GALERIA IGNACIO DE LASSALETTA

ramón casalé

Que una galeria d’art mantingui les portes obertes avui dia ja mereix el nostre reconeixement, però si fa 35 anys que ho fa, encara és més elogiable. Per això hem cregut oportú mantenir una conversa amb el seu director, Ignacio de Lassaletta, per comprovar com ha estat la seva trajectòria a través d’aquests anys.

Ignacio de Lassaletta no prové d’una família relacionada amb el món artístic. El seu pare va ser un alt directiu de la Hispano Suiza i alguns familiars s’han dedicat a l’advocacia o al notariat. La seva formació es va forjar a l’Escola Tècnica Industrial de Terrassa, on va cursar estudis d’enginyeria tèxtil. Va dirigir una empresa de teixits durant molts anys, que estava situada a Santa Perpètua de Mogoda. A mitjan anys 70 va deixar l’empresa, abans de  la crisi del sector, per dedicar-se plenament al món de l’art.

El seu primer compromís amb el terreny artístic va ser quan es va fer càrrec de la Sala d’Exposicions Camarote Granados, situada a l’hotel Manila, en plena Rambla barcelonina. S’hi va estar dos anys, fins que va trobar un lloc més adient per poder mostrar les seves propostes creatives. Aquest nou espai és on està situada avui la galeria; concretament, en un edifici modernista de l’arquitecte Sagnier, que va pertànyer a la família Trias Fargas.

Ignacio de Lassaletta ens rep al seu despatx de la galeria. És un espai fosc, amb una llum tènue que prové d’una làmpada que hi ha damunt de la seva taula de treball i d’un gran finestral situat darrere seu. A través seu es pot contemplar un quadre gran de Sixeart, el pintor dels grafit, en una altra sala. És un despatx que guarda molts records, des de cartes, catàlegs, fotos i llibres, fins a un gran nombre de pintures, dibuixos  i escultures. Entre aquestes observem quadres de Benjamín Palencia, Pere Gastó i Oswaldo Guayasamin, entre d’altres, però també hi ha un bon nombre de petites escultures primitives, per les quals sent una gran estima.

La inauguració de la galeria “va ser amb obra del pintor Oswaldo Guayasamin, una exposició de la qual guardo un gran record, sobretot perquè va ser la primera mostra individual que es va fer d’aquest artista a Barcelona. També em ve a la memòria la de Benjamín Palencia a Camarote Granados”.

En la seva trajectòria, a la galeria han exposat molts pintors relacionats amb l’Escola de París i l’Escola de Vallecas. Lassaletta hi ha tingut molt interès “perquè sempre m’ha interessat aquest tipus de pintura i aquesta època. A artistes com ara el mateix Palencia, Alberto Sánchez, Juan Manuel Caneja, Maruja Mallo, Gerardo Delgado o bé Maria Planchard, Pancho Cossio, Francisco Bores, Manuel Ángeles Ortiz i Joaquín Peinado sempre els he considerat artistes excepcionals. De fet, ha apostat tant per artistes consagrats, com per exemple els al·ludits anteriorment, com també per joves promeses, algunes de les quals avui dia ja consagrades, com el cas de Jaume Plensa, de qui guarda encara moltes cartes, a mode d’epistolari –mentre m’ho explica n’agafa unes quantes d’una carpeta i me les ensenya–. Ara no és gaire habitual comunicar-se a través de cartes, ja que existeixen altres mecanismes de comunicació, als quals, però, malauradament, els falta quest component, diguem-ne històric. Tanmateix, artistes com ara Miguel Condé o Antoni Camarasa també mereixen la meva atenció”.

Ignacio de Lassaletta sempre ha mantingut una bona relació amb tots els artistes. Pensa que “el galerista ha d’estar satisfet amb els seus artistes. Per això tinc molt bons records de Palencia, Guayasamin –sempre procurava anar a les seves exposicions, encara que fossin fora de Barcelona, com per exemple a París–, Gastó i  actualment de Plensa, de qui vaig fer la primera exposició individual en una galeria. S’ha de creure en l’obra i en l’artista, ja que és l’única manera de poder vendre l’obra, perquè l’has de saber apreciar molt per poder-la defensar”.

A banda de la galeria Ignacio de Lassaletta, també té dues galeries més: l’N2 de Barcelona i l’N3 de Madrid. “L’N2 de Barcelona la porta el meu soci, Josep Anton Carulla, des de fa set anys, i a Madrid l’N3 es va obrir un any després. Els artistes que hi participen són els mateixos. Entre aquests voldria destacar el treball d’Amparo Sard o Sixeart. Són artistes emergents, tant nacionals com estrangers. Són espais on es pot contemplar el més avançat de l’art d’avantguarda al nostre país.”

Lassaletta té molt d’interès per l’art primitiu a causa, en gran part, “de la meva relació amb Guayasamin. També perquè vaig viure un any a l’Àfrica, concretament al Camerun i a Gabon. He fet algunes exposicions sobre l’art primitiu a la galeria, però no són peces de la meva col·lecció”.

La galeria Ignacio de Lassaletta ja no participa a les fires d’art i això que va ser una de les galeries catalanes presents a Arco durant molts anys. Ara és la galeria N2 la que ho fa a Swab o Loop. De fet, s’hi pot trobar l’art més contemporani o, el que és el mateix, l’art del futur.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>


Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies