9 març 2017
Opinió Barcelona

Dada Siegt!: Ter i les Kardashian

david g. torres

Mai se m’hauria ocorregut relacionar el cul de les Kardashian amb Le Corbusier. Segurament perquè mai he estat gaire al cas de les Kardashian i se m’escapen bastant. Tampoc sóc un gran coneixedor de Le Corbusier, ni molt menys. Però, vaja, en moltes ocasions he relacionat aspectes de l’art i la cultura amb elements més populars que podrien ser comparables a les Kardashian (recordo en una ocasió haver citat en una crítica un diàleg de la sèrie La que se avecina). Tot i que l’operació de relacionar cultura popular amb art o alta cultura no té res de nou (vaja, quina era, si no, l’estratègia de l’art pop?), fer-ho m’ha valgut no pas poques recriminacions de frívol. I de fet el sistema de l’art sembla sempre alerta als símptomes de frivolitat o tendència a la banalitat, com si sempre haguéssim de portar sota el braç un llibre de Derrida i Foucault a la punta de la llengua; el que en realitat sempre m’ha semblat un símptoma de debilitat. O d’aquesta característica rereguarda en la qual s’ha instal·lat l’art contemporani de la qual ja he parlat citant el meu amic Eduardo Pérez Soler. O fins i tot com una manera de quedar en lloc segur en un sistema classista i elitista econòmicament: la frivolitat i la banalitat podria barrejar-nos amb la xusma que veu a la televisió sèries infames o que s’enlluerna amb youtubers.

Ter és la youtuber que en un dels seus vídeos relaciona el cul de Kim Kardashian amb Le Corbusier. Segons ella, les dimensions d’aquest cul com a nou paradigma exigeixen la revisió del sistema modular del pare de l’arquitectura moderna. Ter segueix els cànons característics dels youtubers: una mica de postureig, un ritme sincopat, amb talls en l’edició, picades d’ullet als espectadors, un aire Losser i girs encertats (dir que als antics egipcis la representació d’objectes i individus se’ls “feia bola” és hilarant).

He parlat d’ella en diverses ocasions, bàsicament en alguna classe de màster i de grau, sempre amb certa inseguretat, com si estigués anant massa lluny en això del populisme, la frivolitat i la banalitat com a estratègies (radicals d’oposició a un sistema autoprotegit). Ho justifico sempre prenent com a base el fet que Ter posa en joc no només la frivolitat sinó el relat, i en concret una forma de relat que recull d’aquí i d’allà com un collage; és a dir, que em serveix per embastar una idea de comissariat i autoria. I està bé, i és divertit…

Recentment, en un programa de RAC1 parlaven del fenomen youtuber amb certa displicència fins que, mirant els números d’un d’ells, un tertulià va preguntar: “Però a tu quan t’han atès 20 milions de persones?”. No sé quanta gent llegirà aquest article, ni quants alumnes m’han sentit parlar de Ter però, mentre escric, el vídeo de les Kardashian i Le Corbusier l’han vist 157.490 persones. Crec que, si no et consideres posseïdor de cap superioritat intel·lectual davant la resta de la gent, que de fet creus que ets també gent, llavors, parlant del cul de la Kardashian, la mida importa.

A la imatge, Ter, Le Corbusier i el cul de la Kardashian.

Etiquetes: ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies