DIÀLEG ARQUITECTES I ARTISTA

sílvia muñoz d’imbert

Eduard Arranz-Bravo ens convida a visitar el seu recentment inaugurat estudi i ens el mostra, mentre parlem dels seus nous projectes, entre els quals hi ha el de la preparació de la seva pròxima exposició a la fundació que porta el seu nom, de l’Hospitalet de Llobregat, una exposició dedicada al seu treball escultòric i que s’inaugurarà el 24 d’octubre.
El projecte, concebut pels arquitectes Garcés, De Seta i Bonet, era una il·lusió que sempre havia tingut i que ara ha vist, per fi, convertida en realitat. De fet, Jordi Garcés és bon amic i coneixedor de l’obra de l’artista, autor, entre molts altres treballs, de la remodelació del Museu Picasso (2011) i de la seu provisional de la Fundació Arranz Bravo de l’Hospitalet de Llobregat (2009), de la qual també és patró. Garcés i els seus companys han desenvolupat una idea extraordinària, a partir d’un intens diàleg entre arquitectes i artista, estimulat per l’observació i la cerca de solucions funcionals. L’objectiu, segons el mateix arquitecte, ha estat crear un petit edifici exempt dedicat tot a estudi d’artista, una peça abstracta i arrodonida, com si fos un objecte, de forma ben acabada i definida en si mateixa, una mena de cabana creativa, situada al costat de l’habitatge, adaptada perfectament al pendent del terreny i que trobem tot just travessar l’espai boscós on se situa el refugi del pintor des de fa anys, a Vallvidrera.
Arranz-Bravo va demanar un taller que fos com més gran millor, tenint en compte el terreny disponible, i un espai que no tingués obertures. Per realitzar-lo, l’estudi d’arquitectes va decidir emprar el formigó armat, que a l’interior és tot vist, auster i brutal, mentre que l’aïllament i la impermeabilització es van fer a l’exterior de l’estudi, revestint-lo d’un gris pàl·lid que fa de contrapunt al verd omnipresent del bosc que l’envolta.
L’edifici consta de dos nivells; el pis superior, dedicat a l’estudi de pintura, és un espai quadrangular diàfan tancat per murs de cinc metres, perfecte per treballar en les teles de gran format habituals del pintor; a partir d’aquesta altura, els murs es pleguen com una capsa i formen una teulada piramidal amb un únic punt de llum zenital, una única entrada de llum natural en forma d’estel, que actua com a focus, i que il·lumina l’espai de treball del pintor, situat a la paret de l’extrem oposat a l’entrada.
El nivell inferior de l’estudi està dividit en dues parts, un espai que serveix de magatzem i un taller d’escultura, actualment poblat per les peces que ha realitzat més recentment amb material de rebuig de l’obra, obert a un finestral que dóna al bosc. Existeixen tres entrades a l’edifici que aprofiten l’orografia del terreny, a través d’una escala nua que recorre tot el lateral, de manera que ocupa el menor espai possible: hi ha una entrada al pis superior (que comunica alhora amb un accés exterior per al trasllat de les obres), una altra la conforma el finestral del pis inferior, i també trobem una tercera entrada a mitja escala que comunica amb l’habitatge del pintor, a través del jardí.
Donant la volta per l’exterior de l’estudi, Arranz-Bravo ens mostra les tres darreres escultures de gran format que ha realitzat darrerament, una d’aquestes és una gran Mà catalana, i les altres dues són El cavaller de Ginestera i La senyora de Ginestera. En paral·lel, i com hem vist a l’interior de l’estudi, durant el temps que li construïen el nou edifici i no podia pintar ha fet una gran quantitat de petites peces amb el material que trobava cada dia a l’obra.  
Mentre recorrem l’estudi, Arranz-Bravo, acompanyat del seu valuós i insubstituïble ajudant, el pintor Miquel Gelabert, comenta els seus nous projectes, la pròxima exposició d’escultura de la fundació, que tot just està preparant, tot seguint la idea de realitzar una exposició anual de la seva obra, la seva aposta perquè la fundació es mantingui viva, tot i les dificultats econòmiques, gràcies a l’empenta del seu director, Albert Mercadé. També expressa la voluntat de continuar una programació en què destaca, com un dels eixos principals, l’ajut als artistes més joves, a més de l’edició de catàlegs que permeten una més gran difusió i permanència en el temps de les activitats organitzades. Ens parla de l’aposta realitzada per l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat per refermar la ciutat com a nucli creatiu; de l’ajut dels amics de la fundació, la majoria col·leccionistes de l’obra d’Arranz-Bravo. I és que l’autor, que viu a Vallvidrera, on treballa incansablement en el seu nou estudi, es considera ell mateix un antiduchampià que no pot aturar-se ni deixar mai de fer coses, fidel a un imperatiu vital d’acció, de barroquisme animal, en les seves pròpies paraules, que l’empeny a allunyar-se de posicions existencials més reflexives i cartesianes, amb la vista posada als Estats Units, en les seves galeries de Nova York i San Francisco, on ha trobat un públic amatent i interessat en la seva obra.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>


Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies