“CHANCHO: LÍNIES, GRUIXOS I ESCLATS”

arnau puig

La trajectòria plàstica de Joaquim Chancho ens ve de lluny. A Belles Arts, d’antuvi ja va entendre que l’acció creadora plàstica és una manera d’identificar-se amb les pròpies realitzacions i exemplifica a l’ensems l’exteriorització de qui i com cadascú és, que consisteix a observar i, seriosament, penetrar en les línies gestuals involuntàries que hom traça a l’espai; l’acció creadora és també executiva d’aquells gestos que, dirigits, hom vol que segueixin una intenció i intensitat desitjades però que tanmateix s’ofereixin com a sorprenents. Però també és important adonar-se que tot plegat sorgeix, es presenta, sobresortint d’un fons plàstic tens de matèria que no deixa mai de condicionar el que s’hi manifesta o hi emergeix. Tot això implica gruixos i esclats que tanmateix depassen la línia espontània o la dirigida i, aleshores, queda clar que aquella efervescència personal que t’ha fet anar a l’escola d’art en realitat esdevé la plataforma d’uns exercicis espirituals: esclat o expansió per autoobservar-se.

D’aquí poden sorgir actituds diferents: sentir-se poeta de l’espai jugant amb  repeticions, canvis de ritme, establint paral·lelismes plàstics, sorprenents per contrast i per reiteració, però també per les tecnologies digitals, en les quals cadascú pot establir l’ordre intern de la seva mecànica –entengui’s aquelles espurnes que provoquen que el foc s’incendiï on hom vol i no on per inèrcia aniria– i establir assonàncies, dissonàncies o harmonies personals que converteixen aquells jocs i tacats lineals en inèdits i autòctons.

I és aquí on trobem l’obra de sempre de Chancho i, encara més, l’actual: una reflexió plàstica amb derivacions de dimensió poètica que afecta directament qui la sent com a pròpia. Per això era d’esperar que un bon dia, des de les coordenades benedictines del monestir de Montserrat, alguns dels seus membres sentissin les geometries de Chancho properes a la seva sensibilitat, atès que per aquells monjos forçosament han de tenir la dimensió del crit i la de la retenció, la serenor, domini i fermesa del que no pot alterar de cap manera el lliurament a una precisa causa transcendent. Els monjos encertaren en l’expressiva expansió i en el seu equilibri, atès que la geometria, si no és muda, és molt perillosa.

Chancho n’és conscient i per això ho concreta en ziga-zagues pictòriques (Joan Prats Galeria) o en aiguatintes i estampacions digitals (Galeria Eude, fins al 18 d’octubre del 2012), on amb retícules, els garbuixos inicials de tota barra establerta o l’esclat de les estrelles configura minimalismes impact.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>


Subscripció edició en paper

Rep la revista on tu vulguis, des de 50 €
6 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
6 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda de serveis
bonart revista bonart actualitat bonart gestora
a dalt