7 febrer 2012
Notícies Barcelona

Setze personalitats del món de l’art opinen sobre Tàpies i la seva obra

bonart

Tàpies va fer 80 anys el 2003. La revista bonart va publicar un número especial. Va incloure la opinió de setze personatges relacionats amb el món de les arts. Parlaven de l’artista i de la seva obra. Alguns, ara, ja ens han deixat; altres segueixen al peu del canó. Es interessant coneixer el que opinaven ara fa vuit anys de l’artista català que va morir el 6 de febrer del 2012:

Jorge Semprún. escriptor. “El veig com un germà bessò. Vàrem néixer el mateix any i el mateix mes i de ben poc quasi el mateix dia. Quan llegeixo les seves memòries em serveix alhora per recordar esdeveniments que vaig viure. Comparo els seus records i els meus per trobar les complicitats. A més, el seu art és revolucionari i fora de les normes oficials. Quadres que mantenen el seu  valor pictòric”.

Félix Riera. gestor cultural: “Tàpies és una presència recurrent en l’art Català i ha fet una contribució en l’àmbit internacional. Per parlar de Tàpies parlaré en boca d’un altre filòsof que va dir que “una obra d’art es coneix quan hi ha un enigme clar”. Així es podria definir l’obra d’Antoni Tàpies”

Carmen Alborch. exministra de cultura: “Encara recordo quan va fer la seva exposició a l’IVAM de València. Murs que cridaven contra moltes coses. Em va impressionar. Sens dubte, l’aportació d’aquest home a la història del nostre art és cabdal”.

Daniel Giralt- Miracle. crític d’art: “És un home ultralocal. Recordo quan venia a l’impremta de casa per fer els seus catàlegs, amb una tipogràfica molt característica i que l’ha acompanyat sempre. Una estimació que sempre ha tingut pels llibres i pel paper. Per a mi, Tàpies és també el rerefons pel qual vaig descobrir l’art. Un home compromès amb les iniciatives d’acció civil”.

Pere Portabella. director de cinema: “Amb una sola paraula no em veuria amb cord de definir-lo. Els inicis de la seva obra van ser molt importants per a mi, perquè a través d’ell s’intuïa que es podia avançar per camins desconeguts. Aquest és el que va generar Antoni Tàpies. Avançar cap a un materialisme fonamentat en el coneixement i en la seva coneixença”.

Dolors Junyent. galerista: “En Tàpies és tan quotidià que no ens donem compte de la seva grandesa. El primer cop que vaig veure obra seva, encara ara em succeeix, les cames em varen tremolar i apretava tant els peus a terra que se’m va fer un nus a l’estòmac. És una obra que em sobrepassa físicament”.

Eugeni Prieto. gestor cultural: “Després d’estar els darrers cinquanta anys en la primera línea  artística mundial es impossible afegir alguna cosa nova a tot el que s’ha escrit o s’ha dit sobre Tàpies com a pintor, escritor o, perquè no?, filòsof. En tot cas, envejar la vitalitat creativa en què arriba als seus primers 80 anys (un entranyable militant del PSUC va titular així les seves memòries) i l’agraïment pels intensos moments que he passat contemplant la seva obra”.

Joan Guitart. Membre del Patronat del MNAC: “Abans que res, vull dir que com a Conseller de Cultura vaig ser partícep de la creació de la Fundació Tàpies a Barcelona, que és un acte d’agraïment de l’artista a la seva ciutat. Aquests 80 anys són motiu de satisfacció i palesen un geni, que com tots, provoca, estimula i comunica. Pel que fa referència a l’obra de Tàpies a mi m’agradaria de remarcar l’interès que té el Saló de reflexió que va elaborar per a la universitat Pompeu Fabra de Barcelona. És un temple laic, impressionant on tothom que hi ha entra abaixa el to de veu on les cadires hi són com a símbol”.

Antoni Llena. artista: “Tàpies és un artista que m’impressiona moltíssim no sols per la capacitat que té i la capacitat de recerca, el que més m’impressiona és aquest ús de la realitat, la realitat és el que es veu i el que no i la de Tàpies és una abstracció que neix d’una comprensió de la matèria, una matèria profundament lligada a l’esperit”.

Vicenç Altaió. poeta i director del KRTU: “Un artista rebel.la un univers, el seu marc social. Crea un idioma i en part una civilització. L’artista s’enfronta amb la capacitat d’un llenguatge sublim. El llenguatge és capacitat d’invenció. Atravessar la realitat creu que és millor invenció que no dir. Millor expressar que comunicar. El seu lema és “atreveix-te a, aprenem plegats partint del gest anònim. L’avantguarda de Tàpies és un univers creatiu i en expansió permanent. Perquè, a la fi, seràs pols de l’univers”.

Joan Gaspar.  galerista: “Les seves obres van representar una ruptura amb el que es consumia en aquells moments, quan tot anava en una línia més academicista. Encara recordo que amb motiu d’una exposició de Tàpies algú va escopir un dels seus quadres, i això simbolitzava que no deixava indiferent i que era una escletxa que ajuda a trencar la línia imperant fins al moment. A part, amb Tàpies hi tinc una relació particular perquè cada dia veig un quadre seu, que està penjat en el menjador de casa. Quan l’he deixat per alguna exposició, el trobo a faltar”.

Frederic Amat. artista: “És un artista de referència per a la meva generació. Una fita. No només plàsticament sinó també èticament. Com deia José María Valverde no hi ha estètica sense ètica. A part, la seva pintura descobreix el que hi ha darrera les aparences”.

Soledad Lorenzo.  galerista: “Vaig contactar i començar a treballar amb Antoni Tàpies gràcies a que el meu germà Ricardo va visitar una exposició seva i es va quedar molt impressionat. Actualment, tinc a la galeria de Madrid una exposició d’obra recent d’ell i la gent mira l’obra per la seva joventut i força. Té 80 anys i l’obra és tan jove. A més, l’obra no només és abstracte i mental sinó també és física. Tàpies no només representa Catalunya també representa Espanya”.

María Corral.  crític d’art: “Conec Tàpies des del 1959, que el vaig veure a través d’una mostra a Londres. I crec que a la vida hi ha moltes situacions on s’apareix primer un Tàpies i després la vida. Aquesta és la meva conclusió respecte a aquest artista que ha combinat i conviscut amb la matèria  i que l’he seguit per arreu, París… A banda, em sembla que la seva obra és genial i de gran riquesa i, crec, que està ben representada a grans col.leccions com a la de“la Caixa” o la que posseeix Telefònica”.

Perejaume.  artista: “Tàpies és un autor que sobreviu a les pròpies influències. Ha tingut una vida llarga i intensa, i sembla que és el primer que les veu a venir. Té una cosa que no sabem ben bé d’on ve, quelcom místic. Pel que fa als seus quadres són un lloc habitable, un lloc transitable. Té un referent fonamental en la muntanya i exhibeix una vessant nòrdica i germànica, d’ordre wagnerià i de proximitat amb orient que aconsegueix ampliar el lloc mateix. Recordo allò que va dir: “m’agradaria que la pintura fos curativa”.

Pep Agut. artista: “Encara recordo quan Antoni Llebot, una persona a qui haig d’agrair moltes coses, em va portar a veure per primer cop una exposició d’Antoni Tàpies. Mai més vaig poder pintar com un nen. Posteriorment, vaig anar a veure una exposició retrospectiva dels 25 anys de pintura de Tàpies a la Fundació Miró. Va ser una cosa molt seriosa. Va ser com si passés un àngel”.

A la foto, Lourdes Cirlot, filla d’un dels fundadors de Dau al Set i Antoni Tàpies.

 

Etiquetes: · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies