Hiper-Picasso

albert mercadé

“Que Valentí Roma i jo siguem comissaris d’una exposició al Museu Picasso és com si un banc encarregués la publicitat a uns xicots del 15-M.”, ironitzava l’artista andalús Pedro G. Romero durant la presentació d’Economia: Picasso. En efecte, Roma i Romero són dos dels professionals de l’art més combatius contra el sistema de les arts plàstiques de la modernitat, que entenen com una trama delictiva protagonitzada per la pintura, el diner i el capitalisme. La seva contraproposta sempre s’ha mogut des del territori inefable de l’arxivística, la tendència iniciada per Antoni Muntadas que en la darrera dècada s’ha perfilat com un dels moviments predominants de l’escena contemporània a Barcelona. En el cas de G. Romero, la seva especialització s’ha centrat en l’anàlisi documental exhaustiva de la “iconoclastia política antisacramental d’Espanya entre el 1845 i el 1945”, que des de l’any 1999 desglossa en diversos projectes expositius sota el títol d’Arxiu F.X., i que ara se li ha encarregat de confrontar amb la colossal figura de Picasso.

Les exposicions de Romero –valgui com a exemple el projecte La comunitat inconfessable, presentada a Venècia el 2009– acostumen a tenir una presència críptica notable, de boirina intel·lectual i espessor documental. Però el rerefons del discurs té un interès real, especialment des del punt de vista crític i sociològic. L’Arxiu F.X. és un arsenal d’imatges molts singulars –fotografies, vídeos, documents diversos– d’alguns dels moments més tensos de la nostra història moderna, com ara la Setmana Negra o la Guerra Civil espanyola; documents insòlits que enllaça amb episodis de la contemporaneïtat. I, és clar, la figura de Picasso té una clara relació amb tot el seu projecte: d’un cantó, és la figura fundacional del capitalisme artístic del segle XX, l’alquimista que tot el que tocava ho convertia en or; de l’altre, és l’exemple paradigmàtic del creador políticament compromès. En una i altra banda hi ha infinitats d’anècdotes i contradiccions que el tàndem curatorial ha tingut l’ocasió de desgranar d’una manera oberta i actualitzada.

L’exposició al Museu Picasso té més interès que la que ens presentaren a Venècia. Continuen sense resoldre el problema de comunicació –l’espectador navega sense nord entre imatges i cultismes– però, un cop depassada la fase iniciàtica postmoderna, emergeixen set eixos de reflexió sobre la figura de Picasso molt il·luminadors. Realment, els comissaris han anat a la ferida. Han cregut que calia destriar aquests eixos conflictius picassians de la següent manera: el cubisme lúdic, la dona objecte, el primitivisme colonial, l’engany estratègic, l’apropiacionisme i l’ambigüitat del compromís polític. Són els set pecats capitals de Picasso, les set ambigüitats davant les quals la societat sovint va fer ulls clucs per la supremacia del mite romàntic del geni. Alhora, cada bloc expositiu està contextualitzat en cinc àmbits de reflexió: documentació històrica (cartes, fotografies, vídeos), equivalències intel·lectuals (en les quals entren en joc grans títols de la literatura artística del segle XX), obres de Picasso il·lustradores, l’equivalent conceptual en l’art contemporani (en l’exposició hi ha obres de Hamilton o Jorn, entre d’altres) i finalment un colofó artístic de Pedro G. Romero. Si hem fet bé el recorregut, haurem de sortir de la mostra amb un crucigrama estampat en una bossa, un poster d’època, adhesius rubricats amb el títol de “Es ven” i caramels embolicats amb missatges encriptats. L’opacitat queda així compensada amb la frescor de les propostes contemporànies, que ballen entre el ludisme i el compromís social. És el llegat de Pepe Serra al Museu Picasso: un salt de risc que valorem pel seu caràcter inèdit, autocrític i per la seva fe –que nosaltres compartim­­– en la voluntat de reconvertir els museus convencionals en temples oberts a la innovació i la transversalitat.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>


Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies