6 maig 2013
Exposicions Barcelona

Tàpies, de cara a la Fundació Tàpies

mercè alsina

Amb una certa gosadia, Valentín Roma explora Tàpies des d’altres perspectives que les fixades per la historiografia. Parteix, amb la complicitat de Laurence Rassel, d’una experiència de Tàpies sense afecció, la qual cosa els allibera dels clixés i de la idea d’un Tàpies institucionalitzat. Això els permet mirar-lo de cara i cairell, i descobrir-nos un Tàpies nou que, no obstant això, sempre ha existit.

Si bé les primeres exposicions de la fundació aproximaven artistes coetanis a Antoni Tàpies, com ara Jannis Kounellis, Louise Bourgeois o Krzysztof Wodickco, aquesta proposta situa Tàpies en relació amb artistes d’altres generacions i estableix lectures horitzontals.  

Roma proposa tres narracions. En la primera, Enfront de Tàpies, tracta de posar en crisi la interpretació que fins ara se n’havia fet, com l’exegesi tapiana, de la qual, a través de Dan Graham, León Ferrari i el mateix Tàpies, el comissari revela tocs irreverents, o les possibilitats del mur en explorar la categoria amb els treballs de Brassaï, Helen Levitt, Joan Colom, Gordon Matta-Clark i  Richard Long.

A la segona narració, Des de Tàpies, el comissari construeix una proposta en la qual convida sis artistes a interpel·lar Tàpies. Una aproximació a les influències que exerceix, des del vague remor en el treball d’Usue Arrieta i Vicente Vázquez fins a l’efecte que provoca en la contestació que en fa Pep Agut a través del seu treball. S’agraeix la capacitat de situar produccions artístiques de diferents escales en un discurs sense complexos, que tant de bo s’atrevissin a fer altres centres d’art i museus. 

La tercera narració enfronta Tàpies amb Tàpies i ens ofereix nous elements per a l’anàlisi a partir de la correspondència amb autors com ara Martin Heidegger, André Malraux o Marcel Duchamp.

Tot i que l’exposició és només una de les múltiples aproximacions a Tàpies, i que podríem resseguir Tàpies en la majoria d’artistes des de la seva generació fins avui, aquesta és una lectura refrescant i eficaç. Una exposició de com Tàpies s’ha vist, s’ha fet servir i s’ha tingut present des de fora del sistema. Un Tàpies contradictori; dubitatiu, de vegades; exploratiu; txaman; humà, en definitiva. Aquest és el Tàpies que comencem a retrobar a Contra Tàpies, precisament. Potser mancava en aquests moments de qüestionament de valors democràtics fonamentals per al nostre país, com ara el dret a decidir, el perfil de compromís polític que Tàpies havia manifestat per les llibertats i pels drets del seu poble. 

La mostra es pot visitar a la Fundació Antoni Tàpies fins al 9 de juny del 2013.

A la imatge, Pier Paolo Pasolini. Fotograma del film “Salò o le 120 giornate di Sodoma”, 1975. © Pier Paolo Pasolini, 2013.

 

 

Etiquetes: ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies