25 febrer 2017
Reportatges Barcelona

Temps de fires i nova fira a Barcelona, a la tardor del 2018

aina mercader

El primer trimestre de l’any és època de fires. Del 22 al 26 de febrer a Madrid toca Arco, Art Madrid, Drawing Room i JustMad. A Barcelona, de l’1 al 5 de març se celebra FAMA, la Fira d’Art Modern i Antic. La capital catalana és també durant l’any el territori d’Arts Libris, del 21 al 23 d’abril; Loop, del 25 al 27 de maig, i, del 28 de setembre a l’1 d’octubre, Swab, que valora la possibilitat de conquerir el mercat asiàtic. De fet, el temps de fires no s’acaba mai. Per exemple: al gener, SetUp a Bolonya; al març, Drawing Now París, The Armory Show Nova York; a l’abril, Art Brussels; al maig, GranPalazzo de Roma, Xangai, Photo London; al juny, Basilea; al juliol, Arte Santander; al setembre, Istanbul, Estampa; al novembre, París Photo, St-Art Estrasburg, i, al desembre, Untiled i Context Art Miami. No hi són totes, ni molts menys, es tracta només d’un tastet d’algunes de les cites que hi ha marcades al calendari.

La necessitat d’anar a fires. Els galeristes amb els quals hem parlat reconeixen la importància de ser presents en diverses cites internacionals. “Entenc la participació en fires –diu Rocío Santa Cruz, directora de la galeria homònima– com quelcom necessari per fer vendes, contactes i buscar possibilitats d’exposicions per als meus artistes.” De fet, enguany té previst anar a Arco, per primera vegada amb el nou projecte de galeria que ha obert a la capital catalana, i exposar a l’Untitled de Miami, debutar a Photo London i continuar com a única representació de l’Estat espanyol a París Photo. La galeria Miguel Marcos és una de les veteranes d’Arco. El seu director subratlla que “el principal objectiu d’una fira ha de ser vendre, a més de fer contactes”. I afirma que “una galeria, a l’Estat espanyol, si vol tenir visibilitat, ha d’anar a Arco”. A més, s’estrena enguany a Xangai. Àlex Nogueras, de NoguerasBlanchard, recorda que van a Arco des del 2005, primer al projecte de comissariat i, posteriorment, al programa general. “Al principi hi vam anar més per prestigi que per recuperar la inversió, però ara s’ha tornat una fira important per vendes i cada vegada afinem més quan hi anem”, afirma el galerista, que enguany també serà a Roma – Gran Palazzo i Basilea. Per Tomeu Simonet, des d’Addaya, a Alaró, anar a fires és gairebé imprescindible: “Serveix per contactar amb gent que no pot venir a Mallorca, et dóna visibilitat i t’ajuda a trobar artistes per al programa de residències que impulsa la galeria”. L’any passat va participar en la primera edició del Drawing Room i enguany debuta al SetUp de Bolonya.

La importància de ser selectiu. Paral·lelament, però, molts companys es queixen dels alts costos que suposa assistir a aquestes cites i són cada vegada més cautelosos. “Anar a fires suposa un gran esforç i risc”, reconeix Ramon Sicart, de la galeria Sicart de Vilafranca del Penedès, que enguany té previst assistir, com ja és habitual, a la cita Swab, al Drawing Now París i, per primera vegada, amb el flamant segell Sic\art Edicions, a Arts Libris d’Arco i Barcelona. “Abans –rememora– anava a una desena de fires anuals, en part gràcies al sistema d’ajudes de la Generalitat que hi havia per a projecció internacional”. Qui va ser soci fundador de Drawing Room, d’on va marxar just després de celebrar la primera edició, al·lega que “ara hi ha molta incertesa a Europa per saber com reacciona el mercat”. En aquesta mateixa línia s’expressa Joan Anton Maragall, de la Sala Parés i la galeria Trama, que enguany ha decidit no anar a Madrid, però en canvi exposar a Londres i Estrasburg. “El model de fira –assegura– és vigent, però les fires europees estan vivint moments baixos. En aquest context no volem anar a fires sense el convenciment de tenir resultats positius. En el passat vam anar a moltes, ara toca un moment de reflexió.” Carlos Duran, de Senda, que enguany exposa a Arco, Brussel·les, Istanbul, Nova York i, és clar, a Loop, la cita de la qual Duran és codirector, reconeix que “estem reduint la participació en fires. Havíem arribat a anar a una dotzena de llocs. Ara estem apostant per treballar més des del nou espai de la galeria”. Per la seva banda, Pilar Dolz, de Cànem, a Castelló, explica: “He anat a Arco una vintena d’anys, però econòmicament els darrers temps ja no em compensava.” La galerista, que va engegar Cànem fa 42 anys, recorda que “hi havia temporades que feia sis pavellons, però cada vegada em costa més”. Tot i això, enguany va a la Fira de Santander, a Estampa i a Arts Libris de Barcelona. El galerista Fidel Balaguer argumenta: “Per un tema d’estratègia i de pressupost he deixat d’anar a fires, i encara no sé si enguany participaré a Swab.” Tot i que reconeix que “el mercat és a les fires i que, si no hi vas, no hi tens accés”. Balaguer va exposar dos anys a Art Madrid i com a anècdota conta: “Vaig vendre obres a catalans que no anaven a comprar a la galeria de Barcelona, sinó a les fires de Madrid. El mínim mercat que hi ha a l’Estat espanyol és a Madrid.”

Una nova fira a la capital catalana? Proliferen les fires arreu, però els galeristes asseguren que costa trobar mercat, l’anhelat comprador. És per aquest motiu que molts no consideren que Barcelona necessiti una altra fira. Nogueras defensa que “tenir una nova fira no és un objectiu prioritari, tal com es va assenyalar al pla integral de les arts visuals, consensuat amb el sector”. I hi afegeix: “No veig que pugui tenir un futur viable. En canvi, el Gallery Weekend valora i promou els espais de les galeries.” Maragall és del mateix parer: “Barcelona no necessita una nova fira. Fer ara una fira aquí amb un nivell bo és impossible. Per fer-ho cal tenir clar l’existència d’un mercat local que actualment no hi és. No ens podem permetre un fracàs. En canvi –continua– es pot potenciar el mercat amb accions com ara el Gallery Weekend, que estimula les vendes i porta públic a les galeries.” En aquesta mateixa línia s’expressa Marcos: “Seria un error pretendre fer una fira d’art contemporani a Barcelona i encara més provar d’imitar la proposta d’Arco. A quins interessos serveix això? Una fira és un gran negoci per a qui l’organitza. No hi ha espai per a dues grans fires a l’Estat espanyol. A més, a Barcelona ja hi ha Swab. El que s’ha de promoure –hi afegeix– és una política de compres, de suport al sector creatiu. Si precisament el que sobren són fires arreu del món!” I acaba: “Si ja és complicat vendre a Madrid, a Barcelona és inviable perquè no hi ha mercat.” En aquest sentit, Balaguer es lamenta: “Si fóssim un país normal, hi hauria una política de compres, però com que no ho som…”. I Simonet també aposta per promoure les adquisicions: “Si no s’augmenta la compra i la inversió, pública i privada, no crec que tengui sentit crear fires noves.” Sicart, per la seva banda, argüeix: “Una política d’adquisicions toca molts pals, com ara patrimonialitzar l’art contemporani i donar vida a artistes i galeries del territori.”

D’altres aposten per donar suport als pavellons que anualment se celebren a la capital catalana. Sicart ho té clar: “La fira de Barcelona d’art contemporani és Swab, el problema és que no té prou suport institucional, com sí que se subvencionen altres fires de la ciutat. El que cal és consolidar Swab. Una altra cosa és si han de sumar esforços, per exemple, amb el Gallery Weekend i Arts Libris.” Balaguer defensa que “ja hi ha una fira d’art contemporani: Swab. No es va fer una fira generalista en el moment en què s’havia de fer i ara ja no es pot fer perquè no hi ha mercat”.

Santa Cruz, com a galerista i impulsora d’Arts Libris, declara: “Barcelona s’està posicionant en l’organització de fires i festivals propis i especialitzats (Arts Libris, Loop, Swab, entre d’altres), això és específic d’aquesta ciutat i se’ns coneix per això. S’ha d’apostar per aquestes especificitats, sense copiar models.” I hi afegeix: “El govern ha d’apostar per això, i ajudar les que ja hi són, tot i que, per exemple Arts Libris –lamenta–, rep molt poques ajudes en comparació amb altres iniciatives de la ciutat.” Malgrat tot, Arts Libris celebra la vuitena edició a l’Arts Santa Mònica, amb una vuitantena d’editors, i la segona a Arco, com a satèl·lit de la proposta catalana, amb la presència d’una vintena d’editors. Fruit d’aquesta col·laboració, es planteja portar Arts Libris com a satèl·lit a altres pavellons.

Per la seva banda, Duran, galerista i codirector de la fira dedicada al videoart Loop, que enguany celebra la dissetena edició, comenta: “A Barcelona ja hi ha una gran fira, que és Loop, i qualsevol projecte que tingui ambició de qualitat serà, és clar, benvingut. Des de les institucions s’ha de treballar per promocionar l’art local i donar suport a les galeries que són les que participen en l’exportació anant a les grans fires.” Des de la galeria 3 Punts, Eduard Duran diu que “Barcelona ha de tenir una gran fira, però dubto que això succeeixi. Som una metròpoli actuant com si fóssim província. S’haurien d’ajuntar tots els esforços de les fires que ja es fan aquí per fer-ne una de gran”. El galerista, que participa a Art Madrid, Swab, Context Art Miami, entre d’altres, matisa: “Juguem al fet que Barcelona és la capital del Mediterrani. No crec que una gran fira aquí suposés deixar d’anar a Madrid.”

Enmig dels comentaris que anuncien la possibilitat d’una nova fira, Joaquín Díez-Cascón, impulsor de Swab, assegura que “cada any, quan Arco s’acosta, s’escolta el mateix rum-rum. Jo no soc ningú per dir si Barcelona necessita una nova fira. Des de Swab intentem que any rere any sigui millor. Hi ha un mercat a Barcelona i cada vegada hi ha més públic”. Els organitzadors es plantegen fer el salt a l’Àsia el 2018: “No hi volem fer una còpia del Swab que es fa aquí, estem valorant la possibilitat de promoure l’intercanvi entre ciutats, artistes i galeries d’aquí i d’allà.” I conclou: “D’una manera o altra, hem tingut suport de les institucions; però, coincidint amb la desena edició, sembla que enguany la col·laboració de la Generalitat i l’Ajuntament serà més gran. Això es traduirà en més activitats arreu de la ciutat”.

Per la seva banda, Macarena Masip, directora de FAMA, que en la tercera edició tindrà plena ocupació amb una trentena d’expositors, destaca: “Si es planteja una nova fira que abasti diversos estils i èpoques i que toqui el nostre sector, miraríem de col·laborar-hi. Seria una manera de tenir més repercussió internacional per a la ciutat i no estar a l’ombra de les fires de Madrid.”

De la mateixa manera, Dolz remata des de Castelló: “No tot ha de passar per Madrid, s’ha de descentralitzar. Així que, si hi hagués una nova fira a Barcelona i m’admeteren, jo hi aniria amb molt de gust.”

Nova fira a Barcelona a la tardor del 2018. Per acabar hem de dir que continua endavant el projecte del Gremi de Galeries d’Art de Catalunya. El seu actual president, Gabriel Pinós, ja va anunciar en el seu dia que, “si Madrid té una gran fira, Barcelona no ha de ser menys, per tradició i per potencial artístic a tots els nivells”. Segons les nostres informacions, s’avança en aquesta direcció i, fins i tot, en un principi es preveu celebrar la nova gran fira de Barcelona la tardor del 2018. El Gremi de Galeries, des del primer dia, ha mostrat un tarannà  integrador i desitja que s’incorprin al projecte totes les fires que se celebren actualment a Barcelona, encara que respecta les decisions que cadascuna prengui en aquest sentit.

A la imatge, Arts Libris 2016 a l’Arts Santa Mònica de Barcelona.

Etiquetes: · · · · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies