GALERIA A/34

fina duran

Sortir del brogit del carrer Aribau per entrar a la galeria A/34 produeix d’entrada una sensació d’oasi, com si entressis en un món diferent al que estàs acostumat, una sensació no habitual, una manera d’aturar el temps per deixar entrar sense impediments les sensacions que et poden produir les obres que t’envolten.

Malgrat que els espais culturals, sembla, ens haurien de transportar a aquest tipus d’atmosfera, la que se sent en entrar a A/34 es percep com a singular, una sensació reforçada per una manca de pretensions, amb una manera de fer diferent a la d’un món en què es prioritzen els resultats i les immediateses. Ben segur que l’interès pels resultats hi és present, però el cert és que no el perceps ni quan hi entres ni quan parles amb els seus responsables, i això potser és un dels punts que marca la diferència.

Un punt especial que està remarcat pel fet de transmetre com a missatge un “això és el que t’oferim, i ho fem perquè ens agrada i pensem que et pot agradar”, un no voler mirar el passat ni parlar del futur et porta a deixar-te penetrar pel present, un present que t’acompanya i que esdevé una molt bona guia per gaudir de l’obra d’art.

En sortir de l’espai apareix el dubte de si realment has viscut un miratge, si t’has deixat portar per unes sensacions poc raonables, però fullejar els catàlegs  produïts per A/34 i revisar la trajectòria de la feina feta et reafirmen la sensació d’estar davant d’una iniciativa, si més no peculiar.

Publicacions acurades, de gran qualitat, ben produïdes, amb atenció als detalls, sense estalviar esforços ni il·lusions, són els testimonis de les exposicions que s’han presentat en aquest espai; cadascuna amb una mirada diferent a l’obra d’un autor o amb una mirada especial a un col·lectiu artístic.

Textos de Pierre Daix, Juan Manuel Bonet o Antoni Llena encapçalen uns catàlegs que ens parlen, per exemple, d’un Picasso íntim i ens mostren obres que “tenen la singularitat d’haver estat fetes per Picasso, en primer lloc, per a ell mateix” i aleshores un es pregunta si no és aquesta una de les línies definitòries d’A/34: mostrar-nos mirades diferents com la d’un Picasso insòlit que crea joguines per als seus fills… una altra manera d’apropar-nos als mites.

L’any 2010, una exposició de Miró amb obres de diverses èpoques quedava resumida en les paraules d’Antoni Llena: “Miró l’ha feta! Pintant ha estirat les estovalles. Ha fet que totes les convencions volessin pels aires. Que, fent-se mil bocins, obliguessin el jo covard que ens hi lliga a fer-ne tabula rasa”, i ens mostrava com ajudar-nos a completar el complex engranatge que sojorna sota l’aparent senzillesa de l’obra mironiana.

Les exposicions col·lectives tenen també una mirada ben especial, una manera d’agrupar les diferents obres que destil·len interès, coneixement i passió. Destaquem-ne la col·lectiva Papers, que agrupa obres d’artistes tan diversos com ara Frederic Amat, Pat Andrea, Jean Arp, Balthus, Braque, Calder, Le Corbusier, Dubuffet, Àngel Ferrant, Julio González, Klee, Leger, Matisse, Miró, Torres Garcia o Andy Warhol.

Tot llegint el text del catàleg d’aquesta darrera mostra, volem destacar un fragment de la introducció realitzada per Juan Manuel Bonet, clarament definitòria de l’esperit d’A/34: “Més que una simple galeria, A/34 sembla l’estudi d’un amateur de l’art, d’algú que va aplegant objectes pel simple fet de juxtaposar-los i comparar-los, d’algú que hi habita entremig amb absoluta naturalitat, d’algú que sap trobar la manera que en el mateix espai coexisteixin sense problemes el Picasso més rar, una fotografia de Francesc Català-Roca o d’Oriol Maspons, la col·lecció complerta de Cahiers d’Art…”

La darrera exposició presentada amb obres d’Antoni Llena ens mostra la subtil contundència de la unió dels elements senzills que l’artista ens col·loca per fer canviar de sentit la nostra mirada, elements senzills que es converteixen en missatgers d’allò invisible que ens fa fer un pas més. I aquesta és, diria, una de les línies, si aquestes existeixen, de la manera de fer de Paco Rebés, l’artífex d’A/34: mostrar-nos la grandesa a través dels elements més senzills, de les obres més delicades i fugisseres.

Una pròxima mostra dedicada al Bestiari, amb obres de diferents tècniques, tendències i procedències, continuarà en aquesta línia que ens fa finalitzar afirmant que no sabem si A/34 és un miratge però ben segur que és un oasi.


Una resposta a GALERIA A/34

  1. Pia Subias escrigué:

    Benvolguts, Tant la Fina Duran en el vostre web, com en Juan Bufill a La Vanguardia d’ahir 16/02/2014, esperonen a no perde’ns aquest espai, la primera, i l’exposició Estrada, el segon!
    Atentament,
    Pia Subias

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>


Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies