Quatre artistes austríacs de la generació de la postguerra al Museum 21erHaus

El Museum 21erHaus de Viena dedica una exposició a quatre artistes austríacs de la generació de la postguerra, l’obra dels quals està relacionada amb l’art concret i amb els estils abstractes-geomètrics, com l’Op Art o l’art cinètic, derivats d’aquest.

L’obra de Marc Adrian, Richard Kriesche, Helga Philipp i Gerwald Rockenschaub queda situada en aquesta exposició dins el context europeu i més internacional i, molt especialment, al voltant de la figura de Josef Albers.

Els quatre artistes treballen amb la combinació de formes geomètriques i d’aquesta pràctica sorgeixen volgudament qüestions relacionades amb la seva percepció visual. En l'obra de tots quatre s’hi troben sovint incorporades les noves tecnologies reforçant la relació entre art i ciència.

Marc Adrian (1930-2008) fou un dels participants de la cel⋅lebre exposició The Responsive Eye al MoMA l’any 1965, considerada el punt de partida de l’Op Art. Aquell va ser el moment on començaren a explorar nous materials artístics com el plexiglàs, el plàstic o el cautxú –com es pot veure en algunes de les peces de l’artista presentades a aquesta mostra- que permetien treballar diferents formes d’efectes cinètics. Paral·lelament a la seva producció plàstica, Marc Adrian es convertiria en una de les figures més destacades dels cineastes d’avantguarda de la seva generació.

De Richard Kriesche (1940), conegut pel seu treball com a teòric, curador d’exposicions, galerista, editor o performer, la seva obra fou presentada a les dues Dokumenta comissariades per Schnekenburger (1977-1987). En ambdues edicions es donava protagonisme a les noves tecnologies i a l’impacte dels mitjans de comunicació en la percepció de la realitat. Per a aquesta exposició destaquem les seves primeres peces –molt senzilles, de molt impacte visual- d’acrílic sobre tela que reprodueixen una mena d’imatges “pixelades” component una ornamentació escacada de quadrats blancs i negres combinats amb colors primaris.

L’obra Helga Philipp (1939-2002) és avui encara molt considerada per tota una generació d’ artistes austríacs i de centre Europa que es formaren a Universität für andewandte Kunst on ella va ser professora durant molts anys. Un treball molt variat i no sempre lineal - degut visiblement a la seva activitat acadèmica- més interessada, per sobre dels resultats, en l’enfocament crític i analític dels seus processos. Un dels seus treballs més emblemàtics presentat a l’exposició: la sèrie de setze combinacions possibles entre quatre colors i que ens permeten apreciar els efectes perceptius de la interacció entre aquests.

El treball de Gerwald Rockenschaub (1952), el més jove dels quatre artistes i deixeble d’Helga Philipp s’inicia -segons Axel Kohne, comissari de l’exposició- en la postmodernitat dels anys vuitanta. Vinculat al grup Neo-Geo que es presentava com a alternativa a l'actitud expressiva de la pintura figurativa d’aquella època, Rockenschaub integra colors i codis visuals que s’apropen a l’estètica kitsch i formes derivades d’icones de la cultura popular. Més tard l’artista incorporaria la música techno i les animacions per ordinador a grans instal·lacions pensades per a un lloc concret.

En comú, als treballs dels quatre artistes hi trobem la reducció radical de les formes, l’ús de colors plans i l’especulació d’aquestes variables amb matemàtic així com l’interès pel seu efecte perceptiu. Però molt lluny de l’aparent limitació que pot suposar l’aplicació aquestes premisses, els resultats són enormement versàtils. Com el mateix Josef Albers, al qual l’exposició en fa homenatge, escrivia: “no hi ha una única solució per a una sola qüestió estètica“

A la imatge, detall d’Helga Philipp, Kinetisches Objekt, 1966-68. Nachlass Helga Philipp und Galerie Hubert Winter, Wien, Foto: © David Auner.