CUINAR ÉS DISSENYAR PLATS

anna carreras

No és el mateix cruspir-se un plat de mongeta tendra amb un raig d’oli que assaborir una amanida Niçoise amb mongeta tendra tallada a tires, cubs de patata, tomàquet de Montserrat, làmines d’ou dur i daus de tonyina fresca. El menjar entra pels ulls, es recrea al paladar i opera al cervell. El curador de la mostra, Juli Capella, arquitecte i dissenyador, creu que el disseny és l’antidéu perquè està creat per l’home i no per la natura. Sota una mirada transversal, la mostra exposa la interrelació entre disseny i gastronomia, la suma de dues arts que, per triomfar, cal que cridin l’atenció i, si cal, trenquin límits o els inventin. L’estructura d’aquesta exhibició sensitiva conté tres grans blocs temàtics: la cuina, la taula i el menjar. S’hi podran observar dos centenars de peces de dissenyadors, com ara vaixelles, instruments de cuina, mobles o ampolles de vi. La cuina peninsular triomfa internacionalment: la preparació dels aliments i els seus instruments, els objectes per assaborir el menjar i el disseny dels plats han fet de la cultura gastronòmica espanyola un patrimoni que ha esdevingut, en les darreres dècades, un referent de pes. Cal dir que Catalunya, per la seva banda, hi ha tingut més a veure que tota la Meseta junta.
La intenció d’aquesta exposició és, òbviament, projectar una imatge d’Espanya –i de retruc també inevitablement de Catalunya– com un territori amb talent, creativitat i dinamisme. Diu Ferran Adrià que “cuinar és dissenyar plats”. La sofisticació de tècniques, teories, utensilis i costums, juntament amb la inspiració artística en el món gastronòmic, han donat lloc a peces que dansen entre el discurs antropològic i la instal·lació artística.
Aquí destaquen els noms de dos virtuosos: l’artista pluridisciplinari Antoni Miralda i el dissenyador conceptual Martí Guixé. Des del 1950 fins a l’actualitat, la mostra contempla les noves possibilitats productives que ens han fet puntals en l’àmbit internacional. La ciència, l’avantguarda, la tradició, i l’I+D+I es fusionen amb l’art, el disseny i la gastronomia per investigar l’àmbit de treball, el laboratori que és la cuina, l’arquitectura de la taula, l’espai on compartir funcionalitat i estètica i, finalment, la matèria primera, el menjar amb totes les seves peculiaritats (tradició i modernitat).
Juntament amb l’origen de la tapa, que es remunta al segle XIII i que és typical spanish, el que és realment impressionant és el desplegament objectual que fa de l’exhibició una autèntica floritura visual. Cuiners com ara Adrià, Arzak, Berasategui, Arola, els germans Roca, Carme Ruscalleda, Paco Roncero o José Andrés (difusor de la tapa als EUA) aporten saviesa i coneixements, i dissenyadors com per exemple ADN Design, Gerard Moliné, Lekué, Curro Claret, Emili Padrós o Rafael Marquina ideen objectes sorprenents i de gran utilitat per fer de la cuina un autèntic taller creatiu i per demostrar, davant de tot, que disseny és sinònim de progrés. Les Taz-ah d’Attua, amb musells d’animals dibuixats al cul de la tassa; els Eat with fingers de Kawamura, coberts per instal·lar els dits a manera de titelles, o el Vinculum, sistema d’identificació per a tetrabrick i llaunes pensat per a persones cegues, en són alguns dels exemples més singulars.
Cal destacar, finalment, que la mostra ha seleccionat un artista que des de l’Espai Eat Art de la Fundació Lluís Coromina de Banyoles s’ha potenciat en els darrers temps. Andreu Carulla, dissenyador tot-terreny que treballa per al prestigiós restaurant El Celler de Can Roca i que ha creat la màquina que escalfa els brioixos dels gelats al Rocambolesc, col·labora en aquesta Tapas amb dues peces. L’efecte Carulla és sorprenent: capaç de dissenyar tota mena d’andròmines, màquines i llums, l’artista banyolí arriba al seu punt fastuós amb el disseny de l’Slooter, un estri que permet reciclar qualsevol objecte i convertir-lo en tamboret, i amb el Plat de Pa, una vaixella única formada per plats d’alumini amb forma de llesca de pa de pagès, perfectes per assaborir tapes o aperitius que realcen la presència i el cromatisme de l’aliment. No es poden sucar amb tomàquet ni falta que fa. La nota negativa ha estat, en el darrer moment, la no inclusió –lluita d’apropiacions intel·lectuals– de dos excel·lents creatius també potenciats des de la fàbrica del Pla de l’Estany: els empordanesos Pere Gifre i Daniel Molina. Dos autors que han fet durant anys i gratuïtament I+D per a Ferran Adrià, però que han acabat aplicant i adaptant tots els seus dissenys d’escultures-plats en l’òpera gastronòmica El somni dels germans Roca i Mediapro. Amb tot, tapes i disseny de totes les formes i colors. Que vagin de gust!


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>


Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies