31 març 2016
Opinió Barcelona

Museu d’Arquitectura i Urbanisme

roger subirà

El mes de desembre passat es va presentar als mitjans de comunicació el projecte del nou museu d’arquitectura i urbanisme de Catalunya. Així es culminava una feina de més de dos anys que ha implicat el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, els departaments de Cultura i Territori de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona.

La feina de l’arquitecte, tal com s’exerceix a Catalunya, comprèn el disseny dels espais habitables a totes les escales. No es limita només a l’espai domèstic i arquitectònic, sinó que projecta també l’espai públic, l’urbanisme, l’ordenació territorial i el paisatge. Aquesta confluència de disciplines, sota el paraigües de l’arquitectura, genera sinergies que difuminen els límits dels projectes. Entendre que l’edifici és indissociable de l’espai que genera al seu voltant o que l’urbanisme pot ser més proper al projecte arquitectònic que a un simple marc normatiu; la incorporació de criteris paisatgístics, tant en l’ordenament urbà com en el territorial, o la implicació de les infraestructures en els criteris de bellesa i qualitat ambiental són condicions úniques de la nostra manera d’entendre el disseny del conjunt d’espais o escales que anomenem hàbitat.

Per això, quan plantegem com ha de ser un museu de l’arquitectura a casa nostra, els límits, les escales i les disciplines se superposen si volem ser fidels al paper que l’arquitectura ha tingut en la construcció del nostre territori. El prestigi i el mestratge internacional assolit per l’arquitectura i l’urbanisme catalans fan que l’existència d’aquest equipament sigui necessària si volem que el panorama museístic del nostre país mostri les principals aportacions de la nostra societat al món.

El projecte, redactat per Ferran Marzà, cap de l’arxiu i la biblioteca del COAC, i Antoni Nicolau, expert en museologia, ha sabut donar forma discursiva a les especificitats de l’arquitectura catalana. El projecte planteja una sèrie de discursos temàtics que són capaços de recollir la història de l’urbanisme i l’arquitectura dels darrers dos segles al voltant de les forces que han mogut i canviat profundament la nostra societat, tot defugint així el simple relat cronològic o estilístic. S’estructura al voltant dels avenços socials, econòmics i tecnològics que, en els darrers segles, han fet variar la fesomia de les nostres ciutats i el nostre territori, alhora que han transformat profundament la nostra societat: la indústria i l’energia, els canvis en l’agricultura, els drets socials, la naturalesa i l’exercici del poder polític… Aquest enfocament, a banda de ser innovador i útil a l’hora d’explicar la relació entre una societat i un territori, és a més extraordinàriament operatiu a l’hora d’organitzar un discurs que vol ser transversal quant a escales: moltes d’aquestes dinàmiques tindran la seva traducció des de l’espai domèstic i de treball fins a la ciutat i el conjunt del territori.

Perquè existeixi un museu cal que hi hagi un material per mostrar, li cal una col·lecció. La segona raó per la qual el museu de l’arquitectura i l’urbanisme de Catalunya és necessari i té totes les condicions per esdevenir un èxit és la immensa i magnífica col·lecció de l’arxiu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Els documents que constitueixen aquest fons, fins ara desconegut per al gran públic, fan que sigui considerat un dels cinc més importants del món en el seu camp. Conté més de dos milions de documents relacionats amb l’arquitectura i l’urbanisme del nostre país. La primera obra que hi és representada és el Palau de la Virreina (1772-1778), i continua rebent, avui dia, la donació dels arxius personals de molts arquitectes al final del seu exercici professional. La talla i el prestigi dels arquitectes que hi són representats, a més, el fan únic al món. El museu ha de permetre que aquest fons vegi, per fi, la llum per al públic i tingui la difusió necessària per esdevenir reclam d’estudiosos i ocupi el lloc que li pertoca en el panorama internacional.

A la imatge, Pere Domènech Roura, 1911. Segon classificat en el concurs de l’edifici de correus de Via Laietana. Document de l’arxiu històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies