JOSEP LLORENS ARTIGAS. LA TRADICIÓ ESDEVÉ CONTEMPORÀNIA

sílvia muñoz d’imbert

Trenta anys després d’una gran mostra que se li dedicà a La Virreina, l’obra de Josep Llorens Artigas (Barcelona, 1892 – Gallifa, 1980) se’ns presenta de nou a La Pedrera. Sota el títol Artigas. L’home del foc, i fins al 2 de setembre, podem recórrer la trajectòria d’un dels artífexs més importants de la ceràmica contemporània, un itinerari que s’inicia amb el gerro Clar de lluna (1927) i que finalitza amb les darreres peces enfornades de la dècada dels anys setanta. És una mostra comissariada per la Fundació Tallers Josep Llorens Artigas, una iniciativa duta a terme pel fill i el nét de l’artista, Josep Llorens Gardy i Isao Llorens Ishikawa. Menció especial cal fer del muntatge de l’exposició concebut per Frederic Amat, que desdibuixa les línies de l’espai expositiu de La Pedrera i que, en una continuïtat de les corbes gaudinianes, ens apropa a un món de terra i sorra en què emergeixen les obres de Llorens Artigas, estàtiques, alienes al pas del temps, que semblen provenir d’un passat remot que connecta amb el principi dels temps.

No en va Llorens Artigas afirmava: “Les formes de les meves ceràmiques són les formes derivades del torn del terrisser, i són les de sempre: les dels pobles primitius i les que s’han tornejat en totes les civilitzacions (la grega, la romana, la renaixentista, (etc.), encara que per si mateixes no constitueixin una representació d’aquestes civilitzacions. Són, doncs, formes eternes, que han sigut, són i seran (…).” Sens dubte, si algun element ens sembla més constitutiu de totes les civilitzacions, aquest és el fang, símbol de creació en el Gènesi, que juntament amb el foc, element purificador i destructiu per excel·lència, és capaç de conformar, de manera misteriosa, l’obra del ceramista.

Format en l’esperit noucentista de principis de segle, sota l’impuls del ressorgiment de la ceràmica a França i seduït per la gran ceràmica de la dinastia Song, Llorens Artigas es converteix en un dels màxims renovadors de la tècnica ceràmica a partir de la dècada dels anys vint, juntament amb el britànic Bernard Leach. La revolució de Llorens Artigas va consistir a despullar la ceràmica d’aquells elements accessoris i decoratius que la convertien en un art sumptuari i, a través de les seves investigacions i el seu esperit creatiu, donar veu, forma i lloc a la matèria, tot suprimint la decoració figurativa dels gerros i centrant-se en la recerca d’unes formes d’aparença senzilla en què es prioritza la qualitat d’uns esmalts que esdevenen únics per a cada peça. En aquest sentit, Llorens Artigas realitza el mateix trajecte que faran pintors i escultors de l’avantguarda, que aniran desprenent-se de l’element anecdòtic i narratiu de l’obra artística, en una depuració formal, fortament relacionada amb la cultura oriental, que vol posar èmfasi en allò essencial: el propi llenguatge de la matèria, és la matèria la que es manifesta, la terra, el foc i els esmalts dels més diversos tons i colors esdevenen el seu llenguatge.

En aquesta visió renovadora, Llorens Artigas trenca amb el passat esclerotitzat d’unes tradicions decoratives que perden vitalitat a mesura que es van repetint però, a la vegada, se sent íntimament unit a una tradició mil·lenària que abraça multitud de cultures en una mena de transcripció del passat que a través de la seva visió personal esdevé creació contemporània.

L’exposició Artigas. L’home del foc també recull una altra part important de l’obra de l’autor, aquella que realitza en col·laboració amb altres artistes, com ara Albert Marquet, Raoul Dufy i no hi pot faltar l’inigualable tàndem creatiu format amb Joan Miró. “La nostra unió és tan estreta que els nostres treballs es fonen –escriu Llorens Artigas–. Miró treballa com a ceramista-pintor i jo com a pintor fent esmalts. Això ha sigut possible perquè ens uneix una amistat de molts anys i hem fet una carrera en paral·lel.” Entre d’altres peces realitzades per tots dos, destaquen els grans murals Del Sol i De la Lluna per a l’edifici exterior de la Unesco a París (1957).

Llorens Artigas esdevé un creador contemporani i les seves obres són adquirides pel Metropolitan de Nova York (1932) i pel Museu d’Art Modern de Barcelona (1934). És convidat al Salón de los Once (1947) i homenatjat pels joves artistes en el setè Saló d’Octubre (1954). Des del seu El Racó de Gallifa treballa incansable en la seva passió: “M’he consagrat a la ceràmica, buscant constantment esmalts nous i sempre diferents amb la intenció d’expressar l’alegria de viure i l’admiració per la naturalesa. Per mi, la meva feina és un acte d’amor i també de religió.” A través de la seva roda de terrisser i el seu forn va saber crear unes formes que són tan velles, variades i emotives com la humanitat.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>


Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies