CENTRE CULTURAL DEL BORN

ramon casalé

Fa 42 anys que el Mercat del Born, situat al barri de la Ribera de Barcelona, va tancar les seves portes i es va traslladar a la Zona Franca. Ara de nou es tornen a obrir; però, en lloc de trobar-nos-hi un espai ple de vida i moviment on el comerç fluïa amb tota llibertat, hi trobem un espai de silenci i reflexió, on el passat esdevé el protagonista, un passat que serveix al públic barceloní per conèixer la seva ciutat. El Mercat del Born es va construir el 1871 per l’arquitecte Josep Fontserè i Mestre (1829-1897) i amb la intervenció de l’enginyer Josep M. Cornet i Mas. Va estar influenciat pels que s’estaven construint a França, dins de l’anomenada arquitectura del ferro i, a la vegada, va servir de referència a d’altres, com per exemple els de Sant Antoni (1882), la Concepció (1888) o  el Clot (1889).


La Barcelona del 1700. La Barcelona de finals del segle XVII i principis del XVIII era una ciutat pròspera, dinàmica, comercial i a la vegada seu de diverses institucions catalanes, entre aquestes la Diputació i el Consell de Cent, a més de, dins l’àmbit reial, el Virrei i l’Audiència. Va suportar diversos setges, a causa sobretot de les guerres dels Nou Anys (1691-1697) i la de Successió (1702-1715). Es té el concepte erroni que el conflicte bèl·lic va tenir lloc a l’entorn del 1714, però la realitat va ser molt diferent. Les exposicions que es duen a terme al Born Centre Cultural serveixen per conèixer el que van fer els barcelonins fa tres segles.


Antecedents històrics. És difícil entendre avui dia aquest tipus de conflictes internacionals, sobretot pel  tipus d’aliances entre els països, que en el cas de Catalunya es va polaritzar en els dos bàndols, encara que finalment la seva aposta per l’arxiduc Carles d’Àustria, pretendent a la corona austríaca, no va obtenir els fruits desitjats davant Felip V, nét de Lluís XIV de França. El 1705, l’arxiduc arriba a Barcelona, jura les lleis catalanes i és proclamat rei amb el nom de Carles III. Anys després se’n va de la ciutat i hi deixa la seva dona, Elisabet Cristina, com a responsable dels seus interessos, la qual també se n’anirà el 1713 amb la promesa que els anglesos i els holandesos ajudarien els catalans a mantenir el seu status contra el despotisme dels Borbons.


El Born Centre Cultural. Encara que el Mercat del Born estigués tancat, a finals dels 90 s’hi van fer fires i exposicions. En un primer moment hi havia diversos projectes per ocupar l’espai, cas de la Universitat Pompeu Fabra o una macrollibreria –FNAC-. Posteriorment es va pensar que  seria oportú traslladar-hi la Biblioteca Provincial, però l’any 2001, amb motiu de les obres de remodelació del mercat, s’hi va descobrir el jaciment i es va descartar aquesta possibilitat. Dos anys després es va decidir que fer-hi un centre cultural seria el més lògic. Han hagut de passar deu anys perquè el públic descobreixi aquest Born, que explica el passat a través del present. Coincidint amb l’inici dels actes del Tricentenari del 1714 –del qual són comissaris els periodistes Toni Soler i Miquel Calçada–, el passat 9 de setembre del 2013 es va inaugurar definitivament El Born Centre Cultural, el director del qual és l’advocat, escriptor i editor Quim Torra (Blanes, 1962). Procedeix de l’empresa privada, va residir dos anys a Suïssa i està al capdavant de l’editorial A Contra Vent, com a escriptor va obtenir l’any 2009 el premi Carles Rahola d’assaig. El comissari científic va ser l’historiador Albert Garcia Espuche. La inversió, després de dotze anys d’obres, ha estat de 90 milions d’euros. Durant el primer mes després de la seva obertura ja l’han visitat 200.000 persones.


Els espais d’El Born Centre Cultural. El Born es divideix en els següents espais: el jaciment, dues sales d’exposicions: una de permanent –sala Villarroel– i una altra de  temporal –sala Casanova–, la llibreria-botiga de la Cooperativa de Literatura Independent El Bestiari, l’espai gastronòmic Moritz i l’espai polivalent –ala Moragues–.


El jaciment. El jaciment es pot contemplar des de dalt, on hi ha diversos panells que expliquen la Barcelona del moment; hi ha una bona perspectiva, ja que es pot recórrer tot l’edifici sense cap tipus d’entrebanc. A la part de baix es poden trepitjar les ruïnes seguint un circuit marcat, mitjançant una visita guiada d’una hora de durada, en què s’explica qui ocupava aquestes cases i quins oficis tenien, a més de com estava dividit el barri, amb els seus carrers, els recs, les clavegueres o els pous. Aquest jaciment urbà està considerat el més important i el millor conservat d’Europa. Té una superfície de 8.000 metres quadrats. És un excel·lent exemple d’una part de la ciutat que, a més, serveix per adonar-se de les diferències entre els mateixos habitants, separats només pels carrers que configuren el barri de la Ribera, derruït per Felip V. En un mateix barri convivien diferents oficis, des dels pescadors i mestres d’aixa fins als adroguers i assaonadors. En aquell moment la ciutat tenia 35.000 habitants i hi havia 5.500 cases. Es guarden molts documents de l’època, ja que en morir el propietari de la casa deixava com a usufructuària la seva dona. Un any després passava a l’hereu i el notari en prenia nota. Per això hi ha tanta documentació i se sap el nom dels seus habitants.


La sala Villarroel. En aquesta sala d’exposicions permanent hi ha la mostra Barcelona 1700. De les pedres a les persones. S’hi ha volgut plasmar com era la Barcelona del període 1691-1714. S’hi combinen objectes personals –joguines, fitxes de joc com ara daus– emprats pels ciutadans civils amb diversos audiovisuals, diorames i maquetes. És molt interessant veure la gran quantitat de ceràmica que s’hi exhibeix, potser n’hi ha massa, però el que es pretén és que el públic observi que cadascun dels plats porta el nom dels seus propietaris.


La sala Casanova. L’exposició temporal Fins a aconseguir-ho. El Setge del 1714 té com a objectiu ensenyar els últims moments de la ciutat fins a la rendició davant les tropes borbòniques. S’hi  mostren audiovisuals, vestuari, objectes militars, mapes, llibres, armes i quadres de diferents personatges.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>


Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies