16 juny 2013
Opinió Girona

Recordant José Milicua, professor i catedràtic d’història de l’art

roser juanola terradellas (*)

Des de la Universitat de Girona i en motiu de la defunció del professor i catedràtic d’història de l’art José Milicua Illarramendi, voldríem sumar-nos a les moltes institucions i mitjans de comunicació que en aquests dies rememoren i glosen la tasca que va desenvolupar en pro de l’art, l’educació artística i la democratització dels museus aquest professor docte. Des del 1993 va ser vocal del Real Patronato del Museo del Prado, acadèmic honorari electe de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, Vocal del Institut Ametller de Barcelona i membre honorífic de l’Associació Catalana de Crítics d’Art va ser un excel·lent docent i un distingit estudiós de l’art, principalment del barroc dedicant a l’artista Ribera i al seu entorn molta part de la seva vida, fet que va merèixer un reconeixement internacional com a taxador principalment de pintura.

Sens dubte és una de les persones que més ha afavorit que, en els museus es puguin veure diferents generacions sense faltar la d’estudiants joves. La seva mort als 92 anys ha deixat una estela d’influències notables entre les que s’ha de destacar la seva particular manera d’exercir la docència, tant dins de les aules com fora, al carrer o en els museus, ja que els que vam tenir la sort de tractar-lo, podem afirmar que al seu costat la docència era constant.

L’havia escoltat dir que les visites que va fer de nen al museu de Belles Arts de Bilbao, acompanyat pel seu pare, el van marcar de manera definitiva. No obstant el seu treball editorial, principalment com a director, és ampli, ja que va iniciar una interantíssima col·lecció per l’editorial Gustavo Gili i va dirigir l’Enciclopèdia general de la historia de l’art de l’editorial Planeta, ambdues edicions d’un alt nivell conceptual i visual, els seus mèrits principals recauen en les autories que ha donat a diferents obres mal classificades com algunes de Goya, La Tour o de Ribera, les exposicions comissionades i les numerables assessories que de manera molt desinteressada brindava a tots els qui el consultàvem. La seva casa i la seva biblioteca estaven sempre a disposició de les persones interessades. Es va sentir sempre basc perquè aquests eren els seus orígens i va voler regalar un quadre de la seva important col·lecció particular, un Aurelio Arteta, al museu de Bilbao en agraïment a les aportacions i influències que d’ell havia rebut. Aquesta és una altra de les lliçons que l’avala com a professor reflexiu i compromès que s’interroga sobre la seva vocació i que és capaç de reconèixer-la i agrair primer al museu de Belles arts de Bilbao del que és membre de la Comissió i després al Museo del Prado on també va concedir un quadro de Pier Francesco Mazzuccheli, establint vincles amb la institució amb la qual va col·laborar com a comissari i assessor fins l’últim moment.

(*) Catedràtica de la Universitat de Girona

A la imatge, fotografia feta al MNAC durant l’exposició de Caravaggio el 2005. Apareixen, entre d’altres, José Milicua, Andrea Garcia i Roser Juanola.

Etiquetes: ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies