21 desembre 2017
Opinió Madrid

Torre dels Panorames: Veure Delacroix

luis antonio de villena

Per molts, el francès Eugène Delacroix (1798-1863) és el pare abassegador de la pintura moderna, encara que tingués en el fons traços de la seva formació en part acadèmica, al taller de Pedra Narcisse Guérin. És clar que l’ús abrasador dels colors (gairebé un fauve de vegades) i els temes el tornen un romàntic absolut i iniciador del simbolisme. S’entendria Moreau sense ell? Delacroix, que, orfe des del 1814, viu a casa de la seva germana gran Henriette, em va venir de nou al cap recorrent el Museu Thyssen, on hi ha un estrany quadre seu, Lluís d’Orléans descobrint la seva amant (1826), que durant molt de temps gairebé es va ignorar en no poder-li donar nom. La tela històrica –té lloc en el Renaixement– pot ser una llegenda veritable o provenir de Les dames galants de Brantôme… El príncep aixeca un llençol que mostra la seva amant nua, però ella es tapa la cara amb la part superior com per descuit. Sabem que l’amic a qui mostra la dona nua és en realitat el seu marit, que no reconeix el seu cos en no veure-li la cara, per aparent casualitat. Per algun coneixedor, el quadre tenia a veure amb el mateix Delacroix, que va néixer –últim fill d’aquest matrimoni– després que al seu pare, relacionat amb la Revolució, l’haguessin declarat impotent. El quadre és, sens dubte, atractiu i peculiar, encara que no hi veiem l’orientalista de les Dones d’Alger (va viatjar personalment al nord d’Àfrica, on ja s’expandia el poder francès), ni de bon tros l’autor d’aquells quadres grans, sumptuosos o voluptuosos, on s’observa tota la grandesa del mestre: Des de l’inaugural La barca de Dant (1822), en la qual va també Virgili, l’espectacular La mort de Sardanàpal (1827) –per bastants la seva obra mestra– o el quadre que s’ha tornat icònic –igual que La marsellesa– de la República: La Llibertat guiant el poble, en el qual la dona, amb els pits nus, per sobre de morts o caiguts, porta a la mà la bandera tricolor.

Amic de literats i d’altres pintors (va tractar molt Baudelaire, per exemple), potser Delacroix és un pintor literari que mai oblida la pintura mateixa, si bé (en general) la seva obra anterior al 1840 sigui la més notable. Va morir als 65 anys quan feia temps que havia pintat el millor de la seva obra, incloent retrats i sobretot un autoretrat esplèndid… Potser com tot romàntic –i Delacroix va conèixer amb certesa el color de la passió– va pensar que la vida i la joventut tendeixen a ser semblants. La seva empremta és visible en molts autors moderns. Ell va aprendre de Velázquez i veiem (no cal saber-ho) que va ser una altra de les assegurances favorites de Salvador Dalí. Convé no oblidar l’excel·lència.

A la imatge, Eugène Delacroix.  Lluís d’Orléans descobrint la seva amant (detall). Museu Thyssen-Bornemisza.

Etiquetes: ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies