H2O, LA GALERIA HIPERTEXTUAL

aina mercader

Una casa de principis del segle XX d’estil modernista, a dalt de tot del carrer Verdi, al barri de Gràcia, és on hi ha H2O, un refugi tranquil per a l’art, l’arquitectura i el disseny, lluny de l’eix de galeries de la ciutat. Joaquim Ruiz Millet, director de la sala, que va obrir juntament amb la seva dona, Anna Planella, el 1989 i que va transformar el que havia de ser un estudi d’arquitectura en una galeria d’art contemporani, explica que “sempre hem treballat amb la cultura local, amb el que es mou aquí a prop, a la ciutat, per exportar-ho. És el més lògic i no és fer apologia del localisme, també tenim en compte altres pols creatius”. De fet, H2O és un reconegut planter d’artistes. “Hem apostat des dels inicis per una política sostinguda de valors locals treballant amb els creadors nous i d’aquí que després s’han consolidat més enllà d’aquesta casa, com en el cas de Jordi Bernadó o Martí Guixé.”

La fórmula de la galeria H2O és una barreja hipertextual en què conviuen sense enfrontaments diferents disciplines amb un interès especial per l’arquitectura, el disseny, les arts visuals i l’edició. I és que Ruiz Millet és com un home del Renaixement, un agitador cultural amb una veu convençuda i crítica sobre la creació i el consum d’art en la nostra època. És evident que la seva inquietud vital té antecedents com a arquitecte, escriptor, dissenyador-inventor, comissari, editor i poeta; és el motor de la galeria, que va obrir amb l’escriptora Anna Planella. “No és una galeria en el sentit tradicional del terme –matisa–, no es pot comparar a la Gagosian; hi conviu la part editorial amb l’expositiva, està tot connectat, però, amb una mena de vasos comunicants.” De fet, com a editorial hi ha llibres sobre els retrats d’Alberto García-Alix, l’arquitecte Barba Corsini, però també hi ha lloc per a relats, novel·les, poesia… I en la part de disseny destaquen la producció dels mobles de la Col·lecció Pedrera, amb lluminàries, bancs i aplics. El 1990, la galeria va ser el marc de l’exposició antològica de l’obra de Corsini La Pedrera, salvem els apartaments, en la qual es presentaren un seguit d’objectes originals dels apartaments. Un any després, amb motiu de la Primavera del Disseny, la galeria va començar a reeditar algunes d’aquestes peces. A més, hi ha una estora del mateix galerista, la famosa cadira H2O de Guixé o la L d’Alberto Noguerol i Pilar Díez, una fruitera de Curro Claret, entre altres objectes i peces de mobiliari.

Des de la sala expositiva (que habitualment es transforma en sala de projecció de vídeo) s’arriba, d’esquenes a la porta del carrer, a un jardí on regnen els tarongers i llimoners, el pulmó de la galeria. Enguany, des d’aquest pati verd on la ciutat desapareix, es pot accedir al nou espai de la sala, La Clandestina, on es ramificaran, amb una posada en escena espectral i intrigant, les diferents activitats d’H2O, com ara la presentació de llibres i performances, i on es volen desenvolupar diversos projectes site-specific, tot recuperant el subsòl de la casa.

“De la mateixa manera que un escriptor no escriu per als seus lectors –explica Ruiz Millet–, jo sóc el meu públic; el públic que vindrà no és la prioritat.” Així, l’essència d’H2O, origen de vida, “és ser la seu de projectes que no tenen cabuda en un altre espai de la ciutat, donar suport als creadors que tenen un món per explicar i fer-ho públic”. Des de Gràcia, i vinculat amb el barri, la galeria es relaciona i s’ha anat fent un lloc al mapa artístic barceloní (i més enllà) durant aquestes dues dècades, ha col·laborat amb diferents projectes amb altres galeries, com ara la Fidel Balaguer, amb la qual té la idea de crear una publicació semestral, Gracs o amb la Fira Loop de videoart.

El galerista se sent compromès amb la idea de crear un mercat de l’art que sigui accessible a tothom i real, amb interessos amplis i amb nous talents per descobrir. Amb aquest esperit, des del 26 d’abril i fins al 18 de maig, presenta Encounters, una mostra de tres fotògrafes de diferents països, Lara Amat, Diana Prada i Susanne Weigel, que presenten el resultat després de treballar, per un suggeriment de la galeria, durant un any plegades, en forma de workshop. El resultat és una exposició que inclou tres mostres entrecreuades. Com sempre, es compleix la màxima d’aquest espai: “Canalitzar els projectes que no haurien aflorat d’una altra manera… per documentar, per testimoniar.”


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>


Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies