ENTREVISTA MONTSE BADIA

mercè alsina

Montse Badia: Crítica d’art i comissària, ha col·laborat en diverses publicacions especialitzades, com ara Transversal, Arts.zin, Untitled (Londres), Nu: The Nordic Art Review (Estocolm), Tema Celeste (Milà), Arco i Bonart. Ha comissariat exposicions a De Appel Foundation (Amsterdam), Apex Art (Nova York), Künstlerhaus Bethanien (Berlín), Fundació Joan Miró i Fundació “la Caixa” (Barcelona). Comissària associada a l’Espai 13 de la Fundació Miró i al Centre d’Art Santa Mònica, ara és codirectora de la publicació digital A-desk (www.a-desk.org) i directora artística de la col·lecció d’art contemporani Cal Cego (www.calcego.com).


Cal Cego és una iniciativa privada. Roser Figueras i Josep Inglada són col·leccionistes des dels anys 80, quan van començar a comprar les primeres peces. El projecte, impulsat per Montse Badia, té per objectiu generar i compartir coneixement a partir de la mirada singular de la col·lecció, la qual es planteja com a eina d’interrogació.


Què és Cal Cego, quin és l’origen de la col·lecció?

Els agradava l’art, els motivava, i bàsicament volien saber-ne més. Són de Calafell i es dediquen a l’arquitectura i al disseny d’interiors, però el contacte amb els artistes l’han anat tenint a partir de visitar exposicions, galeries… Primer des d’un àmbit més local, després des de Barcelona… i després van començar a veure altres coses, com ara Dokumenta.

Cap a finals dels 90 van veure que els interessava fer una col·lecció. Veien que no es tractava només d’acumular peces, sinó que hi havia alguna cosa més i que necessitaven una directriu. Van tenir l’assessorament de Toni Estrany, galerista, que els va fer un pla de col·lecció a partir dels interessos que ells poguessin tenir, com ara l’arquitectura, l’urbanisme… i a partir d’aquí va articular un eix. I des de finals dels 90 fins al 2006, quan jo començo a treballar amb ells, van fer moltes adquisicions. Quan m’hi vaig incorporar, vaig trobar una base molt important de peces amb les quals em va resultar fàcil treballar, perquè era una col·lecció ni local ni internacional de noms, sinó que es vertebrava a partir d’aquest eix temàtic, que era proper a ells i que alhora tenia peces de prou qualitat com per donar diverses lectures i encaixar en diversos discursos.


Quin tret diferencial en destacaries?

Com a projecte, ells mai no van voler tenir un espai d’exposicions, amb un horari de visites, haver d’estar canviant d’exposició… perquè creien que això els limitava. En aquests sis anys el que hem fet és partir de la col·lecció, que és la base que ens permet treballar, i desenvolupar el projecte de Cal Cego, que implica una sèrie d’activitats i d’accions que van en la direcció de crear sentit. Nosaltres treballem amb art del present, amb la qual cosa no tens certeses ni tot és tan fàcil d’ordenar i classificar, sinó que treballem amb el dubte permanent. La voluntat d’aprofundir en el coneixement, de difondre coneixement.

Una de les eines bàsiques per a nosaltres és una pàgina web en què hi ha un inventari de totes les peces. Vol ser com un catàleg raonat, perquè el que fem és anar encarregant textos, des del 2006, a crítics i comissaris. Busquem gent que hagi treballat amb els artistes, que coneguin les peces a fons. Aquesta feina serveix perquè es conegui la col·lecció, les peces… i cada cop és més habitual que quan algun comissari fa una exposició ens demani peces en préstec.

De tant en tant fem presentacions més comissariades des de Cal Cego mateix, hem fet projeccions de vídeo, hem col·laborat amb el Loop, hem fet un passi al Reina Sofia, acompanyat d’una mica de presentació i de debat…

I estem preparant una exposició que expliqui què és Cal Cego, no solament les peces que la integren, sinó sobre el seu discurs. Això serà a la Fundació Godia, la tardor del 2013. La idea és titular-lo Iceberg, amb la intenció de parlar de les diferents lectures que tenen les peces.


També és un projecte de coneixement…

Hi ha una altra branca clau, un màster. La Roser i el Josep van entrar en contacte amb el departament en línia de la Universitat de Barcelona, que fa cursos de tot tipus, entre els quals hi ha els culturals, en què hi ha art contemporani. Van veure que no existia cap màster d’aquestes característiques, que fos pràctic, amb docents molt actius i professionals. És en línia; per tant, dóna molta flexibilitat tant als alumnes com als professors, i és en castellà, amb la qual cosa hi ha molts alumnes llatinoamericans. La col·lecció serveix com a eina de treball i de recerca. El dirigeix David G. Torres i estem ja a la cinquena edició.


Com s’articula la col·lecció?

Com a directora, a partir de la concepció que tinc de l’art, en el discurs de la col·lecció del que es tracta és de pensar en l’art com en una eina d’interrogació. En definitiva, crear fulls de ruta, cartografies obertes, que orientin però que alhora es mantinguin obertes en un àmbit que és canviant. Hi ha temes transversals, com ara el de la representació, la imatge, la percepció… preses de posició bastant singulars o individuals, ja que crec que en definitiva l’art és una mica això, s’ha de basar més en la idiosincràsia i en posicions individuals, perquè són les que poden posar les preguntes en els estàndards que cada cop més ens marca la societat.

Amb això hi ha una figura clau en la col·lecció, que és l’Ignasi Aballí, que és un artista que ha crescut amb els col·leccionistes; des de la pintura, els replantejaments conceptuals que feia, etc., la seva trajectòria va anar paral·lela, des dels 80, al camí que seguien en la col·lecció.

En temes com ara els de la imatge, la relació amb la qual ha canviat tant, la producció, la difusió, la recepció… tot, doncs, és bastant icònic de la col·lecció Jeff Wall –hi ha algunes peces en dipòsit al Macba i aquestes en són algunes–; Douglas Gordon, amb la idea de la imatge i com aquesta ens està mentint constantment i com ens hi relacionem; en relació amb la percepció hi ha coses de Veronica Janssens, que ens fa ser conscients de com ens canvia la percepció o de com ens afecta… Carsten Holler.

La col·lecció la conformen unes 400 obres. Conceptualment és a Barcelona, on hi ha tots els arxius, tot i que les peces es conserven en un magatzem de la Bisbal del Penedès. És la casa familiar antiga, que es deia Cal Cego. I en aquest sentit vam treballar amb Bis Dixit i l’Àlex Gifreu per fer-ne la imatge gràfica, amb la franja negra que als diaris s’utilitzava per amagar la identitat de les persones i, al mateix temps, perquè si te la posessis no hi veuries.

Hi ha una mirada des de Barcelona al món. A Bestué-Vives els vam seguir de bastant a prop, artistes que estan treballant en aquest entorn encara que no siguin d’aquí, com ara Ignacio Iriarte, Wilfredo Prieto; per exemple, Francesc Ruiz… Hi ha la peça aquella d’El Corte Inglés, de l’hotel Barceló… i se l’ha anat seguint… La idea és no tenir peces aïllades de molts artistes, sinó intentar crear grups coherents de peces que expliquin el discurs d’aquell artista i la seva evolució.


Què aporta com a col·leccionisme a la generació de coneixement?

La col·lecció; els aspectes més destacats de la qual és aquesta part més mòbil, més dinàmica i més oberta a formats i a explorar formats. Cal Cego s’ha anat definint des del 2006 i hi ha com una línia que seguim, que sabem quina volem que sigui pel que fa a la manera de treballar, que és la d’estar oberts a col·laboracions, aquesta flexibilitat.. però que no sabem on ens portarà, estant oberts a redefinir coses, que és molt important en aquests moments.

I la relació propera amb els artistes, d’anar-los seguint.


Quines són les últimes adquisicions?

La instal·lació Un segundo de horizonte, de Wilfredo Prieto, i alguna peça d’Ignacio Uriarte, i estem produint un treball específic que està fent Ignasi Aballí per a l’espai de la col·lecció al carrer Còrsega.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>


Subscripció edició en paper

Rep la revista on tu vulguis, des de 50 €
6 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
6 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda de serveis
bonart revista bonart actualitat bonart gestora
a dalt