguna obra puntualment, per a algun despatx, per als serveis centrals, però no de manera regular.


El 1988, DKV es va consolidar i va guanyar el concurs per construir i gestionar l’hospital de Dénia-Marina Salut al País Valencià. Això com repercuteix en l’art?
A l’hospital del Mar de Barcelona i a l’hospital Juan Canalejo de Galícia ja havia incorporat obres d’art en les reformes arquitectòniques, però a petita escala. Aquí l’aposta va ser: farem un hospital on l’art sigui present, en tota la seva amplitud. El disseny arquitectònic el va fer Albert de Pineda, i ja es van preveure els espais on anirien les obres d’art: mides, preservació, il·luminació… Entre el 1987 i el 1988 vam adquirir totes les peces de la Col·lecció Art i Salut, que són propietat de DKV, però que estan cedides a l’hospital. Hi ha unes 45 pintures i fotografies de gran format. També hi ha una sèrie d’escultures, donades per DKV i per altres empreses que van participar en la construcció, que són patrimoni de l’hospital. A això cal sumar una sala d’exposicions temporals en una zona de pas àmplia. Vam decidir invertir en artistes relacionats amb el País Valencià perquè volíem arrelar el projecte a l’entorn. Així comença la col·lecció i l’aposta cultural de la companyia.


Quina és la directriu en matèria d’adquisicions?
En la col·lecció troncal apostem per gent jove del territori, tot i que de tant en tant comprem obra de gent més consolidada, però preferentment sobre els 40 anys. El nucli inicial és la col·lecció de Dénia, però ara tenim pràcticament presència d’artistes de tot l’Estat. La col·lecció s’ha anat ampliant també en l’espectre: vídeos, instal·lacions, escultures, molta fotografia, pintura… és una col·lecció oberta i eclèctica. La selecció la fa el comitè format per Joan Baptista Peiró, vicerector de Cultura de la Universitat Politècnica de València, i Josep Manuel Bonet, exdirector de l’IVAM i del Reina Sofia (ja no n’és membre actualment), com a persones externes; Alícia Ventura, la nostra assessora, i jo.


Bleda y Rosa, Sergio Barrera, Raúl Belinchón, Mira Bernabéu, Juan Olivares, Pamen Pereira, María Ortega, Ramon Roig, Chema López, o Ximo Amigó o María Zárraga són alguns dels 28 artistes del nucli inicial. Com continua i s’estructura la gestió de l’art en un entorn complex com el d’un hospital?
L’hospital segueix la seva dinàmica, i amb un projecte consolidat que es diu Cuid’Art, i, a part de la presència de l’art amb obres permanents i exposicions, fem murals a la zona de pediatria i comencem a fer activitats al voltant de l’art i la cultura, amb programes d’Art Teràpia en àrees definides de l’hospital, com ara l’hospital de dia, a quimioteràpia, diàlisi, psiquiatria… Quan fas un projecte, com ara el cas de l’hospital de València, d’uns 100 milions d’euros, destinar-ne uns quants centenars de milers a dignificar i posar art de l’entorn en l’espai públic és el que correspon.


Per quina motivació neix la Càtedra Art i Salut?
Quan ens plantegem què més podem fer i decidim crear la Càtedra Art i Salut amb la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València, amb estades a l’estranger i el programa Fresh Art, enguany amb mil participants i 1.500 obres d’estudiants de secundària. Als guanyadors de Fresh Art i Gran Tour els anem donant suport i promovent exposicions. També tenim el Fresh Art Kids i Artèria. A més, l’any passat vam fer una beca de producció a La Laboral. Més que col·leccionistes som activistes. En alguna demarcació on la cultura no està desenvolupada, fem col·laboracions estables entre els nostres fons i entitats locals.


 


 


Josep Santacreu Bonjoch


Josep Santacreu i Bonjoch va néixer el 7 de maig del 1958 a Guissona (Lleida). És llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona i doctor en administració d’empreses per la Universitat Politècnica de Catalunya. És, a més, diplomat en gestió hospitalària, en administració i direcció d’empreses per Esade i en economia de la salut per la Universitat de Barcelona.
La seva trajectòria professional s’inicia el 1985 com a secretari executiu de l’ONG Medicus Mundi Internacional a l’Estat espanyol. Entre els anys 1988 i 1992, va ser director mèdic de l’hospital del Mar (Barcelona), hospital olímpic dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i premi Canalejo (la Corunya), que, el 1994, va obtenir el premi Arthur Andersen a la innovació en la gestió i administració  sanitàries. Entre el 1996 i el 1997 va ocupar la gerència de la clínica Quirón de Barcelona. Des de l’any 1997 és conseller delegat del Grup DKV Assegurances i, des del 2006, president de Marina Salut.
En l’àmbit docent, Santacreu ha estat professor convidat al programa de gestió hospitalària d’Esade Barcelona, Executive MBA d’Esade Barcelona, màster en economia de la salut a la Universitat Pompeu Fabra i màster en gestió sanitària de l’Escuela Nacional de Sanidad (Madrid).Ha estat promotor de Metges Sense Fronteres. En l’actualitat, entre altres activitats socials, és membre del patronat de diverses organitzacions no governamentals, com ara Fundació Esclerosi Múltiple i Corporació Alimentària de Guissona, i president de la Fundació DKV Integralia, creada per DKV Assegurances per a la inserció sociolaboral de persones amb discapacitats.
A més, és membre del plenari de la Cambra de Comerç de Barcelona, membre de la junta directiva de la Cambra de Comerç Hispanoalemanya. És vicepresident de FemCat i vicepresident de la Cambra de Comerç Alemanya per a Espanya. És membre del consell assessor de la Fundació Arco.


Una resposta a JOSEP SANTACREU BONJOCH. Conseller Delegat de DKV Seguros

  1. Joan Vives-Beneït escrigué:

    Déu vos guard, Josep Santacreu,
    Només un aclariment a la entrevista del dos de novembre de 2011: Lope de Vega no va dir mai “Es de necios confundir valor con precio”. De fet va ser Antonio Machado qui va dir en “Proverbios y cantares” CLXI (cant LXVIII): “Todo necio/confunde valor y precio”.
    Jo no sóc un enamorat de la poesia castellana, ni tanmateix d’Antonio Machado, el qual va destacar per la seva marcada catalanofòbia, i de qui es pot dir que no he llegit gairebé res, perquè tinc molta literatura i poesia en català que espera. Per exemple tinc pendent tots els clàssics antics i moderns catalans (que no és poca cosa), els quals, per molt que vulgui, no me’ls podré acabar mai.
    Sigui com sigui, em complau de retrobar-te, encara que sigui a través de la xarxa (lloc on diuen que hi és gairebé tothom), i també de saludar-te.
    Salut i empenta!
    Joan Vives.
    ¡¡*¡¡

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>


Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies