banner_aire_bonart_horitzontal

Notícies

Nova edició d'OVNI (Observatori del Vídeo no Identificat) al CCCB

Nova edició d\'OVNI (Observatori del Vídeo no Identificat) al CCCB
bonart barcelona - 01/03/18
El CCCB i desorg.org presenten una nova edició d’OVNI, Observatori de Vídeo no Identificat, que tindrà lloc al Teatre CCCB del 8 a l’11 de març. Sota el títol Camí de retorn. Visions, silencis, foscors, aquest 2018l a mostra de vídeo proposa un viatge anímic i reflexiu per l’experiència de la mort: mort física i mort de l’ego. Enguany la proposta no és una programació habitual de vídeo, sinó que s’assembla més a un ritual de pas, en el qual es transita per visions (vídeos), textos, sons i rituals, però també per silencis i foscors compartides.
De 19.00 a 23.00 h, cada dia la programació serà diferent i alternarà els continguts següents: Visions: programació de vídeos Vídeos rituals: fragments visuals que faciliten el trànsit entre diferents estats anímics Textos: breus textos projectats a les pantalles Converses enregistrades: selecció de breus converses Àudios enregistrats: selecció de Carlos Gómez Àudios en viu: selecció de Víctor Espais de Silenci i Fosco
Programa Aquest programa només inclou els vídeos que integren el contingut que s’ha definit com a Visions. La resta de continguts no s’especifiquen. Dijous, 8 de març Altzaney, Vano Arsenishvili i Nino Orjonikidz. 30 min, 2012, Geòrgia Els pobles de les gorges del Pankisi (Geòrgia) creuen que tots els afers importants de les seves vides i morts s’han de resoldre mitjançant la mediació d’una autoritat elegida. Altzaney és una dona que s’immisceix en les vides alienes i n’assumeix la responsabilitat que comporta. Mitjancera entre les parts enfrontades i entre ambdós mons, és l’única dona a qui li és confiada la cura dels morts. Què és el que li confereix autoritat i distinció en un context totalment patriarcal? I quin és el preu que ha de pagar per això? Altzaney ens apropa a una comunitat única d’aquesta regió georgiana. Istishara, Abu Ali, 14 min, 2004, Marroc Somnis i mort. Subterrae, Nayra Sanz, 7 min, 2017, Espanya Bagong Silang, Zena Merton, 11 min, 2012, Filipines Tota una població vivint als nínxols d’un cementeri a les Filipines. In Purgatorio, Giovanni Cioni, 70 min, 2009, Itàlia La pel·lícula està basada en el culte de les ànimes del purgatori a Nàpols. Es diu que els morts són abandonats, sense nom. Diuen que criden en somnis, però de vegades apareixen al mig de la multitud —algú que t’està mirant. Aquests morts demanen un reconeixement. I llavors s’adopta un crani, un dels milers de restes humanes del soterrani de la ciutat. D’aquest culte, practicat fins fa pocs anys, en queden les empremtes, els costums, les creences. Tewahedo Fasika, Vincent Moon, 7 min, Etiòpia Ritual en un monestir d’Etiòpia. Shiva’s Flesh, Yorgos Avgeropoulos, 50 min, 2007, Grècia, Índia Benarés és la ciutat de Xiva, ciutat també de la mort, coneguda per la seva devoció i pels seus crematoris, on hi viuen els sadhus i els aghoris. Divendres, 9 de març Stendalli, Suonano Ancora, Cecilia Mangini, 11 min, 1959, Itàlia Ploraneres del sud d’Itàlia, poema de Pier Paolo Pasolini. La vida en armonía, Abu Ali, 15 min, 2018, Marroc Conversa amb una dona que renta i fa massatges a les dones que van al hamman (banys públics), ajuda a néixer els nens del barri i a rentar els seus morts. The Aghori, 8 min, 2017, Índia Antic enginyer convertit en aghori. For the Birds, Keith Sanborn, 7 min, 2000, EUA Cants d’ocells en addició pas de la foscor negra a la llum blanca. Emily Died, Reel 80 of Five Year Diary, Anne-Charlotte Robertson, 27 min, 1994, EUA Una de les cintes del seu diari de cinc anys, un relat catàrtic i devastador, delicat i meditatiu, que ofereix un autoretrat extraordinàriament franc i revelador d’una artista i una dona que lluita per comprendre els desitjos i les ombres fosques que van definir el seu món. Sleep has her house, Scott Barley, 90 min, 2017, Regne Unit Les ombres dels crits s’enfilen més enllà dels turons. Havia passat abans. Però aquesta serà l’última vegada. Els pocs que queden ho senten, i es retiren a les profunditats del bosc. Criden dins la foscor, mentre les ombres s’extingeixen dins la terra. Una experiència hipnòtica contemplativa, somnolent, semblant a pintures que es mouen. Una pel·lícula que barreja accions en viu, fotografia i imatges dibuixades a mà. Dissabte, 10 de març Sueño y Visión, Xavi Hurtado, 22 min, Colòmbia Dos xamans ens parlen de la visió. Santo Daime Compilación, 40 min Ritual del sant Daime. Sincretisme al Brasil de la cultura popular catòlica d’origen portuguès, esclaus negres i cultura indígena amazònica. Amb ús de l’Ayahuasca. Penelope has a Voice, Eulalia Valldosera, 13 min, 2017, Espanya «( ) Estem abandonant la Terra mica en mica / deixant enrere el nostre servei a la humanitat i a la vida en general, / els motors i les ones dels vostres satèl·lits són ferides als nostres cors i cervells / per on se’ns escapa l’amor i es vessa incessantment en les vostres mans i caps. / Estem junts en aquest viatge / cap al gel de les terres antàrtiques / aquí on les balenes ens reuníem per descansar i per jugar / aquí on oferim els nostres coneixements a la resta d’éssers vius. / Ajudem les persones a morir / els donem suport / els ajudem a alentir / acompanyem els humans a deixar la vida extingir.» Dying at Grace, Allan King, 80 min, 2003, Canadà Cinc pacients terminals a la unitat de cures pal·liatives d’un hospital a Toronto comparteixen amb nosaltres la seva última experiència —una porta que tots hem de travessar. Resulta dur enfrontar- nos a la mort, però també profundament enriquidor. La pel·lícula reflecteix l’extraordinària generositat dels pacients, les seves famílies, els amics i el personal mèdic. És un regal de gran valor per als vius. Khen Rimponche, 7 min, 2011, Índia Cremació del cos del lama Khen Rimpoche, i la cerca de pedres precioses entre les seves cendres, però és el mateix cel el que s’il·lumina.
Diumenge, 11 de març Le jour a vaincu la nuit, Jean Gabriel Periot, 20 min, 2015, França Diverses persones comparteixen els seus somnis amb nosaltres. Finalment ens adonem que són interns d’una presó. Someone to love, 24 min (1988-2011) Una dona ens explica la seva deriva vital, amb moments d’absoluta pèrdua i precioses trobades, amb el rerefons de la mort de la seva mare. Così l’Italia ha lasciato annegare 60 bambini, Fabrizio Gatti, 10 min 2017, Itàlia Imatge del mar i gravacions d’àudio d’una conversa en la qual un vaixell de refugiats que s’està enfonsant demana ajut a la policia costanera i rep com a resposta un laberint burocràtic, fins al silenci final. Belogorsky, Vincent Moon, 11 min 2014, Bielorússia Escenes d’un monestir a Bielorússia. Dar al Ajira, Abu Ali, 5 min Una persona ens parla del procés de descomposició del cos, amb certa alegria i tendresa. Familia chechena, Martín Solá, 65 min, 2005, Argentina - Txetxènia Abubakar té 46 anys i participa en els Zikr, danses rituals que fan els musulmans sufís txetxens. En cada Zikr s’arriba a l’èxtasi i per a Abubakar és un exorcisme, un alliberament de tot allò que ha patit aquest poble durant tants anys d’ocupació. Un acte de resistència on es reuneixen amb els seus morts, on es reuneix amb allò real. OVNI 2018 Camí de retorn. Visions, silencis, foscors Del dijous 8 de març al diumenge 11 de març de 2018 al Teatre del CCCB Entrada gratuïta Horaris: de 19.00 a 23.00 h La sala Teatre del CCCB s’obrirà cada dia a les 19 h, i després quedarà tancada per obrir un mínim de dues vegades més al llarg de la tarda i la nit.
A la imatge, Mer Grosse, de Tierry de Cordier. 2011 Pintura a l’oli. Cortesia de l’artista i Xavier Hufkens Gallery, Brussel·les
SS_Bonart-180x180-OnlineGC_Banner_TotArreu_Bonart_180x180

Et poden
Interessar
...

Bonart_banner-1280x150_FONS-AVUI-90