EL “PASSATGE”. DE DANI KARAVAN A WALTER BENJAMIN

sílvia muñoz d'imbert

Poc podia imaginar-se el pensador alemany d’origen jueu Walter Benjamin (Berlín, 1892- Portbou, 1940), que, fugint de l’horror nazi i del col·laboracionisme del règim de Vichy, acabaria els seus dies en una localitat catalana, en el llindar d’un país que, havent viscut el seu propi infern a través de la Guerra Civil espanyola, es disposava a transitar sota l’ombra d’una dictadura durant dècades. D’aquesta manera, per a Benjamin, Portbou esdevenia la seva estació final, aquell racó de la Costa Brava, protegit pels darrers cingles del Pirineu que es capbussen dins el Mediterrani, aquell punt en què el destí havia fixat la línia imaginària i ferotge de frontera, una població solcada per vies de tren a l’empara d’una gran estació que la convertia en un perfecte lloc de pas.


Benjamin, autor de la inacabada obra Passatges (1927), finalitzava el seu angoixant pelegrinatge en un carreró sense sortida obert al mar. D’aquesta manera i cinquanta anys després, l’any 1990, copsava l’artista Dani Karavan (Tel-Aviv, 1930) aquest indret i transmetia la força magnètica del record i la memòria, del trànsit i de l’exili, de l’oblit i de la mort, en la seva obra Passatge, un projecte dedicat a la memòria de Walter Benjamin. Inaugurat quatre anys més tard, el 1994, promogut pel govern alemany, a partir de la iniciativa de l’antic president de la República Federal Alemanya, Richard von Weizsächer, i pel govern de la Generalitat, se situà a l’entorn del cementiri de Portbou. Karavan expressa: “La primera vegada que vaig venir a Portbou, immediatament em va quedar clar que aquest lloc enganxat allà on Walter Benjamin és enterrat seria el lloc per al meu projecte. Totes les altres possibilitats es van esborrar. De lluny estant, de l’oest, m’arribaven els sorolls de tots tres arribant i marxant de l’estació fronterera, i aquests sons es barrejaven amb els que venien de l’est, del mar. Al nord, veia l’antiga frontera.”


L’estació de ferrocarril, el mar, la frontera: Passatges de Karavan continua la línia dels seus anteriors treballs com a artista que ha sabut conjugar l’espai, el paisatge, l’urbanisme i els elements naturals de cada indret amb la construcció d’elements dedicats preferentment a la memòria i a la pau. Des de la seva primera intervenció al Negev Monument (1963-1968) i el Kikar Levana (White Square, 1977-78), tots dos construïts al seu Israel nadiu, passant per les obres projectades principalment a Alemanya i França, entre les quals destaquen: Ma’alot (1980-86), al Ludwig Museum de Colònia; Way of Human Rights (1989-1993), a Nuremberg, o l’Square of Tolerance (1993-1996) a la seu de la Unesco, de París.  En un indret de la Costa Brava, Portbou, Dani Karavan interpreta el ric simbolisme de la frontera i la mort de Benjamin i aconsegueix, a través de la seva intervenció, conjugar elements que podem trobar en la filosofia del pensador alemany: la filosofia de la història, la necessitat de l’experiència, la idea de límit, el paisatge com a aura i la necessitat de memòria. Partint del turó del cementiri sorgeixen tres passatges que conviden a realitzar un itinerari propi per a cadascú: un túnel de ferro aprofita el pendent de la muntanya a través d’uns esglaons, el descens queda bloquejat per un mur de vidre que permet que albirem els remolins d’aigua del mar i que obliga el visitant a tornar sobre els seus passos. Al vidre figura una cita de Walter Benjamin, que Karavan selecciona dels treballs preliminars Sobre el concepte d’història: és una tasca més àrdua honorar la memòria dels éssers anònims que no la de les persones cèlebres. La construcció històrica es consagra a la memòria dels qui no tenen nom.


Sortint del túnel, seguim pel camí de l’entrada del darrere del cementiri, que ens aboca a una vella olivera, element que conforma alguna de les obres més importants de Karavan, símbol de pau i reconciliació, arbre mediterrani per excel·lència. El camí ens condueix a una petita esplanada, una plataforma de meditació, des de la qual un pot asseure’s i contemplar l’entorn, un horitzó de mar més enllà de les tombes i la tanca del cementiri, una promesa de llibertat rere una barrera feta per l’home, una imatge de blau atemporal rere la prova més eloqüent de la finitud humana.


Walter Benjamin, un dels pensadors més cabdals del món contemporani, teoritzador del fragment, del fugisser, de la moda, de la història, del progrés, de l’aura de l’obra d’art, va superar a Portbou els límits físics i la bogeria destructora de la història, a través de la mort i, any rere any, ha aconseguit depassar l’oblit a través d’una obra que ha esdevingut un far de reflexió i de consciència crítica del nostre entorn. Un far que, lluny d’apagar-se a Portbou, continua il·luminant-nos des d’aquell indret de la Costa Brava des de fa més de setanta-un anys.


Una resposta a EL “PASSATGE”. DE DANI KARAVAN A WALTER BENJAMIN

  1. […] Links relacionats: passatgescultura.org arxiubak.blogspot.com.es bonart.cat […]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>


Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies