DAK’ART 2012. BIENNAL D’ART CONTEMPORANI AFRICÀ

sorella acosta

Des que es va posar en marxa el 1992, la biennal de Dakar és l’única gran manifestació artística que mostra una selecció d’artistes africans residents i no residents en aquest continent. Es tracta d’un aparador, un lloc de trobada entre creadors, aficionats a l’art i col·leccionistes, però a més és una cita ineludible per a la promoció i el descobriment d’artistes africans.

Limitar la biennal al continent africà és un criteri que permet a Dak’Art presentar un panorama diferent i divers respecte a altres fires i esdeveniments existents, la tendència general és la d’oferir un panorama de l’art contemporani cada vegada més homogeni, presentant  artistes amb un talent innegable, però la trajectòria consolidada fa que dominin l’escena internacional i continental.

La selecció oficial realitzada en Dak’Art 2012 revela la preocupació per mostrar la realitat del panorama de l’art contemporani al continent africà: de les 1.500 obres enviades al comitè de selecció, van ser seleccionats 42 artistes de 21 països africans. En aquesta selecció d’artistes per a Dak’Art IN no només van estar representats els països més prolífers en l’àmbit artístic (el Senegal, Sud-àfrica i el Marroc), sinó que també van ser-hi aquells països que rarament són presents en exposicions (Tanzània, Rwanda o Egipte).

Paral·lelament a la selecció oficial, es desenvolupa l’anomenat OFF: que és la part més viva i vibrant de Dak’Art, la que permet les trobades i els descobriments de joves artistes emergents. Aquest OFF s’internacionalitza cada cop més, ja que presenta un nombre creixent d’artistes no senegalesos a Dakar, als seus barris i a l’illa mítica de Saint-Louis.

Els artistes més destacats que han participat en la biennal són:

Henri Sagna (el Senegal ). Instal·lació. La seva instal·lació Lladre d’ànimes II està elaborada a partir de material de reciclatge: mosquiteres, teixit, filferro i flascons de perfum. Amb aquests materials, Henri Sagna aborda el tema de la lluita contra el paludisme, per tal de sensibilitzar-ne la població. Usa les mosquiteres com a metàfora, per induir a una lluita més global contra les injustícies i la mort.

Lerato Shadi (Sud-àfrica). Performance.Tihogo: és una performance que s’inicia com si es tractés d’una baralla, ja que l’artista lluita per entrar en un tub de llana realitzat prèviament a crochet amb les dimensions justes per cabre-hi a dins. Un cop a dins, l’artista es tanca literalment en ell teixint l’entrada a punt de crochet. En un primer moment, l’espectador és incapaç de saber si es tracta d’un objecte vivent, però després d’observar minuciosament podrà percebre la respiració de l’artista, que és a l’interior del tub. L’artista finalment s’allibera d’aquest tub de llana i les restes de la performance són abandonades.

Matar Ndour (el Senegal). Fotografia.Retrats de ciutat és un reportatge de fotografia documental i també un homenatge a una ciutat que s’assembla a moltes altres, en la qual la tradició i la modernitat s’entrecreuen, i on la societat i l’individu conviuen sense enfrontaments. El que emergeix de les seves passejades per la ciutat i dels moments d’intercanvi amb els habitants dóna imatges en contrapicat molt originals, una mirada innovadora als suburbis de Dakar.

Bibi Seck (el Senegal). Art i reciclatge.Després d’un procés de rentat i tall del plàstic en petites peces similars al confeti, Bibi Seck produeix les seves creacions a partir d’un 75% de plàstic reciclat i un 25% de polietilè. El resultat: Taboo Collection, un recull de taules i tamborets, inspirats en la cultura africana. La col·lecció Taboo, que es és actualment a la cafeteria del MOMA (Museum of Modern Art) de Nova York, es produeix en una multitud de colors ­–corall, blau, verd– depenent del color del plàstic a reciclar. Els mobles Taboo són tant per a interiors com per a exteriors.

Younes Baba Ali (el Marroc). Instal·lació. Aquest any, Dak’Art ha premiat el jove artista marroquí Younes Barrocho Ali, de 26 anys, autor d’una instal·lació sonora molt particular: uns clàxons suspesos als jardins del Museu Théodore Monod s’activen quan els visitants creuen l’espai. “Es tracta de qüestionar la contaminació acústica que afecta els països africans i que pot arribar a desenvolupar malalties com ara l’estrès. Proposo una mirada crítica i irònica vers aquesta situació”, explica Younes Baba Ali.

L’art contemporani africà produeix en els espectadors i col·leccionistes occidentals un efecte particularment meravellós, de misteri, crida l’atenció: suposa una obertura de mirada a un altre món, un desig d’alimentar la seva set en un altre lloc. A nosaltres també ens ha seduït aquesta barreja d’ingenuïtat, d’escenes de la vida quotidiana i de comentaris amb humor sobre la societat. L’art africà representa l’autèntic, la força, la puresa i dóna sentit a allò que a Occident sovint s’ha perdut.

¿L’art Contemporani africà té un futur prometedor a Occident?


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>


Subscripció edició en paper

Rep la revista on tu vulguis, des de 50 €
6 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
6 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda de serveis
bonart revista bonart actualitat bonart gestora
a dalt