ELS POETES DE LES FLORS

anna carreras

A Girona és temps de flors. Durant nou dies del mes de maig, la ciutat traspua la flaire policromada de milers de flors que embelleixen, transformen i inventen tots els racons del nucli antic. Els patis particulars de les antigues cases del call jueu, els jardins, els museus, els edificis oficials, els claustres i els carrerons s’obren al públic de manera gratuïta. La forma de les olors, la veu de les flors i la intensitat de les aromes fan de Girona una bellesa plural.

Mirar és intervenir. Pintar el moviment de la vida d’una flor és una mostra de talent, però treballar-ho visualment és crear mons possibles i ordir trames impossibles. Quatre fotògrafs de casa nostra han investigat el món floral i vegetal amb matrícula d’honor: Manel Esclusa, Toni Catany, Pere Formiguera i Joan Fontcuberta. També cal destacar els treballs de Rafael Navarro (que fotografia fragments o detalls de fulles, amb un zoom increïble, i que pareix noves textures i morfologies), Pilar Piqueño (autora d’una sèrie de natures mortes, de factura romàntica, amb flors seques), Ricardo Ríos (que fotografia flors solitàries que signifiquen tot un univers sinèrgic) o Alberto Baraya (investigador de la botànica artificial contemporània, les flors de plàstic denuncien el progrés denigrant de la terra fèrtil a través del collage).

Esclusa, Catany, Formiguera i Fontcuberta són d’una generació que adopta la fotografia com a via d’expressió i de comunicació (artística però també personal). En aquesta avinentesa moral i estètica, als anys setanta van fundar el grup Alabern (juntament amb Navarro), que lluitava per assolir la institucionalització de la fotografia com a professió. Lírics, amants de la llum, les seves fotografies florals són monuments a la bellesa i canal dels sentiments, poètiques de la mutació i instantànies que transpiren llenguatge.

Lluny de tintar els arbres i els matolls per fer del natural una fireta new age, Manel Esclusa (1952) observa, medita i surt del ramat. L’artista crea un llenguatge nou, dóna significat a les ombres de les branques o de les flors que prèviament ha despertat. Sovint, l’artista cerca la llum, però Esclusa prefereix sortir a trobar les ombres (les regions fosques on la llum s’obstaculitza) que brollen en una pantalla blanca que distorsiona el que és real. L’artista la cedeix a la natura perquè sigui ella mateixa la que hi escrigui. Ella, sàvia, desordenada i misteriosa, coneixedora de la llengua d’abans de la llengua, hi cal·ligrafia lletres, danses tribals, sanefes, flames, elfs, éssers-branca, rius, boires, tritons… L’ombra de la flor o de la fulla es fa penombra quan no hi ha gaire llum, però la pàgina fa que tot hi convergeixi com en un imant. L’ombra és pura, essencial, consistent, té cos, ulls i es mou.

L’amor a la bellesa del mallorquí Toni Catany (1942) té a veure amb la seva formació autodidacta i no guiada per les altes esferes canòniques. Avantguardista de cap a peus, treballa sovint amb càmeres antigues o recluta tècniques com ara el calotip. Les flors de Catany són objectes de somni que remeten a un passat irreal farcit de flors seques com les que sojornen dins dels llibres. Flors dins de gerros amb algun pètal desmaiat; alguna flor morta envoltada de joguines velles o la flor que ja ha finit però que continua exhibint la seva bellesa amb l’orgull de qui ha estat mirada amb deler. La intel·ligència de la llum és en Catany un mèrit rotund: del joc amb la claror se’n desprèn nostàlgia, temps aturat pel poeta que maquilla una realitat sotmesa a la corredissa atroç del rellotge.

El diàleg no s’atura en l’obra de Pere Formiguera (1952). En la seva mostra Vegetal reuneix una col·lecció de flors i plantes de la qual s’olora una pàtina d’expressivitat poètica sense parió. Les fotografies són metàfora d’una idea i d’un discurs lingüístic que supera la instantània. L’espai de l’essencial, la nuesa d’una natura sense intermediaris. L’harmonia i l’equilibri de Formiguera muda en un joc de llums i ombres que ens parlen d’abstracció i de mirada, en unes imatges que, de tant a prop, insinuen camins i rutes infinites.

Expert en la tensió entre la fotografia de la natura i la natura de la fotografia, l’artista Joan Fontcuberta (1955) treballa amb l’estètica i el tractament dels anys 30, com les fotos clàssiques de Blomsfeld, amb el fons blanc, neutre, atenent a la precisió del detall. Ell construïa les plantes, a partir d’altres elements que no eren flors. Els projectes Herbarium i Palimsests de Fontcuberta ens regalen imatges de flors i plantes sota la mirada científica de l’artista, basada en el diàleg realitat-ficció. Desconstruir la realitat, estudiant-ne el positiu i el negatiu; postular una metafísica de la imatge i inocular interrogants partint de les aparences: el dubte fa aprofundir, comprendre i no deixar-se manipular per la suposada certesa. La fotografia és memòria i tecnologia al servei de la veritat: el món és, en essència, fragmentari. Les seves flors i plantes són imaginades: els canvia els troncs, les formes, i hi aplica botons o escombraria reciclada per crear una flor nova que existeix sense mostrar-se.

Un cas extrem és l’artista Brendan Fitzpatrick. Instal·lat a Singapur, va descobrir la fotografia amb raigs X i va endegar un projecte experimental amb la laboriosa tècnica radiològica sobre les flors. Floral X-Rays té un resultat espectacular: mirar es torna tresorejar tota la flor, de dins i de fora, com si la ciència-ficció ara fos, només aparentment, un joc de criatures. Una aposta moderna i arriscada amb un corol·lari bellíssim.


Girona temps de Flors


Girona celebra, del 12 al 20 de maig, la 57a edició de Girona Temps de Flors, un esdeveniment artístic i cultural que aplega a la ciutat nombrosos visitants. A banda de les instal·lacions florals que es realitzen en diversos indrets, especialment al Barri Vell de Girona, també s’organitza el tradicional concurs de flors i plantes. L’entrega de guardons del concurs serveix cada any de cloenda a Girona Temps de Flors. Amb motiu d’aquesta nova edició de Girona Temps de Flors, Bonart ha preparat aquest reportatge que vincula les flors a fotògrafs de primera línia internacional.


Del 12 al 20 de maig del 2012


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>


Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies