28 juliol 2012
Opinió Barcelona

Una arrel intuïda del cubisme picassià

arnau puig

Diuen que “el galgo lo es de casta”. És possible que en els elements més mínims de tota realitat s’hi emplacin els que després, més tard, es desenvoluparan en plenitud. El cubisme és quelcom que tots els manuals d’art contemporani emplacen en l’any 1909 i que ho assenyalin a través de Picasso i de Braque en una trifulga de difícil decisió sobre la primacia del capdavanter. El que ara aporto per a aquesta reflexió, desencadenada per l’exposició al Museu Picasso de Barcelona sobre Economia: Picasso, és que s’hi mostra una carta autògrafa de Pablo Ruiz Picasso, datada el 3 de novembre del 1897, que, des de Madrid, escriu al seu amic Bas, de Barcelona.

El jove artista, que només té setze anys i que per progressar s’inscriu a l’escola de  Madrid, respecte del que veu al Prado i del que li diuen a classe, fa unes observacions més o menys iròniques o negatives que, després, en positiu, desenvoluparà com a cubisme durant la resta de la seva més intensa producció plàstica innovadora. Els professors de l’escola madrilenya es mouen –remarca al seu amic– entre un Velázquez pintor i un Miquel Àngel escultor; color i estructura, en síntesi. Que és el que Picasso farà en un futur: un tacat que sempre construeixi.

L’altra observació la refereix al professor de Dibujo antiguo y ropajes, Moreno Carbonero, que li diu que “ha de dibuixar amb línies rectes… perquè el que cal és l’encaix”, que el jove Picasso comenta despectivament: “Així el que hom ha de fer és una caixa per embalar la figura.” Palau Fabre, que ja s’havia fixat en aquestes coses, recorda que quan el jove d’onze o dotze anys era a l’Escola de la Corunya, a la classe del seu pare, Don José, professor de dibujo de adorno, hi va fer uns estudis de perfil de cara en què un era estrictament encaixat entre línies estructurants geomètriques, mentre que l’altre es desenvolupava a la manera natural. Picasso, criticant-t’ho tot plegat, diu que potser més li caldria anar a Munic a estudiar, perquè allà la pràctica de l’art es desenvolupa en termes teòrics “sense obcecacions de cap mena” (recordem que a la capital bàvara s’hi practicà un impressionisme que acabà en expressionisme).

En les observacions jovenívoles d’aquesta carta hi ha el que el creador farà després: abolir tot efecte que no sigui pictòric, construir les formes segons un concepte sense trampa òptica, estructurar les percepcions en relació amb els plans més efectivament expressius. Les bases i les realitzacions del futur cubisme.

A la imatge, Museu Picasso, Barcelona. (Foto Domingo Venero)

 

Etiquetes: ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies