"Masó: interiors" al Museu d'Història i a la Fundació Rafael Masó

El Museu d'Història de Girona i la Fundació Rafael Masó de Girona exposen des del 30 d'abril al 25 de setembre l'exposició Masó: interiors. Aquesta exposició és un recorregut per l'interior de nou habitatges dissenyats per l'arquitecte Rafael Masó Valentí (Girona, 1880-1935) al llarg de la seva carrera, entre 1907 i 1932. Aquesta panoràmica demostra que un dels aspectes més innovadors de l'obra de Masó va ser el seu concepte de disseny i decoració de la llar. L'exposició també permet veure l'abast territorial de les obres de Masó, ja que aquestes cases són a Girona, Sant Feliu de Guíxols, Olot, Torroella de Montgrí i l'Estartit. Així doncs, també mostra qui eren els clients i per què van acceptar les propostes modernes de l'arquitecte. Masó veia la transformació dels interiors domèstics com un aspecte més de la identitat nacional, de la modernització i de l'europeïtzació de Catalunya que propugnava el Noucentisme. D'una banda, va introduir i adaptar als seus interiors les idees dels dissenyadors més avançats d'Anglaterra, Àustria i Alemanya, i de l'altra, va integrar-hi les aportacions de tot un grup d'artesans i artistes de les comarques de Girona, que van saber donar forma als mobles, els vitralls, els esgrafiats, la forja i la ceràmica que ell dibuixava. Com eren aquests interiors noucentistes? En la concepció dels espais hi domina la voluntat de portar la llum natural indirecta a tot arreu, matisada i filtrada, per la qual cosa abunden les transparències dels vidres emplomats i les cortinetes. La ceràmica vidriada és l'altra gran protagonista, perquè facilita la iridescència i els reflexos de la llum natural, i sovint era un material de transició entre l'exterior i l'interior. Masó va aconseguir el confort auster, la sensació d'ordre i la unitat visual que buscava gràcies a la geometria, i especialment a la combinació de la línia recta i la trama formada per petits quadres o rectangles, només alterats per les corbes subtils de l'arc d'inflexió i de l'el·lipse. El cromatisme és un altre factor decisiu en la cohesió dels seus interiors, gràcies a la convergència de tonalitats entre els diferents materials. Dins d'aquesta unitat, sovint hi introduïa lleus notes de contrast, en cortines, vitralls o petits objectes decoratius. El resultat, per tant, eren uns interiors harmònics, amb atenció al detall, refinament i finesa. Després de Girona l'exposició es podrà veure al Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols.