GALERIES HORIZON I BARNADAS: DOS MODELS DE SUPERVIVÈNCIA

eudald camps

Tenint en compte que tant la galeria d’art Horizon, de Colera, com la Jordi Barnadas, de Barcelona, celebren enguany el seu vintè aniversari, hauríem pogut completar el títol d’aquest article amb un molt més sonor “dos models d’èxit”, però les circumstàncies del moment ho desaconsellen: avui per avui, l’objectiu de la majoria de galeries d’art no és l’assumpció de riscos expositius a la recerca de l’excel·lència i la innovació, sinó que se centra, per força, en el molt més feixuc –i monòton– treball de supervivència. I és que les crisis, com tothom sap, primer passen factura a les espècies més fràgils, a les que deuen la seva existència a un grau d’especialització més elevat; justament per això, la cultura vindria a ser la víctima paradigmàtica, no tant per la seva importància real en el funcionament saludable d’una societat raonablement lliure, sinó pel paper perfectament secundari que, des de determinats altaveus entregats al pragmatisme populista, se li reserva en temps de restriccions, tant morals com pressupostàries.

Tot i això, la història no és nova: d’ençà d’aquell llunyà segle XIX, quan la burgesia va passar a ocupar un lloc preferent com a consumidora de productes artístics –i va suplantar les decrèpites nobleses i monarquies europees–, la galeria d’art ha jugat un paper fonamental en la mateixa definició d’unes pràctiques artístiques extraordinàriament heterogènies. Personatges com aquell Adolphe Goupil que, a mitjan segle XIX, va crear una xarxa internacional de distribució de gravats, o els mítics Ambroise Vollard i Durand Rouel –figures clau per entendre la ràpida difusió de l’impressionisme, el postimpressionisme i l’art de les primeres avantguardes– continuen reclamant entre bambolines el seu lloc en una historiografia que, malgrat tot, roman ancorada en la mitologia estèril del geni productor d’obres inefables. Com molt bé assenyalava Anna Maria Guasch al seu llibre sobre l’art del segle XX, les exposicions –i, per extensió, la feina de galeristes i comissaris– “han constituït un dels instruments més importants, i potser el més important, de difusió de l’art contemporani, però també de cristal·lització i, en molts casos, de la seva gestació”.

No cal dir, en aquest sentit, que la profundíssima crisi en la qual viu immergit el sector –més greu encara a fora de Barcelona, on la pràctica totalitat de les galeries d’art han tancat les portes al llarg dels darrers quatre anys– tindrà conseqüències a llarg termini que encara és difícil de valorar però que van, a grans trets, en una clara direcció: la reconversió necessària d’un model decimonònic essencialment paternalista –tant en relació amb l’artista com amb l’hipotètic client– en un tipus de negoci molt més especialitzat, aliè a la plaga d’amateurisme que va acabar convertint, en temps de vaques grasses, qualsevol local mínimament condicionat en galeria d’art i qualsevol persona, també mínimament formada en la matèria –a vegades simples diletants amb escassa o nul·la formació artística–, en marxants d’art. Les galeries que sobrevisquin al temporal ho hauran de fer gràcies al rigor de la seva oferta (no cal dir que, en l’extrem contrari, també sobreviuran botigues de souvenirs que s’entestaran a continuar anomenant-se galeries d’art, tot i que els seus productes no tinguin res a veure amb la cultura visual de la nostra època, però això ja són figues d’un altre paner).

És en aquest punt on hom pot començar a entendre el perquè dels vint anys d’existència de les galeries Horizon i Barnadas: malgrat que es tracti de dos models radicalment diversos en molts aspectes, allò que les uneix és la fidelitat a un projecte galerístic coherent i, és clar, el rigor en la gestió per part d’uns professionals que, en cap cas, han sacrificat la imatge dels seus respectius espais a canvi d’èxits frugals que, en molts casos, solen comportar seqüeles permanents i devastadores. Per la seva banda, Jordi Barnadas explica que, d’ençà de la seva creació, la galeria ha tingut clara la seva voluntat d’apostar per “una nova figuració” o “una figuració contemporània” allunyada dels clixés conservadors amb els quals sovint apareix associada: artistes com ara Joan Longas, Miguel Olivares, Maria Perelló, Gabriel Schmitz, Fernando Adam, Fernando Alday, Pere Coll, Jesús Curià, Àlvar Farré, Marc Figueras, Frank Jensen, Ola Kleczkowska, Vanessa Linares-Capel, Joan Mateu, Keiko Ogawa, Gabriel Pérez-Bolaño, Pere Sala o Lukas Ulmi vindrien a encarnar l’essència del seu periple. La seva ubicació privilegiada, al número 347 del carrer del Consell de Cent de Barcelona, vindria a ser la seva principal sort i, per descomptat, allò que més l’allunya de l’altra homenatjada…

Del centre de la capital catalana a Colera, penúltima localitat abans de creuar la frontera amb França. La galeria d’art Horizon, dirigida per Silvy Wittevrongel ­–i apuntalada per la presència constant d’un incombustible Ralph Bernabei, que, quan cal, sap transmutar la seva sensibilitat d’artista en sentit comú de galerista–, és l’altra cara de la moneda: des de la mal anomenada perifèria, han optat per tirar endavant projectes curatorials agosarats i de gran qualitat (Homenatge a Walter Benjamin, Homenatge a Luís Buñuel, Visions of Black o la celebració del desè aniversari del monument Passage, que Dani Karavan va dedicar a Benjamin a Portbou, per citar només alguns exemples especialment encertats) i ho han fet gràcies a la presència d’artistes com ara Lluís Bruguera, Àlex Nogué, Enric Ansesa, Ralph Bernabei, Rafa Forteza, Romain Finke, Jaume Rocamora, Vicenç Viaplana, Gabriel, Yves François, Takesada Matsutani, Lluís Lleó, Edvard Liever, Víctor Ramírez, Helene Yousse, Joan Pere Viladecans, Riera i Aragó o Arranz-Bravo, entre una nodrida llista d’imprescindibles.

En darrera instància, el vintè aniversari d’ambdós espais ens parla del secret de la supervivència: coherència i rigor sumats al desig –heroic i inexplicable a parts iguals– de continuar apostant per la cultura en un temps marcat per la recessió en tots els seus àmbits.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>


Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies