BONART_1280x150

Opinió

Sitges 2014: Món, dimoni i carn

Sitges 2014: Món, dimoni i carn
El festival de cinema de Sitges compleix els seus 47 anys amb una fantàstica salut de ferro. Mentre que la fi del món sembla imminent i l’apocalipsi Zombi-Ebola apareix en els titulars de tots els noticiaris, Sitges somia futurs tèrbols que malgrat que les sequeres i les inundacions degudes a l’escalfament global segueixen donant històries humanes, tragèdies clàssiques salpebrades amb notes romàntiques: westerns amb vaquers posthistòrics, pel·lícules de tesi que qüestionen el rumb de la civilització actual. Al voltant del mateix contingut cinematogràfic Sitges esdevé de nou Brigadoon, aquella ciutat fantasmagòrica que apareix cada any entre les boires de les terres altes escoceses. El de Sitges és un festival de festivals, una matrioixca o nina russa que amaga dins seu rèpliques del festival mateix. A més les activitats paral·leles convoquen ja no els afeccionats sinó també, i sobretot, els professionals i els industrials d’aquest sector importantíssim que és l’audiovisual. Com mai el poble de Sitges s’ha bolcat en mostres i decoracions com les dels aparadors i a més s’hi han sumat les exposicions temàtiques com els indomables de la Saga REC a casa Bacardí, amb còctels especials, i les de dibuix i gravat al saló blau del palau Maricel. La confluència de tots aquests factors situa el festival de Sitges en el punt de mira dels mitjans que elogien la direcció del festival en mans d’Àngel Sala i el moment dolç, abans d’un cataclisme d’incerteses. L’edifici Miramar va convocar el dissabte passat l’esbojarrada passejada dels Zombies i el dilluns va reunir els jurats del carnet jove que celebren els seus 10 anys d’història, un acostament amb èxit vers el públic natural del festival internacional de cinema fantàstic de Catalunya, els dels joves. Aquest jurat jove s’allotja a l’hotel Medium Sitges Park, un dels col·laboradors que fan possible junt els patrocinadors aquest somni que té la seu oficial al Melià, formiguer, piràmide i panteó del Sitges film festival. GasNatural Fenosa aposta per la sinergia, un patronatge de curts metratges i també una estratègia comercial que es posa de costat del consumidor eficient o el que és el mateix de l’estalviador d’energia. Els estands de l’esplanada del Melià no desperten però masses passions, de moment. L’estand de Movistar només ha estat en marxa el cap de setmana i el de la FNAC funciona a mitja jornada, gangues de la crisi?, conseqüències de les retallades?, eficiència energètica! El port d’Aiguadolç ha pujat enguany al carro de la promoció, natural per la seva situació estratègica i de veïnatge. Altre patrocinador que ha pujat a la bau estel·lar d’aquests fantàstic festival és bodegues Torres que ha muntat la sala VIP on actors, actrius, directors i productors, starlets i arribistes de tot pelatge es troben abans d’entrar a la sala d’exhibició, l’auditori on les màquines de projectar treuen fum en l'incessant tràfec d’espectadors hàbits de sensacions corprenedores. Les Maries, els trofeus propis del festival sitgetà, esperen dins les vitrines el veredicte sempre complicat del jurat. La màquina del temps és també un altre dels guardons honorífics amb els quals el festival premia les carreres d’aquest món ple de dimonis i carn, a més de la sang i el fetge consubstancials al gènere de terror i fantasia. La lluita entre el bé i el mal no pot deturar-se i la set de justícia mai no descansa. Sitges, malgrat els talls i les caigudes, es manté i inclús se supera, facin les seves apostes, “rien ne va plus”.
thumbnail_Centre Pere Planas nou 2021GC_Banner_TotArreu_Bonart_180x180

Et poden
Interessar
...

Banner-Consuelo-Kanaga-1280x150px_v1-cat-1