CLAVÉ ESPONTANI I PROFUND

daniel giralt-miracle

Amb motiu del centenari del naixement d’Antoni Clavé, la Fundació Vila Casas ha inaugurat a Can Framis de Barcelona una exposició sota la curadoría de Daniel Giralt-Miracle. L’antològica es podrà visitar fins al 14 de juliol. La Galeria Dolors Junyent i La Galeria Joan Gaspar també han preparat exposicions homenatge a l’artista.
Clavé és considerat un gran pintor del segle XX, així ho constaten moltes històries de l’art, la difusió que ha tingut arreu del món la seva trajectòria i obra, i el fet que puguem trobar creacions seves en museus europeus, americans i asiàtics, especialment japonesos, ja que en aquest país el seu treball sempre ha estat molt ben acollit. El seu talent i la llarga vida que va tenir van permetre una trajectòria molt productiva, no només en la quantitat d’obra que va fer, sinó també en la seva capacitat de desenvolupar-la en diferents vessants, ja que semblava que cap pràctica artística se li resistia, malgrat tenir també etapes vacil·lants i períodes d’inactivitat.
A Barcelona, en la seva joventut, va realitzar les primeres feines vinculades a la publicitat, en un marc cultural que es debatia entre el noucentisme i les avantguardes, que queda perfectament expressat en els cartells que va fer per als grans cinemes de Barcelona. A París, on es va exiliar a causa de la guerra, es va centrar inicialment en la il·lustració de llibres de bibliòfil, on posà de manifest el seu domini del dibuix i les tècniques artístiques, i més tard en la realització d’escenografies per a teatre, unes feines que compaginava amb el seu propi desenvolupament pictòric que realitzava al seu estudi de Montparnasse, quan feia una obra que s’identificà amb la d’aquells pintors postimpressionistes que a la seva manera modernitzaven els cànons de la pintura clàssica i adoptaven una paleta viva en els colors i definida en les seves formes, a la manera dels fauves i simbolistes, com ara Bonnard o Vuillard. Els temes de les obres que va fer aquells anys són convencionals. Estan directament relacionats amb el seu estudi, amb la seva família, amb el seu entorn immediat, perquè de fet aquesta no deixa de ser una pintura intimista, marcada per una melangia evident, que sense cap mena de dubtes reflecteix l’estat d’ànim d’un Clavé que acabava de deixar enrere una guerra civil, que havia passat per un camp de concentració i es trobava lluny de la seva família i el seu país, en un París amenaçat pel Tercer Reich.
En aquest context, però, a Montparnasse i als afores de París vivien molts artistes de la que es va denominar Escola de París, a la qual Clavé es va integrar. Figures tan destacades com ara Fenosa, Gargallo, González, Gris, etc., que estaven liderades per Pablo Picasso, que aleshores ja era una figura reconeguda i capdavantera de les noves maneres de fer art, i que va incidir fortament en la carrera de Clavé, des d’un dia del 1944 en què una visita de cortesia es va convertir en una sessió llarga en la qual Picasso va ensenyar a Clavé i els seus acompanyants (Rebull i Grau-Sala) l’obra que estava realitzant aleshores i els va explicar el moment creatiu de trencament dels esquemes figuratius en què es trobava, un dia en què “la pintura [de Clavé] canvià d’horitzó”, segons va explicar posteriorment el mateix artista català. Podem dir, doncs, que Picasso va exercir en ell una gran influència, tant en el conceptual com en l’estilístic, que li proporcionà una llibertat creativa que ja no s’aturaria.
A partir d’aquell moment, Clavé començà a treballar uns nous temes lligats a personatges, com per exemple el mateix Picasso (don Pablo), guerrers, reis, figures de baralla, imatges grotesques però de gran eficàcia descriptiva i una rica base pictòrica, i el 1965, quan definitivament decidí marxar de París per instal·lar-se a Sant Tropès amb el propòsit de dedicar-se exclusivament a la creació pictòrica, deixant de banda la il·lustració de llibres i el món de l’escenografia, on havia aconseguit un gran èxit, encara va fer un pas més enllà i optà per abandonar els referents figuratius i lliurar-se a l’abstracció i a l’experimentació dels recursos artístics.
El domini que tenia Clavé sobre els materials i les seves facultats plàstiques, més instintives que intel·lectuals, van obrir un camí a la seva pintura que el diferencià de tots els seus contemporanis. I és que, lluny de la joia de viure, lluny de qualsevol politització circumstancial, Clavé mostrava un vessant existencial, no tant per les coses que expressava, sinó per la manera d’expressar-les, en la línia de l’abstracció de l’action painting americà o de l’abstracció lírica francesa, que sempre, però, tenia un component personal misteriós, introspectiu, quasi dramàtic que responia al seu estat d’ànim.
I és que el mateix Clavé estava convençut que, davant d’una tela, qui mana no és l’artista, sinó el tema, i l’artista no pot fer res més que deixar-se endur, ser dúctil al que veu i al que sent i limitar-se a plasmar-ho. I les darreres sèries que va efectuar, Retorn al Japó i Vist a Nova York (que són sens dubte moments estel·lars d’un Clavé madur), no deixen de ser noves evidències d’aquesta manera de fer, perquè en aquestes Clavé, responent als estímuls que li van suposar les cultures nipona i nord-americana, va infondre aire fresc al seu art.


A la imatge, Antoni Calvé i la seva dona Madeleine al xinatown de Nova York, el 28 de novembre del 1972. Fotografies de Carles Fontserè.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>


Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies