FERRAN ADRIÀ I EL BULLI. ESPAIS DE DIÀLEG

ramón casalé

En realitat el títol de l’exposició del Palau Robert és Ferran Adrià i el Bulli. Risc, llibertat i creativitat, però el seu comissari, el catedràtic de lingüística i comunicació de la Universitat de Barcelona Sebastià Serrano, hauria preferit que es denominés Ferran Adrià i el Bulli. Espai de diàleg, que de fet és el que el públic es troba quan visita el Palau Robert. El diàleg entre El Bulli (Ferran Adrià) i l’espectador és constant, ja que la singularitat que representa un restaurant d’aquestes característiques dins de l’àmbit gastronòmic mundial és extraordinària. Només un nombre molt limitat de comensals han tingut l’oportunitat de visitar-lo  i gaudir de la seva exquisida cuina.

És obvi, doncs, que comentar una exposició d’aquestes característiques no és gens fàcil, ja que s’aparta del que entenem com una mostra artística, però a la vegada serveix per demostrar que cuinar també és un acte creatiu. Precisament va participar en la Documenta de Kassel de l’any 2007, que va ser molt polèmica, sobretot perquè significava que un altre artista plàstic o conceptual amb un gran pes específic dins de l’àmbit espanyol i internacional no hi pogués participar i, per això, el món de la crítica va rebutjar que l’artista elegit fos el millor cuiner del món. Haig de reconèixer que quan es va produir la notícia em va impactar i en un primer moment no em va semblar gaire lògic; però, a mesura que vaig anar assimilant aquesta situació, vaig  arribar a la conclusió que el camp de l’art és plenament obert. No podem oblidar que el  ready-made de Marcel Duchamp, l’Urinari, va ser considerada l’obra més influent de l’art modern. Hem de tenir en compte que es va exhibir a Nova York l’any 1917, o sigui fa gairebé un segle, i que va causar una gran commoció. Per què, doncs, no podia participar un cuiner en la fira d’art més avantguardista que hi ha al món?

L’exposició del Palau Robert es divideix en diversos apartats, com són El Bullifoundation, Els orígens, La recerca d’un estil, El moment del gran canvi, Moment 0, La consolidació d’un estil, El Bullivirus i L’esperit del Bulli. De fet, el recorregut de la mostra s’inicia amb el projecte Bullifoundation o, el que és el mateix, el final d’un cicle –el tancament del restaurant– i l’obertura de la seva fundació. L’espai expositiu és al primer pis i ocupa uns 400 metres, tots plens d’objectes, vídeos, fotografies, llibres, quaderns, etc., que es fan difícils d’enumerar. Hi ha un excés d’objectes, la qual cosa fa que l’espectador no pugui apreciar amb deteniment el que s’hi mostra, però Ferran Adrià ha volgut ensenyar tot el que es relacioni amb El Bulli.

Després de Barcelona, l’exposició anirà a Nova York, Londres, Tòquio, Bilbao i Madrid, i finalment arribarà al museu de la futura fundació, que estarà situat al mateix lloc; o sigui, a la cala Monjoi de Roses. L’arquitecte Enric Ruiz Geli ha dissenyat aquest espai.

El naixement d’El Bulli és força interessant, ja que la història comença l’any 1961, quan era un minigolf regentat pel Dr. Hans Schilling i la seva esposa, Marketta. Dos anys més tard es va convertir en una guingueta per servir begudes i entrepans. Veient que el negoci funcionava, el van ampliar per convertir-lo en un grill-room. L’any 1968 és ja el restaurant El Bulli, nom que prové dels gossos bulldog que tenien i que la propietària anomenava “els bullis”. No serà fins al 1984 que Ferran Adrià va arribar a El Bulli gràcies a l’amistat que tenia amb Fermí Puig, de quan feien el servei militar a Cartagena, i que ja treballava al restaurant de Roses. Fins a tres anys més tard no es converteix en cap de cuina del restaurant, que serà considerat el millor del món durant tres anys seguits.

Ferran Adrià va fer seva la frase del cuiner Jacques Maximin, creador de la nouvelle cuisine, que diu que “crear és no copiar”, que també podríem aplicar al món de l’art. A partir d’aquell moment s’inicia un canvi essencial en la cuina espanyola, que passa de la cuina tradicional a la cuina de disseny, i que incorpora el peix i el marisc com a plats principals. El 1990, Ferran Adrià ja n’és el propietari i realitza diferents reformes a la cuina, que amplia (passa de 50 metres quadrats a 350), i hi incorpora una tecnologia molt avançada i millors condicions de treball. En aquesta cuina s’han elaborat 1.846 plats diferents en 25 anys, tots documentats en els seus llibres, que ha conservat i que actualment s’exposen. S’ha de reconèixer que no és gens habitual que un cuiner tingui tant protagonisme, ja que altres restaurants catalans, com ara El Celler de Can Roca, Sant Pau o Can Fabes, tenen també tres estrelles Michelin, però no han aconseguit ser tan mediàtics com ell. Finalment, voldria destacar la tasca del comissari Sebastià Serrano, per conjugar en tan poc espai tanta densitat.


elbulli foundation i l’I+D+I a Vilafranca del Penedès. Aquesta exposició de Barcelona té un complement a l’Aula de Cultura Caixa Penedès, on el grup Ikonic Arts (Pere Gifre + Daniel Molina), elabora nous suports del projecte de Ferran Adrià, en base als conceptes derivats de la biomímesi aplicats als plats.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>


Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies