31 gener 2014
Exposicions Vilafranca del Penedès

Matilde Marín exposa “Art com a paraula” a la Galeria Sicart

bonart

Matilde Marín exposa per primera vegada a la Galeria Sicart de Vilafranca de Penedèsla la seva més recent i inèdita Sèrie Art com a paraula, una forma d’entendre el món. La mostra comprèn 23 fotografies en blanc i negre produïdes durant els últims anys, on l’artista treballa sobre el concepte – idea d’art en diferents contextos. Marín retrata en diverses ciutats de forma casual, aleatòria i fortuïta, l’ús estès de la paraula ART, transformant-lo en un component estètic singular. La sèrie busca impulsar una reflexió en l’observador sobre la importància de la paraula Art com un element més significatiu que la seva representació física. La mostra s’inaugurarà el dia 8 de febrer a les set de la tarda.

Pilar Atilio ha escrit sobre l’exposició i l’artista: “El mecanisme de percepció que porta Matilde Marín a trobar, una i altra vegada, la paraula ART en els seus viatges, comença per un cartell de cal·ligrafia quasi manual fotografiat el 1998 al Centre Pompidou de París . Es tracta, ni més ni menys, d’aquell que sosté “La vérité changera l’Art “. Inicia una sèrie encara oberta, captada per la seva càmera, que es presenta de forma casual, aleatòria i fortuïta, confirmant l’ús estès en múltiples contextos de la paraula ART, verificada en els seus recorreguts .

A aquell primer cartell fotografiat, que associava la veritat com a impulsora d’un canvi en un sistema que s’identifica amb majúscula, el van seguir molts altres. Alguns van ser visualitzats no necessàriament dins d’un centre cultural, sinó al carrer, en els anuncis, anomenant un cafè, d’altres  en la patent d’un acte de la dècada dels  40 típics de Cuba, o bé a la T-shirt d’una noia en plena performance o com grafitti en un arc d’inspiració clàssica a Roma .

Art és un vocable que tanca diversos significats i es va redefinint contínuament. Però aquesta multiplicitat té punts de contacte i variades connexions. Persisteix des de l’antiguitat clàssica, associada a una certa virtut o habilitat per fer o produir alguna cosa, però certament havia de mantenir un estatus de domini tècnic, d’ofici. Plató parla de fer alguna cosa amb art o sense art i aviat l’expressió va derivar no només en el manual sinó en la producció d’idees i la intel·lectualitat. Per a Aristòtil, l’escala seria: art, ciència, saber pràctic, filosofia i raó intuïtiva. Però insisteix en alguna diferència particular quan cita l’art: “L’art és quelcom que arriba a ser . L’art no tracta del que cal o del que no pot ser diferent de com és ” , procediment que fa visible – ja que hi ha d’haver una materialització per un mètode – d’alguna cosa que irromp , que es manifesta com un fer amb valoració alta . Es manté en el terme llatí ARS associada a una producció de sabers que se situava dins de les anomenades arts manuals . L’expressió arts liberals ( trivium , quadrivium ) en un sentit equivalent a ” saber” .

Però el canvi esdevé amb alguns noms propis que reconeixem com a veritables innovadors al S. XX . Seguint l’antroposofia de Rudolf Steiner , qui afirmava : ” Poden ser antropòsofs que senten determinades qüestions sobre l’essència de l’home i del món com una necessitat tan vital com la que se sent quan tenim gana i set” , l’artista alemany Joseph Beuys amplia la concepció de l’art cap a la relació amb la vida mateixa . Citant al seu mestre aquí referit , crida a considerar tot ésser humà com un artista , a cada acció com una obra d’art que pugui ser alhora efímera tant com un impuls per a la reflexió . El concepte llavors s’amplia i deixa camins oberts a una obsolescència de la jerarquització abans sostinguda . És un canvi profund – i d’alguna manera -estès i incorporat a la cultura universal en l’esquema de l’art contemporani .

Què fa que Matilde Marín desplegui aquesta sèrie de captures fotogràfiques on el sentit de la paraula art ens permet contextualitzar uns significats ? Les seves pròpies preguntes, les seves inquietuds en la possibilitat de cada viatge que comporten sempre la idea de comparació amb altres sistemes, en el que tenen en comú i en el que se singularitzen . Això , més l’empremta de la recerca que va sorgint com a potent i significativa en la seva percepció com a artista contemporània . Es pot rastrejar en la seva producció les sèries de fars , la del fum, la de les crisis i les maneres de supervivència , comuns a múltiples sistemes en països molt diferents entre si . Però aquesta capacitat que Matilde executa amb evidència crítica , o el que és el mateix : observar estèticament una realitat que “està aquí” davant, ens fa testimonis d’una sèrie de dispositius comuns dins de les diferències , cosa que torna al concepte que citem de Beuys : la mirada que transforma l’acció en obra d’art , alhora efímera com totes aquestes preses , però que indiquen clarament un impuls per reflexionar on tots tenim alguna capacitat creativa que transforma el nostre fer en alguna cosa fet amb art”.

A les imatges, a dalt Cuba 2000, fotografia analògica a Santiago de Cuba. A sota, Venecia 1999, marc a un relat.


Etiquetes: ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies