ART: REFUGI, IL·LUSTRACIÓ I FUTILITAT?

ricard planas camps

Amb quina rapidesa desapareixen totes les coses! En l’univers, els mateixos cossos. I en el temps, el seu record. De quina manera són les coses sensibles i, sobretot, les que ens sedueixen pel plaer o ens espanten pel dolor o bé les que ens fan cridar per vanitat!  Meditacions. Marc Aureli


L’art, l’art de col·leccionar, l’art d’acumular, l’art de transmetre, l’art de testimoniar a través de les creacions o de les experiències dels altres o de les pròpies. L’art i els artistes, l’art i els col·leccionistes, l’art i els mecenes. La història de l’art és també la història de les persones, entitats o institucions que han fet i fan possible la permanència d’un moment del temps, sovint a través dels seus objectes. Arquelogia de la memòria del passat i del present. Hem passat del mecenatges dels grans reis egipcis, als emperadors romans, a l’Església, a l’aristocràcia, a la burgesia, passant per l’Estat protector hereu de la revolució francesa i la il·lustració. Però, com diu el mateix emperador Marc Aureli, les coses desapareixen amb tanta rapidesa que no tenim temps ni de capir-ho. Objectes que transmeten i que són actualment rol del capitalisme, futilitat mercantil però alhora transmissió fins i tot de coneixement. La tensió eterna entre retenir la memòria, el record, el llegat… i la rapidesa fugissera de la quotidianitat que s’esmuny com un plugim és intrínseca i recurrent, com alguns cops el seu negoci, el negoci de la vanitat.
Parlar de col·leccions i de col·leccionistes, un terme fins i tot qüestionat, és repensar i pensar en tot això i encara més. En un país, Catalunya, que vol ser normal i al qual li costa saber dades, perquè les coses de l’art i la cultura sempre passen sovint per la porta del darrere, parlar de filàntrops o filantropia per vocació o per interès –de tota mena– és parlar d’un panorama actual amb clarobscurs. Quan tenim més fundacions privades de prohoms de valor afegit que mai, les fundacions de les caixes d’estalvis han deixat un buit clau que serà difícil d’omplir amb la mateixa energia –una de les grans herències de la crisi econòmica–. Moltes s’han reconvertit però a mínims. A més, la manca d’una llei de mecenatge i patrocini potent i unes deduccions fiscals gens equiparables amb els estàndards d’Europa alenteixen la normalització d’un sector artisticocultural sempre dèbil en estructures, al qual li vindria com l’anell al dit disposar d’un VEGAP o un SGAE català per recaptar i distribuir els drets d’autor entre els creadors d’aquest territori. Un sector artisticocultural, cal no oblidar-ho, cabdal en la construcció i la difusió de marques de països, com ho són ara també els paisatges, o els paisatges com a patrimoni. Què seria Catalunya o la cultura de parla catalana sense Gaudí, Miró, Dalí, Picasso, Tàpies o, ara, Plensa i Barceló? O què seria Catalunya sense els més de 140 paisatges identificats –Observatori del Paisatge de Catalunya– o sense marques com ara la Costa Brava o Barcelona? Menys, molt menys, sens dubte.
I mentre tot aquest debat es construeix i reconstrueix incessantment, els indicadors artisticoculturals serveixen cada cop més per prendre consciència de la rellevància estratègica de l’art i la cultura en les nostres societats de serveis que anhelen tornar a ser industrials. Una dada, el mercat de l’art mundial mou més diners que mai: 43.000 milions d’euros anuals. La crisi ha generat una escapada del capital cap a les inversions anomenades passion investments, una alternativa de béns tangibles en què l’art té un 25% de quota. I la paradoxa és que la volatilitat dels mercats, de l’especulació pura i dura, encara concep l’art com a refugi. Refugi de llops que generen que el refugi esdevingui un lloc més preuat, kafkià i comprensible alhora, però al capdavall efímer i fútil com tot en l’univers.


A la imatge, “Nautes”, escultura de Lluís Vila. (Foto Pere Duran).


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>


Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies