ELS CILINDRES DE LA CREACIÓ CONTEMPORÀNIA

albert mercadé

Amb la finalitat de posar en comú el projecte de fàbriques de creació de l’Ajuntament de Barcelona (amb cinc propostes en marxa) amb un sector cada cop més consolidat a Catalunya (amb gairebé 50 espais en actiu), la revista Bonart i Fàbriques de Creació de Barcelona van organitzar la trobada Fàbriques de creació a Catalunya: coordenades de la nova generació de centres culturals. Moderada per Ricard Planas, la taula rodona va tenir les intervencions de Pere Bàscones, Centre d’Art i Natura de Farrera; Ione Hermosa, La Central del Circ de Barcelona; Llucià Homs, Fàbriques de Creació de Barcelona; Teresa Llobet, Roca Umbert de Granollers; Quim Moya, Cal Gras d’Avinyó, i Roser Oduber, presidenta de Xarxaprod, a més de la presència de gairebé més de 80 professionals del sector.


Internacionalització ‘vs’ sinergies locals. La trobada es va iniciar amb una notícia tan bona com necessària: el director de les fàbriques de creació, Llucià Homs, anuncià que la primavera que ve Barcelona seria la seu d’una gran jornada internacional dedicada a les fàbriques de creació. L’anunci es correspon amb el primer dels cinc eixos conceptuals descrits per Homs dins el programa Fàbriques de Creació: la internacionalització, que va seguida dels propòsits de transversalitat, la integració dels agents al territori, l’excel·lència i el finançament híbrid. Les cinc idees van formar part dels principals arguments de debat de la trobada.


Paradoxalment, la idea d’internacionalització del sector va ser la que menys protagonisme va tenir entre els ponents. Si bé la major part de centres ja acullen d’una manera espontània creadors internacionals, en poques ocasions les produccions dels centres tenen continuïtat a l’estranger. La major part d’espais, en canvi, destinen el seu ideari al vincle de l’espai d’art i la creació amb el territori. Per Quim Moya, de Cal Gras, l’únic requisit per ser acollit a la residència que gestiona és el treball social i etnològic del creador amb la població local, en aqust cas prop d’Avinyó (Manresa). A l’artista no se li demana ni tan sols un resultat final, sinó la qualitat del procés creatiu, la capacitat transformadora de l’art des de la mirada local com a element diferenciador, des d’on, segons Moya, s’arriba a resultats artístics més substancials que a la  ciutat, on sovintegen “focs d’encenalls”.
La de Moya es tracta d’una lectura propera a la de la residència rural per a creadors, Centre d’Art i Natura de Ferrera, on es congreguen artistes de diferents disciplines per treballar sobre el vincle amb el territori i l’ecologia. En el seu cas, es percep un esforç d’obertura a l’exterior en la difusió dels seus projectes més enllà dels Pirineus, si bé aquesta aposta està en risc per la seva dependència de subvencions.
En la mateixa direcció, Teresa Llobet també va parlar de la seva experiència multidisciplinària d’arrelament al territori al capdavant de la fàbrica de creació Roca i Humbert de Granollers. Una part substancial de la fàbrica ha estat cedida a empreses privades i locals, com ara la UOC, una empresa de diables, la impremta municipal, una escola de teatre privada, de música o fins i tot l’estudi de Joan Fontcuberta. Creativitat, comunicació i comunitat són els principals vectors del seu projecte, l’èxit del qual és degut  a una gestió austera –basada en una economia de bescanvi– i també a l’estabilitat i la complicitat política.


Necesssitat del sector. Llobet també destaca que una de les claus de l’èxit de les fàbriques de creació és que els espais nous que s’habilitin responguin a una necessitat real del sector. En aquest sentit, una de les iniciatives amb més èxit al respecte és de la fàbrica Central del Circ, l’espai de creació més especialitzat de tots els que van intervenir. Ione Hermosa ens va explicar que, en essència, la fàbrica funciona com un centre d’alt rendiment, en què productores privades del món del circ poden millorar la seva qualitat gràcies a les instal·lacions de primer nivell dedicades a l’entrenament i a la difusió.


Un treball en xarxa. Un dels objectius de futur en què tots els espais van coincidir que cal millorar és el del treball en xarxa. Mancomunar la producció i l’espai de difusió, que es proposa des de l’associació Xarxa Prod –amb més de 26 expais catalans associats–, s’entreveu com la millor actitud per evitar l’endogàmia, tal com indicà la presidenta de l’associació, Roser Oduber. “Si el públic dels espais de creació a comarques és majoritàriament barceloní, és coherent que es prioritzi el treball en xarxa al conjunt del territori català”, es proposava també des del públic. I, en aquesta mateixa direcció, a l’acte van sorgir diverses propostes, com ara la d’una col·laboració més activa de les fàbriques de creació amb les fàbriques de l’educació, com són les escoles d’art, tal com es va demanar des de l’Escola Llotja Sant Andreu.
De fet, la iniciativa de Bonart i Fabra i Coats es pot considerar un primer pas funcional cap a l’estructuració en xarxa del sector, que ha de servir de retruc per relacionar molts projectes desconeguts i autogestionats que estan apareixent a Catalunya. Aquest va ser el cas de la fàbrica Freixas de l’Hospitalet, que es va presentar en societat explicant les possibilitats de l’autogestió en el cas de les fàbriques, si bé va admetre que per a una millor producció i difusió dels treballs resultants és imprescindible la col·laboració amb l’administració. Els nous temps porten també noves formes de convivència artística de gestió espontània i, per tant, caldrà estar ben atent als fluxos d’art que estan cridats a emergir en els pròxims temps.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>


Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies